La via més ràpida per recollir les credencials d’eurodiputat de Puigdemont i Comin? El metro”. Amb aquesta ironia, marca de la casa, l’advocat de Carles Puigdemont i Toni Comin, i un dels cervells de l’internacionalització judicial del procés, Gonzalo Boye, emfatitzava que els dos electes trigarien poc temps en tenir els acreditacions com europarlamentaris. Era la seva visió de la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que atorga la immunitat d’Oriol Junqueras difosa aquest matí. Una bona notícia per a l’estratègai internacional, que es contraposava a la condemna d’un any i mig d’inhabilitació per desobediència al president Quim Torra per la pancarta del Palau de la Generalitat durant la campanya electoral.
En tot cas, la defensa de Torra -el tàndem Gonzalo Boye i Isabel Elval- temia una resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya condemnatòria i ja tenen preparada l’estratègia jurídica. En primer terme, apurar els terminis perquè “els tempos per a causes catalanes s’escurcen”. En segon terme, presentar immediatament el recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, que han d’anunciar en cinc dies i després tindran vint dies per registrar-lo.
Un recurs que portarà un element accessori i principal, una sorpresa, un grapat de “qüestions prejudicials” que s’hauran de plantejar davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Principalment, seran les mateixes qüestions que es van presentar en vla vista oral i que la sentència hi passa de puntetes. Així, preguntaran sobre si “és ajustat a dret europeu que un magistrat designat per un òrgan polític jutgi un polític”. De fet, la qüestió de la imparcialitat dels tres magistrats serà clau en la defensa dels drets fonamentals de Torra davant la Justícia europea.
Per altra banda, els lletrats consideren que la sentència és “dèbil” i no podrà aguantar “el pes dels recursos”. Com exemple, argüeixen que gran part dels motius legals incorporats per justificar la desobediència es basen en una llei derogada, com la de Procediment Administratiu de 1992. També consideren que la via penal contra Torra hauria d’haver estat posterior a la via contenciosa-administrativa. Una errada procedimental que va fer actuar precipitadament la via penal, quan és l’última ratio i s’hauria de justificar per la via administrativa. En el recurs també incorporaran arguments recollits en la sentència del TJUE, perquè l’esment de la sentència al fet que els eurodiputats només representen els seus països grinyola amb la doctrina Junqueras.
