Unanimitat absoluta dels dos milers de participants a l’Assemblea de Càrrecs Electes que s’ha constituït aquest dimecres al Palau de Congressos de Catalunya de Barcelona per fixar el posicionament polític de l’organització i perdefinir els compromisos del nou ens. La unanimitat, però, sembla més difícil d’assolir més enllà dels punts de consens, si es tenen en compte algunes propostes que s’han pogut escoltar en el tram final de la mà de diferents representants de la CUP. Els cuparies han pres la paraula i han posat sobre la taula mesures concretes que busquin desbordar el simbolisme. Entre els compromisos defensats pels cupaires hi havia la demanda d’estar disposats a perdre el càrrec i el sou.
Càrrecs electes tallant la Diagonal (ACN)
També s’han colat consignes contra els Mossos, Miquel Buch i la Brimo i una proposta per tallar tots plegats la Diagonal i baixar caminant fins a la plaça Universitat per saludar els estudiants que hi acampen. I així ho han fet alguns, moment que recullen alguns dels participants en vídeos a les xarxes socials. Segons l’agència ACN, han estat unes desenes de prersones han tallat l’Avinguda, a les 21:15 hores, per després avançar cap a la plaça Universitat. El conductor d’un dels cotxes que s’ha quedat aturat pel tall de l’avinguda ha baixat del vehicle per enfrontar-se als electes, i fins i tot han arribat a les mans. Al cap de poc ha marxat amb el cotxe sense més incidents.
En acabar l’#AssembleadeCarrecsElectes, els electes procedim a tallar la diagonal! pic.twitter.com/GISfUwG6Fr
— David Torrents (@torrents_d) October 30, 2019
Més enllà de les intervencions de la CUP en aquesta part final oberta a la participació de qui hagués demanat la paraula, però, l’ACE s’ha presentat com una institució republicana, promoguda pel Consell per la República de Carles Puigdemont, que s’ha dirigit als presents a través de videoconferència. La trobada d’avui ha estat el “punt de sortida d’un camí que comença” amb la voluntat de treballar per fer efectiva la independència de Catalunya.
L’#Electes30O és una institucionalitat republicana, alliberada de les servituds, límits i censures que pretén imposar l’Estat espanyol a tot el poble de Catalunya. Ha arribat el moment d’anar més enllà de les institucions convencionals
https://t.co/5UfqSwnHUH pic.twitter.com/Qp23vJi7b7
— Carles Puigdemont (@KRLS) October 30, 2019
De fet els propers passos són la creació d’una comissió gestora que treballi en l’organització, les formes de participació i la presa de decisions. En definitiva, que elabori una proposta de governança per debatre i votar en la propera assemblea que es faci.
Una declaració de mínims
El primer document que s’ha dut a votació ha estat una declaració en què s’expressa el rebuig a la sentència del Tribunal Suprem. L’AEC considera que la resolució “vulnera els drets civils i polítics, no només de les persones condemnades, sinó també de la ciutadania”.
La declaració també emfasitza la necessitat de demanar “amnistia” i exigir la llibertat dels presos i preses polítics, el retorn dels exiliats i exiliades i la “fi de la repressió judicial, política, social, econòmica i policial”.
Així mateix, els càrrecs electes han votat a favor de donar suport a la mobilització popular i seguir defensant la sobirania de les institucions catalanes. La declaració fa una exigència de diàleg amb l’Estat i la creació d’una mesa de negociació que “retorni el conflicte a la política” i apel·la a la “mediació internacional per aconseguir” l’objectiu. Finalment, fixa la voluntat de treballar per l’autodeterminació i per una solució política “que permeti als catalans decidir el seu futur polític a les urnes”.
Els compromisos
Un cop acordada la declaració conjunta s’han votat també els compromisos adquirits, que són bàsicament tres: defensar els drets civils de les persones a qui representen els electes, estar al costat de les persones que pateixen repressió i a portar a terme “l’acció #SitAndTalk” a l’Estat espanyol posant-se en contacte amb electes d’institucions municipals i estatals per qualsevol mitjà que es cregui oportú per “denunciar la repressió i la regressió de drets, exposant que l’Estat ha de seure i parlar”.
Les intervencions incòmodes de la CUP
A la part final de l’acte s’ha obert el torn de paraula a alguns dels electes que havien demanat prèviament la paraula. En aquest moment bona part dels que ha agafat la paraula eren representats de la CUP que han aprofitat l’ocasió per incomodar els electes que ara són al Govern, entre ells el president de la Generalitat, Quim Torra.La diputada de la CUP Natàlia Sánchez ha reclamat “dotar de contingut l’assemblea” i ha recordat que les institucions “són cada vegada més buides de sobirania”. Des de la CUP de Tarragona Laia Estrada ha pres la paraula per recordar que l’assemblea no ha de servir “per rentar la cara a ningú” sinó per “construir institucionalitat pròpia”. Estrada ha aprofitat també per assenyalar que s’han de revisar els errors de l’1-O, entre els quals “no haver proclamat la república quan teníem la gent al carrer, ara hi és encara i ha perdut totalment la por”. La cupaire ha demanat als electes un compromís que passi també per “assumir la repressió i la pèrdua del sou i el càrrec” si cal.
