Diverses persones vinculades a entitats i associacions van decidir organitzar una jornada per aquest dissabte amb la intenció de simbolitzar el retorn dels “exiliats” des de França pels mateixos camins que van utilitzar l’any 1939. La iniciativa batejada amb el nom de ‘Camins de Tornada’ ha estat un èxit de participació amb un missatge clar: reivindicar l’existència de “polítics exiliats” a Catalunya.
El recorregut, que també s’ha traçat des d’Andorra i la Vall d’Aran, ha començat pels volts de dos quarts de dotze del migdia a la localitat francesa de Les Illes i durant una hora i trenta minuts els assistents han passat pels mateixos llocs per on milers de persones van marxar amb la fi de la Guerra Civil de camí a l’exili però en el sentit invers fins a La Vajol (Alt Empordà). “Es tracta d’un homenatge a aquells que es van veure forçats a fer-ho “, assegura un dels organitzadors, Carles Garsaball.
Milers de persones van protagonitzar un èxode massiu l’any 1939 fugint de la dictadura. Els exiliats van marxar passant per diversos municipis de l’Alt Empordà o el Pertús. Ara, un grup de persones vinculades al món associatiu i cultural de la zona ha decidit retre’ls homenatge simbolitzant el camí de tornada de “tots aquells republicans que es van veure obligats a emprendre aquesta ruta”.
“Fa temps que estem preocupats per la situació de la Catalunya del Sud i ens preguntàvem on són els republicans espanyols i d’arreu i la resposta és que, malauradament, o estan morts o exiliats”, afirma Garsaball. Avui han tornat a recórrer aquests camins però en sentit “nord-sud”. “De tornada cap a casa perquè la nova República pugui acollir a tots els republicans que ho vulguin”. La iniciativa també vol reivindicar els actuals “polítics exiliats”. Per això, diversos dirigents com el mateix Carles Puigdemont o l’exconseller Lluís Puig han difós vídeos a través de les xarxes socials fent una crida a participar a la jornada.
“La història es torna a repetir i, malauradament, tenim exiliats i aquí (a la Catalunya Nord) tenim molta conscienciació perquè molta gent es va quedar a viure aquí”, remarca Garsaball.
