“Violents”. Aquest ha estat un dels adjectius més utilitzats pel conseller d’Interior, Miquel Buch, per descriure els manifestants de les protestes postsentència del procés en les seves explicacions sobre els dispositius policials. En la seva compareixença aquesta tarda a la Comissió d’Interior del Parlament, Buch ha desgranat les protestes des del 13 d’octubre fins les darreres mobilitzacions. Buch ha defensat la “professionalitat” dels Mossos tot i que ha emfatitzat que s’estan investigant actuacions sospitoses de no complir amb els protocols. De fet, ha destacat que és “imprescindible” investigar-les. En qualsevol cas, Buch ha justificat l’actuació conjunta del Cos Nacional de Policia i dels Mossos el divendres 18 d’octubre, en els aldarulls coneguts com la “batalla d’Urquinaona”.
Segons el relat de Buch, en tot moment la policia va tenir com objectiu garantir el dret dels manifestants i dels que no es manifestaven. En aquesta línia, ha acusat als manifestants que van participar en la primera setmana de protestes de crema de contenidors, barricades, violentar furgonetes policials, punxar el dipòsit de combustible, de llençar “còctels molotov”, pedres, boles d’acer , pirotècnia, tanques i fins i tot “àcid” a les línies policials, tot perpetrat amb persones “amb actitud molt violenta”. El conseller ha admès i defensat la coordinació de Mossos i CNP per dispersar les 6.000 persones que, segons els números d’Interior, es van concentrar a Urquinaona el dia 18 de novembre, durant la vaga general. La protesta batejada popularment com la “batalla d’Urquinaona”.
En aquest marc, el conseller ha reduït a un “fet puntual” la batussa que es va registrar després de la concentració del 17 d’Octubre a la plaça Artós. Buch ha glossat que van ser manifestants amb “simbologia feixista” els que van atacar “manifestants amb simbologia antifeixista”. Tot i això ha recordat que hi ha quatre detinguts. També ha destacat que hi han hagut 84 intervencions de mediació i han trobat
L’oposició, entre abraçades i el rebuig
En torn de rèplica, la primera en intervenir ha estat la diputada de la CUP, Maria Sirvent, que ha acusat al conseller de “només explicar una part del relat”. Li ha emès un vídeo amb les actuacions més polèmiques i li ha retret els quatre ulls perduts, els ferits als testicles pel foam, atropellaments o cops de defensa. En aquesta línia, li ha reclamat revisar els protocols d’actuació.
Per la seva banda, el portaveu de Cs a la Comissió, Matías Alonso, ha defensat els Mossos però ha acusat al Govern i a la majoria parlamentària d’esperonar les protestes. Ara bé, ha acusat a la prefectura d’Interior d’iniciar una caçera de bruixes contra la BRIMO i les ARRO. Carles Castillo, el portaveu socialista, ha demanat aclarir les actuacions poc regulars però ha defensat l’actuació de la policia tot i no tenir tots els mitjans.
Especialment treballada ha estat la intervenció del portaveu dels Comuns, Marc Parés, que ha presentat una bateria de preguntes i reclamacions sobre l’actuació policial. En el cas del PP, Esperança Garcia, ha carregat amb duresa contra els manifestants i ha lamentat la manca de recursos policias així com la complicitat de membres del Govern amb les protestes.
En canvi, ERC, no ha fet una defensa tancada de l’actuació policial. El seu portaveu adjunt a la comisió, José Rodríguez, ha retret a Buch que no hagi fet “prou autocrítica” de l’actuació policial o que obviï que hi havia escopeters dels antiavalots sense el número d’indentificació.
