Bufetada d’una jutgessa als Mossos per una detenció pel Tsunami

La titular del jutjat número 5 del Prat del Llobregat ha arxivat una causa oberta contra una jove acusada de planificar protestes del Tsunami Democràtic. En concret, l’acusada R. va ser inculpada pels Mossos i pel ministeri fiscal de “planificar, organitzar i executar” la manifestació a l’aeroport de Barcelona el 14 d’octubre del 2019, arran de la sentència del Procés del Tribunal Suprem. En l’arxivament del cas, ordenat per una interlocutòria del 16 de novembre a la qual ha tingut accés El Món, la jutgessa es mostra duríssima amb la investigació dels agents d’informació dels Mossos adscrits a la Unitat Central d’Informació d’Ordre Públic, la UCIOP. La instructora carrega sense embuts contra la decisió de portar la detinguda al jutjat tot i que la prova de càrrec per la seva identificació fos el “serrell” i la manera de “bellugar-se”.

La magistrada Esmeralda Ríos carrega contra l’atestat dels Mossos que l’inculpava la investigada R. amb un clatellot difícil de veure en una resolució judicial. “En primer lloc, s’ha d’establir que la raó d’atribució dels fets a la detinguda va ser el fet de veure en el seu rostre tapat un petit serrell ros i la forma de ‘bellugar-se’ , imprecisions tals, elements de tal vaguetat, arguments dèbils, que han de ser directament posats en relació amb les manifestacions i l’evidència de la complexió física de la investigada i els signes diferencials que aquesta porta al seu cos”, exclama la togada.

És més, tot i que la investigada havia aportat imatges del mòbil, on s’acreditava que la tarda del 14 d’octubre estava amb “el seu xicot a la bolera” i missatges de Whatsapps als seus pares dient que no anava a Barcelona perquè hi havia “molta moguda”, el ministeri fiscal va reclamar presó amb la complicitat de l’instructor de l’atestat de la policia catalana. Una petició en què insistien malgrat que la quantitat de diligències tècniques que es van demanar, com ara una pericial fesonòmica, van resultar un fracàs.

La jutgessa no es queda aquí i va més enllà en els seus retrets als Mossos. En concret, en la comparació entre les imatges aportades a la causa i la persona encausada. “La persona que apareix a la mobilització porta màniga curta, així ho manifesta també l’agent que ho va gravar”, narra la jutgessa, “ i malgrat tot no s’aprecien els múltiples tatuatges molt cridaners que porta la investigada als braços”. Fins i tot, la instructora avisa els Mossos que, si bé s’ha de tenir present que entre la data dels fets i la detenció van passar 9 dies, “per la qual cosa encara no és impossible que es tatutés el braç posteriorment, és una evidència i no un element incriminatori”.

La jutgessa continua estirant les orelles als Mossos perquè que l’agent 11.594 va admetre davant seu que va veure la inculpada “d’esquena”. “Sé que era ella perquè m’ho van dir els altres agents”, assegura la instructora que va declarar el mosso. “És a dir, ell no la reconeix, li manifesten els altres”, conclou amb to de retret.  Després d’un periple judicial de més dos anys i la investigació a dos jutjats –primer va caure el cas al jutjat 3 de l’Hospitalet del Llobregat i finalment es va obrir una peça separada–, amb proves fisionòmiques i tecnològiques d’alt nivell, el cas de la R. ha quedat en una esbroncada judicial als Mossos.