Aquest matí s’ha presentat la nova base marítima dels Mossos. Una de les infraestructures necessàries de la nova Unitat d’Intervenció Marítima de la policia catalana. Un pas important en el concepte de policia integral de Catalunya. “Ara que hem fet el desplegament per terra, comencem al mar”, ha assegurat el conseller d’Interior, Miquel Buch, en la presentació de la base de Palamós. Però aquest projecte també porta un altre nom, el del conseller de Territori empresonat, Josep Rull, que sempre va considerar aquesta policia com una part indestriable dels ports com estructura d’Estat.
Ni és casualitat que Ports de Catalunya hagi cedit el local, ni que el conseller Damià Calvet hagi signat el conveni de cessió del local de la instal·lació. Tampoc no és casualitat que l’acte s’hagi celebrat al Port de Palamós, el port que fou la prova de càrrec per engarjolar Rull. Només cal recordar l’obsessió de la fiscalia per retreure-li el seu tuit on anunciava la suposada negativa a amarrar el vaixell dels Piolins.
Rull va ser l’impulsor de la Llei de Ports i de transport en aigües marítimes i continentals, que va presentar com avantprojecte el setembre de 2016 al Parlament de Catalunya. Un text, però, que no es va aprovar fins el desembre de 2019. Una llei que regulava amb tot el detall els ports catalans, com una infraestructura clau de l’economia catalana. Fins al punt, que el text reservava espais per a la “defensa nacional” i el seguiment dels il·lícits penals propis de l’entorn marítim i portuari. Concretament, el capítol VII preveia la instal·lació “d’òrgans i les entitats de les administracions públiques que exerceixen activitats de vigilància, de repressió del contraban, de salvament i de lluita contra la contaminació marina, les relacionades amb la defensa nacional, la inspecció i protecció del medi marí i costaner, la protecció dels recursos pesquers, la lluita contra el tràfic il·lícit de drogues i la seguretat pública”.
Madrid va aixecar les orelles quan es va presentar l’avantprojecte al Parlament de Catalunya. De fet, es va veure com una mena de text que atorgava pàtina d’estructura d’Estat als ports catalans. De fet, és la mateixa sensació que ara mateix es pot traslladar als cossos i forces de seguretat de l’Estat, com la Guàrdia Civil, que fa les tasques de vigilància costanera. “Possiblement no els hi fa gaire gràcia”, apunten des d’Interior, mentre defensen la capacitat legislativa que atorga l’Estatut als Mossos per oferir aquest servei policial.
En aquest sentit, els 35 membres de la nova unitat, als que s’hi sumaran els 17 efectius de la unitat aquàtica, faran tasques tant de policia administrativa com de seguretat. No només a Palamós, sinó que a l’abril de 2021, també hi seran a l’Ametlla del Mar i a Vilanova i la Geltrú (Garraf). Això implica que també podran fer de policia judicial en casos de contraban o delictes marítims o realitzats a la costa. “Per ser policia judicial, hi hem de ser”, comenten des d’Interior.
Ara caldrà veure el pa que s’hi dóna a la Comissió Nacional de Coordinació de la Policia Judicial que el març de l’any passat ja va retallar les ales a Mossos i Ertzaintza i va decidir atorgar les competències judicials a la Guàrdia Civil. Així deixava a les policies autonòmiques les funcions de policia administrativa. Però, la inversió de personal i material dels Mossos, tres vaixells de 12 metres d’eslora més tres planejadores d’alta capacitat, no són precisament per comprovar llicències de patrons de iot. La intenció d’Interior és que la Comissió rectifiqui i revisi la seva decisió, de la mateixa manera que ha integrat la policia al CITCO o ha signat un conveni amb la República Francesa per les persecucions en calent fins a deu quilòmetres de la Catalunya Nord. Rull propugnava ports amb vigilància de qui en depèn l’administració. Aquesta n’és la primera passa.
La part de la llei de Ports de Rull
