Benzina per a la defensa del Major Josep Lluís Trapero, per l’exdirector general de la Policia, Pere Soler i l’exsecretari d’Interior, Cèsar Puig. Ha estat la declaració d’aquest matí d’Albert Batlle, director general de la Policia de juny de 2014 fins a juliol de 2017. Batlle ha fet de professional, segur i convincent. Un testimoni que fins i tot s’ha permès ironitzar amb el fiscal Pedro Rubira. Batlle tenia clar què i com ho volia dir i no ha fallat. “Quan vaig dimitir, vaig encarir al Major Trapero i a Cèsar Puig que continuessin en el càrrec, no sabia en mans de qui podia caure tot allò”, ha detallat.
A més de lloar la feina de tots dos també ha tret de l’equació operativa a Pere Soler. Però, a mans de la lletrada del Major, Olga Tubau, Batlle ha confessat la campanada. La tírria que el tinent coronel de la Guàrdia Civil té al Major Trapero ve de lluny. De fet, ha explicat com existia una “tensió dialèctica” i “friccions” durant les reunions preparatòries de la Junta de Seguretat de juny de 2017. Trapero defensava les competències del cos i de Los Cobos actuava de “número tres del ministeri”.
De fet, Batlle ha estat sibil·lí en la seva crítica velada al coordinador policial del Primer d’Octubre. “Mai el vaig veure d’uniforme, de fet, era un càrrec polític del ministeri de l’Interior, per a nosaltres era el número tres del ministeri, mai vaig despatxar ni amb el ministre Juan Ignacio Zoido ni amb el secretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, i en canvi, si amb ell”, ha detallat.
“Navallada trapera”
Batlle també ha explicat el nomenament de Trapero com a Major. De fet, se li ha entès que el Govern va ser reticent a nomenar-lo. En aquest sentit, ha recordat que ja quan el conseller Ramon Espadaler el va fer cap del cos, com a comissari en cap, “el món independentista ho va qualificar com una navallada trapera”. Un senyal que el món sobiranista no hi estava gens d’acord i explica el bloqueig al seu nomenament com a Major.
Així mateix, ha lloat la feina que havia fet Trapero al Cos com a cap després dels problemes d’ordre públic que havia tingut des del 2011 com el desallotjament de la Plaça Catalunya o el cas Quintana. “Trapero va canviar els mètodes de la Brigada Mòbil i va incorporar mediació, en tres anys de director general no vam tenir grans poblemes d’ordre públic”, ha emfatitzat. Sobre les possibles peticions que el Major hauria rebut del Govern, Batlle ha estat contundent: “Qualsevol que conegui el Major Trapero sap que no se li podia fer cap suggerència“.
L’exdirector general, actual tinent d’alcalde a Barcelona, ha explicat la seva dimissió per la “incomoditat” en què es trobava per l’estratègia del Govern i perquè havia detectat una “manca de confiança” de l’executiu de Carles Puigdemont. “Una dimissió sempre té motius polítics, personals, principalment la incomoditat, i la situació política de Catalunya, però també que el nou conseller tenia perfecte dret a nomenar el seu equip”, ha al·legat Batlle. “Tenia serioses discrepàncies de com anaven les coses a Catalunya i no comptava amb la confiança del Govern d’aquells moment”, ha subratllat.
Batlle, home d’Estat
La declaració de l’actual responsable de seguretat de l’Ajuntament ha estat el paradigma del que és el testimoni d’un home d’Estat. Amb seguretat ha mesurat el to, el timbre i el volum de la seva intervenció, salpebrant cada titular que volia dir. De Puig ha dir que era un “baluart” i un “gran jurista”. De Trapero l’ha descrit com un professional seriós que havia “fet molt bona feina al cos”.
Batlle també ha torejat al fiscal amb cert punt d’ironia. Pedro Rubira li ha fet aclarir si quan es referia a “país” parlava de Catalunya i Espanya. Batlle ha entomat el retret i li ha tornat amb més pòlvora quan normalitzava els escombrats dels despatxos oficials. “És de manual a qualsevol país, a Catalunya o Espanya”, ha apuntat. Quan Rubira l’envoltava sobre el dispositiu del 9N, Batlle, despert, li ha recordat que el dispositiu el va aprovar la fiscalia. Rubira, empipat, li ha replicat: “Aquesta no era la pregunta”. Batlle potser és més Estat que el ministeri públic.
