Han passat 131 dies des que el 21 de desembre del 2017 l’independentisme va revalidar la majoria absoluta a les urnes. 131 dies en què hi ha hagut quatre candidats a la investidura, però només en una ocasió, amb Jordi Turull, s’ha arribat a sotmetre a votació, i només en primera volta. Carles Puigdemont i Jordi Sànchez, aquest darrer en dues ocasions, han estat formalment candidats, però el ple no ha arribat a reunir-se davant la impossibilitat de dur a terme una investidura telemàtica o amb un permís penitenciari en el cas del número 2 de JxCAT. I tot i que el ple d’aquest divendres 4 de maig debatrà i votarà la reforma de la llei de la presidència per lectura única, a instàncies de JxCAT i amb la intenció d’incorporar modificacions que permetin una investidura telemàtica i el nomenament de consellers residents a l’exterior, entre l’independentisme es dóna per fet que aquesta via, que volien utilitzar per intentar investir Carles Puigdemont, quedarà en un calaix durant un temps, perquè amb tota probabilitat, el govern espanyol en demanarà la suspensió automàtica al Constitucional, i JxCAT va deixar clar que no forçaria la Mesa del Parlament per preparar una investidura telemàtica. Així, tot apunta que després de l’aprovació de la llei s’activarà el pla D.
Cap diputat de JxCAT no dóna pistes sobre el nom del candidat o candidata que podria proposar Puigdemont. I és que fonts properes al president asseguren que “potser ni tan sols ho té decidit, i la persona encara no ho sap”. I és que si fem cas a com es va produir el relleu d’Artur Mas, el president Puigdemont va conèixer l’oferta poques hores abans de ser investit. Una situació que Puigdemont no vol que es repeteixi, i hauria dit als diputats del grup parlamentari que la seva intenció seria tenir enllestit el nou Govern el 15 de maig. Ara bé, hi ha temps fins al 22 de maig, com recorden fonts de JxCAT. De fet, els diputats i diputades no esperen tenir un debat amb diversos candidats sobre la taula, sinó que durant la reunió a Berlín és previst que es debati sobre els escenaris que hi ha sobre la taula. El candidat o candidata serà designat per Puigdemont, encara que aquest cap de setmana el PDeCAT assegurés que només s’acceptaria un candidat de consens acceptat pels 34 diputats.
El nom que més protagonisme ha pres és el d’Elsa Artadi, actual portaveu del grup parlamentari. Un nom que ja va aparèixer després que Roger Torrent ajornés el ple d’investidura de Carles Puigdemont, i que diversos mitjans de comunicació situaven com el pla B. Però el nom d’Artadi no encaixava en l’estratègia de JxCAT de posar en contradicció la justícia espanyola i l’Estat, perquè apostaven per obligar el Suprem a prohibir la investidura d’un diputat -Jordi Sànchez- a la presó però amb els drets intactes. Elsa Artadi té un perfil executiu, ha estat al Govern i és una de les persones de màxima confiança del president Puigdemont. Sense causes judicials, ha rebut el vist-i-plau del mateix Sànchez i de Pere Aragonès per part d’ERC, però no agrada a la CUP, tampoc al PDeCAT -Artadi era militant del PDeCAT però es va donar de baixa- ni als Comuns.Artadi a la presidència faria d’enllaç amb el Consell de la República. Però altres fonts la situen a la conselleria de la Presidència, reservant la presidència del a Generalitat a un perfil no executiu i independent.
Però segons ha pogut saber El Món, fora de les travesses dels mitjans de comunicació, Puigdemont estudia un perfil alternatiu a Elsa Artadi, que hauria verbalitzat la seva negativa a ser presidenta. És Josep Costa, actual vicepresident del Parlament. Professor de Teoria Política, s’ha convertit en una peça clau de la Mesa, coneixedor a fons de la legislació i del reglament de la cambra, de to reposat però ferm, guanya pes en aquesta llista secreta de noms. De fet, Costa ha fet diversos viatges a Berlín en les darreres setmanes, i en els últims dies ha fet alguns gestos que podrien ser ben vistos per la CUP: ha rebutjat en dues ocasions la notificació del Tribunal Constitucional que li comunica com a membre de la Mesa la suspensió de la investidura de Carles Puigdemont. Costa és un perfil que no agrada a ERC, però en tot cas, els republicans ja han deixat clar que no posaran traves perquè correspon a JxCAT proposar candidat.
I un altre nom que sempre ha aparegut a les travesses però que semblava més oblidat, Ferran Mascarell. Provinent de l’òrbita socialista, amb experiència de govern i havent passat pel món municipal i també per la delegació de Madrid de la Generalitat. Mascarell recolliria també una certa tranversalitat, i és per això que Puigdemont el tindria a la seva llista, segons ha pogut saber El Món. Però perquè Mascarell sigui president, cal que abans sigui diputat. Això implicaria que un diputat o diputada renunciés al seu escó, i que quatre membres de la llista es quedessin sense acta de forma voluntària. “És possible”, apunten fonts coneixederes. De fet, es posa sobre la taula el nom de Laura Borràs, ara diputada, i que apareix com a consellera de Cultura, funció per a la qual no cal ser diputat i amb disposició a deixar el seu escó. Per contra, els noms de Quim Torra i Eduard Pujol -en aquest cas, caldria que 2 diputats renunciessin a l’acta de diputat perquè Mascarell aconseguís escó- perden pistonada en aquesta suposada travessa per presidir la Generalitat.
També els darrers dies sona un nom nou, el de Toni Morral, excalcalde de Cerdanyola del Vallès per ICV, que va entrar de diputat de JxCAT després d’una renúncia. Provinent de Nacionalistes d’Esquerra, Morral suposaria un cop d’efecte important. D’esquerres, sense grans aspiracions polítiques però amb visió transversal de país -va ser impulsor de la llista unitària que no va prosperar, però que JxCAT recull com a filosofia-, i que podria situar els Comuns en un escenari complicat per votar-hi en contra, ja que sempre han demanat un candidat progressista. Artadi seria la consellera de la Presidència, amb funcions executives molt potents, mentre que Morral tindria un paper més simbòlic, perquè la presidència legítima l’exerciria Puigdemont des de Bèlgica. Això sí, condicionat a la decisió que prengui Alemanya sobre el president, si queda lliure i pot pilotar el Consell de la República. Una travessa que, en tot cas, que només està en el cap del president Puigdemont.
Puigdemont decideix el nom i els tempos
Per activar aquest pla, el president Puigdemont ha convocat els diputats i diputades a Berlín a una reunió aquest dissabte. Fonts de JxCAT no donen per fet que d’aquí en surti el nom del candidat o candidata, però és una possibilitat, com també ho és que es faci públic el nom, que haurà estat decidit per Puigdemont i que es guarda com un secret d’Estat, aquest mateix divendres, això sí, amb el pas previ que Jordi Sànchez, des de la presó de Soto del Real, anuncïi que renuncia a la seva candidatura, encara vigent. Conegut el nom, el president del Parlament hauria d’activar una nova roda de contactes, que podria ser telefònica, i ordenar un ple d’investidura. Sobre els terminis, totes les possibilitats són obertes, però cal tenir en compte que dilluns, dimarts i dimecres els nou presos polítics tornen a declarar al Suprem per revisar la mesura de presó preventiva. Aquí el jutge Llarena també podria comunicar-los una suspensió de la seva acta de diputat.
És per això que els tempos són essencials. “Hem de pensar que el vot delegat del president Puigdemont i del conseller Comín són necessaris per tirar endavant la investidura en segona volta si la CUP manté les abstencions, i Ciutadans pressiona Madrid perquè en demanin la suspensió al Constitucional. No tenim massa marge, i som conscients del missatge que suposa que l’Estat encara no hagi mogut fitxa per invalidar els dos vots delegats“, expliquen a aquest diari fonts de JxCAT, que alhora puntualitzen que no donen per perdut un sí de la CUP. De fet, el president Puigdemont mantindria contactes amb els cupaires per intentar tancar una investidura en primera volta i aconseguir la unitat independentista al Parlament i fins i tot implicar més els cupaires en el nou full de ruta a l’exerior i a l’interior. Un dels escenaris amb què treballa l’independentisme és una investidura la setmana vinent, però donen per fet que seria a finals de setmana, ja que caldria esperar a les decisions del Suprem sobre els diputats empresonats: Turull, Rull, Romeva i Sànchez. Dijous i dissabte, o divendres i diumenge podrien convocar-se les dues sessions. Però també existeix la possibilitat que s’allargui fins a la setmana del 14 de maig, tot i que aquest marc suposaria més riscos d’una possible suspensió del vot delegat de Comín i Puigdemont, de manera que la investidura quedaria en mans de la CUP.
