Bozal va equiparar les consultes amb els funerals proetarres

Fernández Bozal sostenia que Arenys de Munt posava en perill «l'estabilitat política i social» d'Espanya al cedir els seus locals per portar a terme el referèndum

Pilar Fernández Bozal, consellera de Justícia del Govern de Mas, va redactar personalment l'octubre del 2009 com a mínim dos dels recursos que l'Advocacia General de l'Estat a Catalunya va presentar contra la consulta independentista que Arenys de Munt va celebrar el 13 de setembre d'aquell any i que Convergència va recolzar sense traves, segons publica El Periódico.

El primer lletrat que va representar l'Estat davant els tribunals va resultar que era un excandidat falangista, Jorge Buxadé. Era un dels advocats llavors a les ordres de Fernández Bozal. Quan aquest advocat es va retirar a un segon pla, l'avui consellera va firmar almenys dos recursos que, rellegits ara, sorprenen no només pels arguments exposats, sinó també per les formes. En resum, Fernández Bozal sostenia que Arenys de Munt posava en perill «l'estabilitat política i social» d'Espanya al cedir els seus locals per portar a terme el referèndum, una decisió municipal que equiparava a la dels ajuntaments bascos que permeten instal•lar les capelles ardents de terroristes d'ETA en edificis consistorials.

"Estimem que plantejar una consulta popular en termes que afecten la integritat territorial de l'Estat i la sobirania nacional sí que és una qüestió que afecta l'interès general i genera un perjudici per a l'estabilitat social i política". És un dels paràgrafs en què Fernández Bozal argumentava la urgència d'impedir consultes com la de la localitat del Maresme, que els mesos següents es reproduirien en altres punts de Catalunya.

Un detall que sempre crida l'atenció és la manera com es referia Bozal a l'Executiu central. «Tant si la qualifiquem de referèndum com si la qualifiquem de mera consulta popular municipal és necessària l'autorització del Govern de la nació», subratllava l'advocada de l'Estat. El cognom que concedeix al Govern, «de la nació», sembla especialment provocador sobretot perquè l'apel•latiu que de manera oficial utilitza l'Executiu central és "Govern d'Espanya".

 
 

Comentaris