Encara no fa ni un any de la desaparició de l’escena pública de Tsunami Democràtic, que la justícia espanyola ja té a punt d’enllestir la primera causa sumarial contra aquesta plataforma. Segons ha pogut saber El Món, el titular del jutjat central d’instrucció número 6, a la Audiència Nacional, Manuel García Castellón, està a punt d’enllestir la instrucció a manca de “dues diligències” i després de furgar en les “vulnerabilitats detectades en el seu software”.
La investigació judicial es va obrir en primer terme per “terrorisme” i “estralls”. De fet, els mateixos delictes que en primera instància el mateix jutge imputava als 9 detinguts de l’operació Judas. Unes diligències que va obrir una setmana després de la publicació de la sentència del Procés arran d’un informe de la Fiscalia. La petició del ministeri fiscal va tenir el seu efecte immediat quan el jutge va ordenar bloquejar les webs i els canals de xarxa que utilitzava la plataforma virtual per convocar les protestes i per comunicar-ne els canvis. Una tasca que va obligar la Guàrdia Civil, encarregada de la investigació, a esmerçar molts esforços arran de la quantitat de rèpliques que tenien els perfls virtuals del Tsunami.
La causa, secreta i instruïda com una peça separada de la investigació judicial dels CDR, és seguida molt de prop per la fiscalia. El ministeri públic ha insistit al jutge que els “aldarulls” registrats a “diferents ciutats de Catalunya” en difondre’s la sentència són susceptibles de ser considerats delictes. En aquest sentit, la fiscalia assevera que es va “paralitzar l’aeroport de Barcelona-El Prat, i es van tallar vies de comunicació que inclouen carreteres i tràfic ferroviari”. Així mateix, inclou en el llistat de greuges provocats pel Tsunami “atacs a edificis públics com ara delegacions i subdelegacions del govern [espanyol], comissaries del Cos Nacional de Policia, com la Prefectura, i dels Mossos d’Esquadra, quarters de la Guàrdia Civil i departaments de la Generalitat com el d’Interior”. La investigació també inclou la protesta durant el clàssic Barça-Madrid del 18 desembre del 2019.
García Castellón ha centralitzat tota la informació derivada del cas a través de la Unitat Central d’Informació de la Guàrdia Civil, amb ajuda del Centre Criptològic Nacional, el braç informàtic del Centre Nacional d’Intel·ligència, per poder “diagramar” i “rastrejar” la petjada de Tsunami i els seus impulsors. “La primera part de la causa la podrem tancar en breu, només queda el resultat de dues diligències”, insisteixen. Fonts judicials apunten que la investigació s’ha centrat a dibuixar les “diferents dinàmiques de les mobilitzacions”, “el valor dels desperfectes creats pels aldarulls”, “els efectius policials danyats” i el control i anàl·lisi de la “immediatesa, l’abast i la privacitat” dels canals utilitzats pels seus impulsors. La clau de volta de tot plegat, segons els investigadors, és haver “detectat vulnerabilitats en el software” dels aplicatius que utilitzava la plataforma. La dificultat ha estat trobar la porta del darrera de la plataforma retroshare que utilitzava Tsunami per blindar el seu anonimat i confidencialitat.
La investigació judicial també ha suposat un transvàs d’informació d’altres causes obertes arran de les protestes esperonades pel Tsunami. Dues d’aquestes causes són les investigacions del jutjat d’instrucció 3 de Girona i el 4 de Figueres que instrueixen els talls de la Jonquera i Salt del novembre de l’any passat. En aquest sumari, els mateixos Mossos admeten que han passat les seves perquisions -que inclou un nom i un router- a la Guàrdia Civil, encarregada de la investigació. També el jutjat 5 del Prat del Llobregat té una causa oberta pels aldarulls registrats a l’aeroport el mateix 14 d’octubre.
1 
