Boye denuncia una nova "investigació judicial prospectiva" a Laura Borràs per independentista

Dures al·legacions de l’advocat de l’exconsellera de Cultura al jutjat número 9 de Barcelona

L’exconsellera de Cultura i actual diputada de JxCAT a Madrid, Laura Borràs, ha estat víctima d’una “investigació judicial prospectiva” per part del Jutjat número 9 de Barcelona. Aquest és un dels contundents arguments que l’advocat Gonzalo Boye ha utilitzat per sol·licitar la nul·litat de ple dret de les diligències 547/2018 que inclouen la investigació de Borràs pels contractes formalitzats amb un informàtic quan era directora de l’Institut de les Lletres Catalanes.

 

El cas, difós el juliol passat, va sorgir arran de la investigació dels Mossos a Isaías Herrero, un informàtic que facturava a l’entitat que dirigia Borràs. En una transcripció telefònica d’Herrero registrada al sumari, l’informàtic parla de Laura Borràs, que confon amb Meritxell Borràs, quan el seu interlocutor l’informa que ha estat empresonada. A partir d’aquí, la policia va obrir una investigació paral·lela a Borràs que va ser admesa per la jutgessa Sílvia López. Per aquest cas, l’aleshores consellera va demanar comparèixer al Parlament per tal de donar explicacions. Una compareixença que es va celebrar el 5 de desembre de 2018 a la cambra catalana.

 

Ara, però, la jutgessa ha demanat la credencial de diputada de Borràs al Congrés per continuar la investigació. De fet, la jutgessa tot i investigar-la ha fet cas omís a què fins el passat 28 d’abril estava aforada com a diputada al Parlament, i per tant, si havia de ser investigada, ho havia de ser pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Una decisió que ha fet personar-se en la causa els seus advocats per tal d’aclarir el procediment i parar els peus a una instrucció que consideren “prospectiva” i “incompetent”.

 

Incompetència manifesta i deliberada

 

Boye no s’està de romanços i en un escrit de 13 pàgines al que ha tingut accés El Món carrega els neulers contra la magistrada i la instrucció per les seves irregularitats. En primer terme, l’advocat recorda que la jutgessa té una manifesta “falta de competència objectiva”. “és evident que des del principi de la investigació tenia una dada evident, clara, precisa, concreta i que impedia atribuir-se la competència: era aforada, primer davant el TSJC i després davant el Tribunal Suprem”. Boye interpreta que la magistrada instructora “ja tenia el propòsit de dirigir” la investigació contra Borràs.

 

Com a prova del cotó, aporta un informe de la Unitat d’Investigació dels Mossos de 26 de juliol, demanat pel mateix Jutjat, en què identifica Borràs com a “coneguda independentista”. El lletrat subratlla que l’atestat policial “destaca en negreta” que “des del 18 de gener de 2018 és diputada al Parlament i des del 29 de maig és consellera de Cultura”. “Això sembla ser un avís de la força actuant”, ironitza Boye, que “la investigació es dirigeix contra una aforada”. La magistrada fa el sord i dicta una nova interlocutòria de 30 de juliol en que incorporà a Borràs com investigada i en decreta el secret de sumari.

 

“Una incorporació novedosa”, titlla Boye per afegir que “és una investigació secreta contra una aforada per un òrgan manifestament incompetent, gravíssim”, assenyala. “Aquest jutjat mai ha estat competent per investigar Borràs i continua sense ser-ho”, emfatitza l’escrit d’al·legacions. “S’ha vulnerat, sense remei possible, al jutge natural predeterminat per llei”, rebla per acusar la jutgessa de utilitzar una “ignorància deliberada” perquè a més de “ser públic i notori es menciona a la causa de manera reiterada”.

 

Boye inclou en el plec de descàrrecs un acord de la Mesa del Congrés de Diputats del 3 de juliol de 2019 en què avisa a la magistrada que no pot demanar cap certificat de credencials de Borràs perquè l’únic organisme competent és el Tribunal Suprem.

 

 

 

Investigació prospectiva

 

En l’escrit d’al·legacions, l’advocat no té manies i avisa que és un cas de manual “d’autèntica investigació prospectiva” que “repugna al dret vigent”. En aquesta línia, l’escrit recorda que els atestats no paren de reflectir la seva condició “d’independentista”. També emfatitza que sense a penes dades es van “restringir drets per “sondejar”  o “veure” si es podien trobar “evidències d’un delicte” sense “saber clarament quin delicte”. De fet, assegura que la instrucció “comptava amb valoracions clares de la força investigadora que establia la impossibilitat d’acreditar cap fet delictiu sense continuar investigant… intentant veure què pescava”.

 

En aquesta línia denuncia que tot i que la investigació es dirigia als treballs presentats i facturats per Herrero s’han practicat actuacions “desproporcionades” com l’entrada i registre a l’Institució de les Lletres Catalanes. “Una actitud absolutament desmesurada per part de la instructora que revel·la la intenció de construir una autèntica causa general contra un organisme públic català, el rostre visible del mateix és Borràs de marcades idees independentistes”, al·lega l’advocat.

 

Comentaris