El ple de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest divendres un codi ètic que prohibeix nomenar personal eventual amb qui pugui haver conflictes d’interès familiar. És a dir, no es podran nomenar familiars com a càrrecs de confiança. Els nomenaments són una prerrogativa de l’alcaldessa. Aquest punt s’ha afegit gràcies a una esmena d’ERC, que l’ha posada com a condició per avalar la iniciativa. Finalment el codi ha prosperat amb els vots de BComú, PSC, Cs, ERC, el PPC i el regidor no adscrit. El Grup Demòcrata s’hi ha abstingut i la CUP hi ha votat en contra. El codi serà d’obligat compliment per a càrrecs electes, personal eventual, directors i gerents municipals. En total, unes 480 persones. Prohibeix rebre regals de més de 50 euros i els viatges injustificats, i preveu un règim de sancions. Amb el codi es crea també un comitè d’ètica que serà escollit per dues terceres parts del plenari.
S’han elaborat fins a 20 versions diferents d’aquest codi, que ha rebut aportacions dels grups, però també de l’Oficina Antifrau i del Tribunal de Comptes, entre altres organismes. Entre les mesures que inclou figura la prohibició de nomenar familiars com a càrrecs de confiança. En canvi, sí que se’n podran contractar si guanyen la plaça. A més, estableix que han de passar un mínim de dos anys abans de poder treballar en empreses que hagin estat relacionades amb l’Ajuntament. També obliga a fer declaració de patrimoni.
El regidor del Grup Demòcrata Jordi Martí ha constatat la “poca credibilitat” que té el govern municipal en matèria d’ètica i transparència, i s’ha preguntat si aquest text “impedirà que continuï contractant familiars”. S’ha referit a les parelles de Gerardo Pisarello i d’Eloi Badia, que també treballen per l’Ajuntament. La CUP l’ha rebutjat per considerar-lo insuficient. El tinent d’alcaldia Jaume Asens ha lamentat que els anticapitalistes hagin votat en contra del codi a l’Ajuntament i en canvi avalés el que va aprovar el Parlament, que és molt menys ambiciós. Asens ha acusat el PDeCAT de “filibusterisme” i ha diferenciat entre càrrecs directius i eventuals. En els primers, ha dit, hi ha d’haver lliure concurrència, però ha considerat que no és el mateix pel que fa als càrrecs de confiança. En aquest sentit, ha recriminat a l’antiga CDC que donés càrrec a la dona del conseller de l’Interior, Jordi Jané, i a la de l’exconseller Germà Gordó.
