Fins a dia d’avui, les celebracions dels aniversaris de la consulta sobiranista d’Arenys de Munt eren una mena de trobada íntima de l’independentisme. Inauguració d’una escultura, un aplec independentista amb algun debat relaxat a la plaça omplien les commemoracions. Però deu anys són deu anys, i la situació política augmenta l’interès d’un aniversari d’alt voltatge polític. Aquest divendres al vespre, els 10 anys del 13 de setembre de 2009, Arenys s’ha tornat a omplir de gom a gom, fins i tot amb un caire institucional. La sentència, la resposta a la resolució que escrigui Manuel Marchena, sobre el procés ha marcat els discursos de tot els líders que aquest vespre han passat per Arenys.
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha estat l’autoritat que ha encetat la part més política de la celebració. Torra ha aprofitat per lloar la gesta d’Arenys. “Aquí va començar l’onada”, ha sentenciat. “L’objectiu és la independència, prou de jugar amb les paraules”, ha clamat el president per explicar el seu decàleg de “confrontació democràtica” que va proposar aquest estiu. Torra no ha estat l’únic membre del Govern que ha visitat Arenys. L’ha acompanyat el conseller d’Afers Socials, Chackir El Homrari, el conseller d’ERC que més cops ha visitat el president Carles Puigdemont a l’exili, així com el delegat del Govern a Barcelona, Juli Fernàndez, i diputats com Mònica Palacín (ERC) i Toni Castellà, de Demòcrates.
L’encarregat de donar la benvinguda ha estat l’alcalde del municipi Josep Sànchez que ha exigit als polítics “una cosa més fàcil que la unitat i és respecte”. “Respecteu-vos els uns als altres, respecteu-nos perquè és la primera passa per generar complicitats”, ha disparat amb bala l’alcalde. També hi ha participat Elisenda Paluzié, actual presidenta de l’ANC i que fa deu anys va formar part de la Comissió Jurídica de la consulta com a de Degana de la Facultat d’Economia de la Universitat de Barcelona. Paluzie ha demanat als ‘operadors’ polítics i a l’independentisme civil tenir un “objectiu polític”.
S’han enfilat a l’escenari per rebre un reconeixement públic de familars de represaliats, presos polítics i exiliats. Meritxell Lluís, de l’Associació de Drets Civils i parella de Josep Rull, que ha defensat la protesta perseverant i la mobilització permanent per lluitar contra la repressió. La mare d’Anna Gabriel ha llegit una carta de la líder cupaire exiliada, que remarcava que “hi ha persones que no han nascut per estar agenollades, com ho són les d’Arenys”. La secretària general d’ERC, Marta Rovira, ha admès que cal “refrendar” la legitimitat del Primer d’Octubre i també ha reconegut que els polítics no saben què fer però que encara era pitjor fa uns mesos. També a través d’un vídeo, Carles Puigdemont, -un dels més aplaudits, ha definit la consulta com a “pionera” i com la mostra “del que podem fer si ens posem d’acord”. El conseller de Treball, Chackir El Homrari ha assegurat que “la república ha arrelat i ara cal regar-la”. Discursos nostàlgics i amb l’ai al cor d’una sentència, que tots els protagonistes veuen com un canvi. Alguns un final de cicle, altres el començament d’un altre cicle. Arenys va encetar la dècada prodigisosa de l’independentisme. Presó, exili i repressió, qui ho hauria dit fa deu anys.
