Batussa entre el Corte Inglés i una empresa pel sistema de guerra electrònica de l’Exèrcit

L’adjudicació dels sistemes Scater i Coming podria haver arribar a l'Audiència Nacional

El manteniment dels sistemes de  Guerra electrònica de l’Exèrcit espanyol han acabat en una guerra entre les empreses que licitaven el contracte. L’enginyeria basca Sener va demandar la licitació a El Corte Inglés titllant l’adjudicació “d’obscura” i de detectar-hi “irregularitats”, entre d’altres dures acusacions.  El Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals va decidir tombar el recurs. La via oberta va ser un recurs contenciós administratiu a l’Audiència Nacional, però Sener assegura a El Món que “en línia amb la nostra manera de procedir” remarquen que “faran declaracions sobre qüestions judicials”. El contracte s’enfila a 3.378.465 milions d’euros.

 

Tot va començar amb la renovació de l’Acord Marc per l’adquisició de recanvis i manteniment dels Sistemes de Guerra electrònica Scater Comint Llevant i Scater Comint Canàries”. Ambdós sistemes són crucials en el sistema de Defensa de l’Estat espanyol en un marc de conflicte electrònic i sobretot, preventiu. El Sistema Scater és l’acrònim de “Sistemes de Captació de Senyals terrestres” i Comint és “intel·ligència de les comunicacions”, és a dir, el xifrat i desxifrat de les interceptacions.

 

IMG 2418

La resolució on es recullen els greuges que al·legava l'empresa basca Quico Sallés

La Prefectura d’Afers Econòmics del Comandament de Suport Logístic de l’Exèrcit de Terra va publicar la licitació el 15 de gener de 2019. Un procediment “negociat amb publicitat” i que van ser “convidades a participar-hi” les dues empreses que a la licitació de 2016 van obtenir la millor puntuació, la basca SENER Ingenieria y SISTEMAS, S.A. i Informàtica El Corte Inglés, concretament la Unitat de Negoci de Seguretat Electrónica i Defensa, que cada vegada penetra més en aquest sector del mercat.

 

Pròrrogues i recurs

 

Aquesta licitació ja va començar amb el peu canviat.  El 28 de gener, el general en cap de Prefectura, Antonio Sanchez-Molini, va haver de prorrogar el termini de presentació d’ofertes del 31 de gener al 15 de febrer. L’argument del canvi va ser que no s’havia pogut dobar accés “oportú als documents classificats com a ‘reservats’ a les empreses interessades en la licitació de l’expedient”. De fet, encara continuen com a informació reservada.

 

 

El 20 de maig es va adjudicar el contratce a El Corte Inglés. Sener no es va quedar amb els braços plegats, i va interposar un recurs davant el  Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals. Un recurs amb què l’enginyeria basca no s’estava per brocs i acusava “d’obscuritat de la Plataforma de Contractació del Sector Públic respecte els criteris d’adjudicació”. Hi afegia “la manca de motivació de la resolució de l’adjudicació”. En tercer terme, argüia “l’existència d’irregularitats a l’oferta presentada per El Corte Inglés” així com la seva manca de solvència tècnica”. També hi sumava “l’absència d’aportació de documentació requerida” i impugnava el document administratiu de formalització de l’Acord Marc per no haver transcorregut el termini obligatori entre adjudicació i formalització.

 

El Tribunal va tombar el recurs al·legant que havia expirat el termini legal per interposar-lo. De tota manera, en la resolució  dictada el Primer d’agost, admetia que del recurs no s’interpretava ni mala fe ni era temerari. En aquest sentit, li deixava oberta la via contenciosa administrativa davant l’Audiència Nacional per un termini de dos mesos. La batussa va quedar aturada però a hores d’ara Sener no en vol fer cap valoració sobre l’estat actual del litigi, si és que ha continuat. “En línia habitual amb la nostra manera de procedir, no fem declaracions sobre qüestions judicials”, detallen a El Món en ser preguntats sobre si el cas ha evolucionat als Tribunals.

 

Val a dir, que aquest contracte va fer licitar tres empreses en el mateix concurs de l’any 2016 que abastava des de l’any 2015 al 2018. A més dels grans magatzems i l’empresa basca, hi va concórrer ATOS IT SOLUTIONS AND SERVICES IBERIA, SL, que va quedar tercera a 41 punts de la segona classificada, que precisament va ser SENER.

rservat

El Plec de Prescripcions Tècniques encara reservat Quico Sallés

 

 

Comentaris