Operació ‘Cadera’. Aquest és el nom en clau d’un macrodispositiu policial per investigar les accions dels Comitès de Defensa de la República que dirigeix el jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional espanyola. Una investigació que ha creat un “equip d’anàl·lisi coordinat entre els tres cossos policials amb competència en matèria de seguretat a Catalunya, la Guàrdia Civil [que el lidera], el Cos Nacional de Policia i els Mossos”. És una gran investigació que neix el 2017, a través de les diligències policials 104/2017 i que continua activa fiscalitzant els moviments dels CDR, almenys fins aquest 11 de setembre. De fet, l’abril del 2018 aquesta causa ja va portar Tamara Carrasco davant l’Audiència Nacional pels talls de carretera de la Setmana Santa d’aquell any i d’Adrià Carrasco, a l’exili.
Segons la Fiscalia General de l’Estat, aquesta operació batejada com a ‘Cadera –en relació a l’acrònim de CDR–, “investiga en el marc d’un delicte de terrorisme les activitats dels CDR, la seva estructura i les seves relacions amb altres grups, organismes i institucions que busquen la independència de la Comunitat Autònoma de Catalunya fora de les vies constitucionals“. Així mateix, en un apartat de la memòria anual de la Fiscalia dedicat a les “actuacions contra l’independentisme violent a Catalunya”, aprofundeix sobre els objectius d’aquest operatiu. En aquest sentit, s’assegura que la investigació “ha permès acreditar i documentar la participació de diversos dels investigats en la planificació, dinamització i consecució dels aldarulls més rellevants registrats durant el 2017, 2018 i 2019”.
En aquest llistat, el ministeri públic hi integra els incidents del 21 de desembre i les múltiples derivades arran de les protestes per la investidura fallida del president Carles Puigdemont, el reingrés a presó dels líders independentistes i la detenció de Puigdemont a Alemanya. Hi afegeixen també, en aquesta carpeta, les diferents protestes per l’inici del judici als presos polítics i els aldarulls registrats després de la sentència del Procés.
La tasca conjunta dels serveis d’informació i intel·ligència de Mossos, CNP i Guàrdia Civil –que és qui talla el bacallà de l’operativa– és “analitzar de manera interconnectada les dades recollides durant les perquisicions portades a terme pels diferents cossos durant els aldarulls registrats”. De fet, Fiscalia incideix en els avalots registrats arran de la sentència, on la coordinació dels tres cossos va ser més patent i els serveis d’informació van obtenir més identitats i protocols de funcionament. L’objectiu final d’aquest equip i aquesta investigació és traçar un mapa de com funcionen, com s’organitzen, com treballen i qui dirigeix els CDR així com la repercussió penal de les seves activitats. La prospecció de la Fiscalia és poder encabir les seves actuacions en un delicte de terrorisme o sedició.
