Baena va deixar sense vigilància antiterrorista Barcelona durant el 20S

Caps de la BRIMO expliquen que només va quedar un punt a El Prat | L’Audiència Nacional topa amb l’obscurantisme de la Guàrdia Civil per aclarir quin manava en la macrooperació

20 de setembre de 2017. Una data que restarà en la memòria política de Catalunya. Un operatiu policial de la Guàrdia Civil, comandat pel Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, que va causar 9 anys presó pels líders socials del procés, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i un dur judici contra el Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i la Intendent Teresa Laplana, que va cometre el ‘delicte’ de tot i estar de baixa, a acostar-se a la seu d’Economia per què hi hagués algun comandament al lloc. Aquell dia es va portar a terme una macrooperació que va agafar els Mossos amb el peu canviat. Tant va ser així que van deixar Barcelona sense vigilància antiterrorista. Només va quedar operatiu el punt de l'aeroport del Prat i això que només havien passat 33 dies després dels atemptats gihadistes a la Rambla i Cambrils que van deixar 17 morts. A més de la meitat del judici oral, però, la sala de l’Audiència Nacional que presideix Concepción Espejel, encara no ha aclarit qui comandava aquell operatiu.

Una operació de 45 escorcolls en un dia no es prepara a la babalà. I així ho va admetre, en la seva declaració, la poderosa secretària judicial del jutjat 13, Montserrat del Toro, que va detallar al tribunal que es van celebrar diverses reunions amb el jutge instructor Juan Antonio Ramírez Súñer,el tinent coronel cap de la Unitat policial de la Policia Judicial a Catalunya, Daniel Baena, i el ministeri fiscal. Tant els caporals P35979 i K47019K com el Brigada R77175H han assegurat en la vista que aquell dia van mobilitzar tots els recursos de seguretat pública que la Guàrdia civil  té en dependències catalanes. Tot i això, Baena no va informar de l’operatiu als Mossos i de només de forma genèrica, deu minuts abans de començar alertant que s’iniciava un dispositiu a la província de Barcelona. Res d’avisar ni unes hores abans per “prevenir” els Mossos d’una macrooperació com aquella.

La prefectura dels Mossos va haver d’esmerçar tots els recursos que tenia per atendre les peticions constants de suport que feia la Guàrdia Civil a la policia catalana. Així ho ha admès el número dos de facto de la Guàrdia Civil a Catalunya aquell dia, el coronel Mariano Martínez Luna, aleshores cap de la comandància de l’institut armat a Barcelona. En la seva declaració ha reiterat que va parlar fins a 30 vegades amb el número dos dels Mossos, el comissari Ferran Lòpez, per les peticions de suport que feia la Guàrdia Civil. Si bé ha assegurat que no li donaven explicacions del per què trigaven tant a complir les suposades peticions és una mica estrany 30 trucades sense tractar aquesta qüestió tan espinosa. Però en canvi sí que ha deixat clar que amb el tinent coronel Baena només va parlar un cop i no recorda exactament sobre què.

Aquest testimoni ha estat clau per mantenir l’obscurantisme de qui manava aquell dia la Guàrdia Civil. La versió del ja general Martínez Luna és que aquell dia va anar al seu despatx, que el cap del dispositiu era Baena i que en desconeixia l’abast al detall. Però aquest relat topa amb la totalitat de recursos utilitzats per la Guàrdia Civil a la demarcació de Barcelona reconeguda pels mateixos efectius del cos. Des de les defenses comenten que és estrany que Baena tingués aquesta autoritat i autonomia en un cos militaritzar i extraordinàriament jeràrquic. Per això, és remarcable que el ministeri fiscal no hagi demanat el testimoni del cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, Ángel Gozalo, ni el cap recursos operatius el tinent coronel Pedro Pizarro.

 

Tot i el coneixement que Baena de l’ús de recursos de la Guàrdia Civil en un sol dia, i de la dificultat que tindrien els Mossos per atendre totes les peticions, l’operatiu va tirar endavant. La Prefectura dels Mossos va bellugar tots els operatius disponibles d’ordre públic en una jornada normal. La Brigada Mòbil va començar a enviar unitats a les 9 del matí, a la concentració principal a Economia. A les 11, hi havia 82 efectius.

Però segons han relatat aquest dimarts els aleshores cap i sotscap de la BRIMO, l’inspector Carles Hernàndez i el sots inspector, Víctor Martín, van “gratar” recursos d’on va ser possible. Tots dos, al igual que va apuntar Trapero en la seva declaració, han emfatitzat a la sala que es van desmantellar punts de control antiterrorista que per la seva altíssima especialitat té encomanats la Brigada Mòbil. De fet, a Barcelona va quedar operatiu només el punt de l’aeroport del Prat. Tot això només 33 dies després dels atemptats gihadistes que van deixar 17 morts.

Una xifra de mobilització que, a més, cal contextualitzar amb dues dades més. En primer terme que la Guàrdia Civil, tot i el suposat desori que hi havia a Economia, no es va plantejar enviar més GRS. Al capdavall, el general Martínez Luna no ha recordat dir que no tenien més recursos. I, en segon terme, que el Cos Nacional de Policia, va enviar 25 furgonetes d’Unitats d’Intervenció Policial a la seu de la CUP sense cap ordre judicial. Si tant patia la Guàrdia Civil, i si els Mossos estaven saturats, la llei els permetia demanar ajuda als UIP que estaven ociosos assetjant la seu d’un partit.

 

 

Comentaris