Els dos principals bancs de Catalunya, CaixaBank i el Banc Sabadell, van acollir-se a un decret exprés del govern de Mariano Rajoy per traslladar la seva seu social fora del país després de l’1-O. Sense el vist-i-plau dels seus accionistes, malgrat que els estatuts així ho establien, el 7 d’octubre van translladar-se a València i Alacant respectivament, suposadament, per fugir de la inseguretat jurídica que s’havia de produir a Catalunya. Més de dos anys després, el Parlament de Catalunya ha citat els presidents de les dues entitats perquè detallin com es van produir aquells fets i els efectes que han tingut al país, en el marc de la Comissió d’Investigació de l’article 155 de la Constitució espanyola a Catalunya.
Aquest dimarts respondran a les preguntes dels membres de la Comissió (el PP i el PSC no hi participen, i Cs va participar només per increpar el vicepresident Junqueras) el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, el president de CaixaBank, Jordi Gual, i qui va ser president de l’entitat fins el 2016, Isidre Fainé.
Tant CaixaBank com el Sabadell han deixat clar que no tornaran a Catalunya -si bé hi continuen tenint operativa-, perquè els seus consells d’adminstració van decidir el trasllat l’octubre del 2016, en principi, sense determinar ni data ni condicions de retorn.
No és la primera vegada que banquers compareixen al Parlamemt. El novembre del 2013, el Parlament investigava la crisi de les antigues caixes d’estalvis. L’aleshores diputat de la CUP David Fernàndez, que presidia la comissió, acomiadava la compareixença de l’expresident de Bankia Rodrigo Rato, traient-se la sabata i, tot i no llançar-l’hi com es fa a l’Iraq, li va deixar clar que aquell gest era en senyal d’humiliació. Li va dir que es veurien “a l’infern” i el va titllar de “gàngster”.
