“Perseguir l’advocat d’aquells sobre els que hi ha un afany polític a traslladar-los per la força a Espanya, a fi de ser castigats sembla haver-se convertit en un objectiu prioritari, per a l’assoliment no s’ha reparat en retorçar la llei i la doctrina existent fins al moment”. Aquesta és només una part del contundent recurs de súplica que l’advocat Gonzalo Boye ha registrat contra l’ordre de l’Audiència Nacional d’embargament de 200 milions de les antigues pessetes arran d’una condemna de l’any 1997.
El recurs, de 80 planes i al que ha tingut accés El Món, és un reguitzell de documental per acreditar que la decisió de la magistrada Concepción Espejel, presidenta del Tribunal que casualment jutga la cúpula d’Interior pel procés dels Mossos, és expressa contra la figura de Boye. Una interlocutòria ad hoc i ad hominem que l’advocat de Puigdemont considera fora “d’un sistema democràtic”. De fet, en el recurs, a més de demanar que s’aturi l’execució demanda presentar qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
D’entrada, Boye escriu el relat dels fets on demostra a través d’una vintena de resolucions aportades que la sala Penal de l’Audiència Nacional ha canviat de criteri per considerar si una responsabilitat ha prescrit o no. Fins i tot, aporta resolucions de la mateixa Espejel de no fa ni dos anys (5 de setembre de 2018) on argumenta en sentit contrari al que ho ha fet per ordenar l’execució contra Boye. Un canvi de criteri que en el recurs, l’advocat de Carles Puigdemont, destaca que s’ha fet “sense explicar ni raonar els motius per fer-ho”.
Tècnicament Boye denuncia que els fets es remunten a l’any 1988 en un procés que es va dirigir contra Boye el 1992, fa 28 anys. Un procés judicial que va acabar amb una sentència de l’any 1996, que l’únic requeriment de pagament es va fer l’any 1997 i que el darrer esbrinament patrimonial va ser fa 12 anys. Boye es pregunta i demana explicacions a la Sala Penal perquè considera ara que interromp la prescripció de 15 anys un esbrinament de patrimoni per part del ministeri fiscal, quan mai s’ha considerat aquest tràmit com interruptor de la prescripció. Ans al contrari. “No és el criteri seguit per aquesta sala en tots els casos precedents”, insisteix el lletrat. De fet, Boye al·lega que no tan sols ha prescrit sinó que ha “caducat l’acció executiva”.
Dues recusacions
Boye també recorda en el seu recurs que va “recusar amb èxit” a Espejel en el procediment pels anomenats “papers de Bárcenas”, per la seva estreta vinculació amb el Partit Popular que és la formació política contra la que, com a acusació popular, van dirigir també el procediment. “Tampoc és nova l’animadversió del finalment ponent a qui el lletrat també va recusar amb èxit quan va exercir la seva funció com a advocat en el cas seguit en contra de l’ex jutge D. Elpidio Silva”, emfatitza.
Sanció i forçar el procediment
Així, el recurs entèn que la Sala “equipara la responsabilitat civil a una sanció en la qual resultaria irrellevant l’actuació de la persona ofesa, i que, en aquest sentit, s’allunya de el marc de previsibilitat en què han d’actuar els jutges i tribunals i s’endinsa perillosament en una persecució de caràcter polític”. Una situació que vulnera totes les garanties processals i més, d’un advocat.
A partir d’aquí, l’advocat també retreu amb duresa argumental que el canvi de criteri s’hagi fet amb un ús extravagant de la Sala Penal. De fet, recorda en l’escrit que per prendre aquesta decisió, el primer ponent va plegar en no estar d’acord amb la majoria i es va constituir una sala de cinc magistrats. Un sistema que ajudava a garantir-se una majoria a Espejel. A més, Boye subratlla que la víctima mai va reclamar aquesta responsabilitat i així ho va fer saber públicament. En canvi, l’Audiència ha acceptat la personació de la part actora a través d’un poder notarial amb més de quinze anys referenciat en un altre intent d’embargament. Una situació inèdita en aquest tipus de processos.
Setge mediàtic
De fet, Boye constata que curiosament s’ha vist “sotmès a una campanya d’assetjament mediàtic i judicial de dimensions considerables” quan ha portat casos que molesten als sectors de la dreta com va ser durant la representació l’associació de víctimes del terrorisme en la judici de l’11M i ara portant el Govern a l’exili o el president Quim Torra.
“Ens preguntem per què es dóna la casualitat que, just en el moment en què el lletrat Gonzalo Boye Tuset obté grans èxits en l’estratègia de defensa dels seus clients a Bèlgica, Escòcia, Alemanya i al Parlament Europeu, es reclama per un procurador i un advocat amb un poder que mai hem vist una indemnització, sense que la Secció s’asseguri que efectivament la víctima vol reclamar ni es traslladi a l’executat d’aquest poder ni es prenguin les més mínimes cauteles amb aquesta personació”, conclou. I remata: “perquè si tant malestar els causa la defensa que s’està realitzant dels polítics catalans més encara ha de causar-los el que estan actualment enjudiciant”.
Més informació en breu
