En Marc Bosch (Mataró, 1973) és alcalde de Dosrius per ERC. Però l’1-O també va ser un càrrec electe apallissat per la brutalitat policial de l’Estat. L’agressió de la Guàrdia Civil li va causar contusions per tot el cos. És el preu que va pagar per defensar la democràcia i intentar demanar a la Guàrdia Civil que no carregués contra els veïns i veïnes que pretenien exercir el seu dret de vot. Malgrat la brutalitat de la repressió, aquest alcalde, també investigat per la Fiscalia per haver donat suport al referèndum, deixava clar aquell dia que no recularia ni un mil·límetre: “Els cops de porra m’han esperonat encara més a construir aquest nou país. Aquesta gent no venia a parlar, venia a trepitjar-nos”. Tornem a parlar amb Marc Bosch el dia del primer aniversari del referèndum.
Un any després, com a alcalde que va patir directament la repressió policial espanyola, de què creu que ha servit l’1-O per a la societat catalana?
Vam votar i va guanyar el sí. Amb una participació de 2.300.000 persones, va ser una victòria democràtica, tot i que molta gent no va anar a votar. Ho vam fer en unes condicions molt adverses i de repressió. Tenim exiliats i presos polítics, mestres i professors investigats, alcaldes i regidors encausats i una llarga llista de fets que posen en evidència un Estat caduc, corrupte i amb tics totalitaris. Des d’aleshores, milers de persones han obert els ulls i molts, tot i sentir-se espanyoles, ja veuen amb bons ulls el projecte polític republicà. L’1 d’octubre va mostrar la millor cara dels anhels de llibertat democràtica i pacífica dels catalans i la pitjor cara del Regne d’Espanya.
Li han canviat la seva concepció sobre el procés de construcció de la República, els fets de l’1-O i la violència?
Sóc independentista des de que tinc ús de raó. Sempre he cregut en una República Catalana com la eina més eficient, justa i necessària per garantir la supervivència del nostre país i garantir la igualtat d’oportunitats i el benestar dels ciutadans. L’1 d’octubre no m’ha fet canviar d’idea, ha reforçat la determinació per assolir la fita. La violència exercida per l’Estat espanyol evidencia encara més que els catalans hem de fer el nostre propi camí, sense por.
I a Dosrius, una població molt afectada per la violència, què ha canviat en el dia a dia de la gent?
Som un municipi de 5.300 habitants en tres nuclis urbans i vam patir dues càrregues de la Guàrdia Civil. Una trentena de persones de Canyamars i de Dosrius van patir lesions de diversa consideració i alguns vam acabar a l’hospital. Aquells fets van provocar un impacte emocional entre la ciutadania. Podem considerar com a afectades centenars de persones, ho haguessin viscut directament o no, i algunes han necessitat suport terapèutic. El xoc que vam viure l’1-O va despertar un esperit fraternal mai viscut al municipi. Ha posat en contacte gent que no es coneixia gaire, s’han posat en marxa iniciatives culturals i associatives, tenim un poble més unit i cohesionat.
Tornaria a posar-se al capdavant per defensar els veïns? Se sent ara més proper als veïns després d’aquell dia?
Hi ha gent que veu un heroi en aquelles imatges de l’alcalde de Dosrius interposant-se a l’escamot policial. Jo veig un servidor públic que estava fent la seva feina, que és estar al costat dels veïns i veïnes i vetllar pel seu benestar i la seguretat. Els alcaldes i alcaldesses som la primera autoritat del municipi i pensava que la Guàrdia Civil em respectaria. No vaig poder dialogar, no em van deixar parlar. La seva resposta van ser cops de porra i coces. Malgrat això, ara tornaria a fer tot el possible per defensar la meva gent.
Creu que l’Estat espanyol s’avindrà mai a un referèndum acordat i sense violència?
Crec en el diàleg i la negociació. Parlant la gent s’entén. El més normal seria acordar un divorci amistós. I si això implica tornar a votar en referèndum, endavant. No ens espanten les urnes. Malauradament la cultura política de l’Estat espanyol està a anys llum de les democràcies modernes i avançades. La seva història s’ha forjat a base de conquestes, cops d’Estat, dictadures i repressió. Espanya només negocia per interès propi i quan es veu perduda.
Aquell 1-O ha costat presos polítics, exiliats, alcaldes investigats i més repressió, també sobre ciutadans, que veuen vulnerats sovint els seus drets de protesta i llibertat d’expressió. La sortida sembla difícil…
Els conflictes polítics se solucionen fent política, no enviant a la presó als que pensen diferent. Centenars de persones ens trobem immersos en processos judicials perquè defensem un projecte polític que vol canviar l’statu quo. Això ens deixa en indefensió i atempta a la llibertat de pensament i d’expressió. Paradoxalment, al regidor Eduard Garcia i a mi, que vam rebre de valent a l’1 d’octubre a Dosrius, ens imputen els delictes de desobediència i resistència greu a l’autoritat. Ens defensarem tot denunciant la repressió i la vulneració de drets, convençuts que la nostra lluita pacífica i democràtica és legítima.
Vostè diria que la societat està dividida d’alguna manera?
Si societat dividida vol dir que hi ha diversitat ideològica i política, sí, estem dividits. Com a tots els països del món. Ara, si us referiu a una fractura social que posi en risc la convivència, és el que voldrien alguns mitjans de comunicació i partits polítics espanyols. Estem patint constants provocacions feixistes de sectors espanyolistes que no busquen altra cosa que la confrontació per justificar encara més repressió de l’Estat. Afortunadament, Catalunya és un país madur, divers i amb amplis consensos pel que fa a la convivència social, cultural i lingüística.
Els presos i exiliats demanen a la societat que no afluixi, i que no els utilitzin com ostatges per a la negociació, és a dir, que no hi hagi rendició. Què en pensa?
No ens rendirem pas. Hem arribat massa lluny per recular. Hem de fer valdre les majories que tenim al Parlament de Catalunya i a la majoria d’ajuntaments catalans per avançar, per créixer i fer néixer la República que vam votar. Les entitats, amb l’excel·lent capacitat de mobilització ciutadana, hi tenen un paper molt important i tampoc han d’afluixar.
Finalment, què significa per a vostè, que és alcalde i ciutadà, el concepte d’unitat de l’independentisme o el republicanisme?
Unitat és posar-se d’acord en quin camí agafem per acabar de fer cim. Objectius clars i estratègia conjunta. La pluralitat política no ens pot distreure d’allò que ens han encomanat els votants que és fer la República Catalana.
