Boye recorre el suplicatori al·legant que és el govern de Sánchez i no Llarena qui l’ha de demanar

Recomana a l’instructor que no faci “copy-paste” perquè “incompetent” per instruir el cas

boye2

L'escrit de recurs pel suplicatori on s'al·lega la competència per demanar-la Quico Sallés

 

Nou gir amb canvi de rassant inclòs. I possible patata calenta al govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. L’advocat Gonzalo Boye ha començat a puntejar una altra via d’aigua en l’estratègia judicial de l’Estat contra Carles Puigdemont i Antoni Comin. El lletrat de l’expresident i de l’exconseller, i ara eurodiputats, ha registrat un recurs de reforma a les dues interlocutòries dictades pel jutge instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena,  amb què demanava el suplicatori al Parlament europeu i ordenava mantenir les euroordres de detenció a l’Estat belga.

El recurs, de 53 pàgines i al que ha tingut accés El Món, és tota una tesi processal sobre immunitat, competències i drets fonamentals. A l’escrit, el defensor conclou que el “Tribunal Suprem ni és competent per demanar el suplicatori ni tampoc per cursar-lo”. Fins i tot, li recomana que deixi de fer “copy paste” de les resolucions que fins ara ha enviat a Europa per capturar Puigdemont.  En tot cas, la competència és del ministeri de Justícia. La patata calenta, doncs, pel govern de Pedro Sánchez.

 

El recurs parteix d’un antecent històric sobre la història processal de la persecució de la justícia espanyola als polítics exiliats. De fet, és una descripció per assenyalar que l’instructor s’ha enredat en la seva pròpia xarxa. Ho acredita el fet que l’instructor confon “fins a quatre vegades” Comin i Puigdemont com a “recurrents en resolucions on no es decidia cap recurs”.  L’advocat entèn que el procés fins arribar a demanar el suplicatori és d’una “indefensió manifesta” en tant que vulnera “sistemàticament” l’article 248.4 de la Llei Orgànica del Poder Judicial perquè no escriu en les seves resolucions com i de quina manera es poden posar recursos en contra.

 

En un segon punt, el recurs demana la “declinatòria per la inexistència d’aforament” que inclou una vulneració del dret al jutge predeterminat per llei i la nulitat del suplicatori emès el passat 10 i 13 de gener. En aquest sentit, recorda que la mateixa Sala Penal del Suprem va considerar que ni Puigdemont ni Comin estaven personats a la causa per tombar les questions prejudicials en la resolució del 2 de juliol de 2019. Per tant, la defensa de l’expresident entèn que el jutge que els pertoca no és pas el Suprem. En aquest sentit, evidencia que “l’instructor confon aforament amb immunitat de manera interessada”.  Així, recorda que entre les immunitats que són susceptibles de ser suspeses per l’europarlament “no es troba l’aforament”. “Ni és renunciable, ni és una prerrogativa susceptible de ser suspesa pel Parlament Europeu”, conclou.

 

En aquest marc, l’advocat argüeix una sentència del mateix Suprem de 12 de juny de 2000 on s’establia que el Tribunal Suprem “no és competent per conèixer de les causes contra els diputats del Parlament europeu”. Així mateix, subratlla que el mateix aforament és “completament independent de les immunitats”. En base aquest argument, insisteix que el Suprem no és competent tampoc per instruir el seu cas i exigeix que anuli totes les actuacions, com a mínim, des del 7 de gener de 2020 quan Puigdemont i Comin van deixar els seus escons al Parlament de Catalunya. El principi és clar: “La competència per remetre el suplicatori a la cambra és una conseqüència de la competència per conèixer de la causa penal en la que es demanarà el suplicatori”.

 

 

Ironia inclosa

 

El lletrat també recomana a l’instructor que “si en té cap dubte  pot demanar una qúestió prejudicial del Tribunal de Justícia de la Unió Europea”, el mateix procediment que ha servit per acreditar Puigdemont i Comin com eurodiputats i reconèixe’ls la seva immunitat. Però Boye espera que no ho faci per “no perjudicar la imatge de l’Administració de Justícia a Espanya”. En aquest sentit, li deixa caure la negativa a extradir Puigdemont per rebel·lió per part del Tribunal Superior d’Schleswig-Holstein que “‘l’instructor judicial coneix perfectament”. A tot això, l’advocat esgrimeix que Llarena actua amb “manifesta desviació de poder” per impedir que Puigdemont sigui eurodiputat.

 

 

 

Incompetència

 

“En resum, tenim que, d’una banda, l’òrgan sol·licitant del suplicatori no és competent per emetre el suplicatori, i, de l’altra, que l’òrgan remitent tampoc ho és per a cursar-lo”, replica Boye. I conclou: “De manera que estem davant un cúmul d’incompetències, si és que se’ns permet l’ús del terme”.

 

En aquest sentit, el recurs remarca que “l’òrgan espanyol competent per sol·licitar el suplicatori al Parlament europeu és el ministeri de Justícia, a través de l’ambaixador representant permanent d’Espanya davant la Unió Europea”. A més de la incompetència del Suprem per demanar-lo, Boye tanca el recurs emfatitzant que el procediment iniciat vulnera el dret a la presumpció d’innocència.  Al capdavall, Boye recomana a Llarena que no “abusi de la tècnica denominada de de “tallar i enganxar” impròpia d’una resolució judicial”.

 

Comentaris