El vicepresident i conseller d’Economia de la Generalitat, Pere Aragonès, continua aplicant el seu tarannà socioliberal a les finances de l’administració. Segons ha pogut saber El Món, el vicepresident ha ordenat al seu equip encomanar un estudi per crear un “holding” que “permeti controlar i ordenar” les participacions empresarials de la Generalitat. El cost de l’estudi superarà els 72.600 euros, IVA inclòs.
Ara bé, tot i que des d’Economia són reticents a oferir més detalls de l’operació, el plec de clàusules de l’estudi al que ha tingut accés El Món és prou cla. La intenció d’Aragonès és “posar ordre” aquesta part del sector públic que es troba absolutament esfilagarsat. Segons el Registre del Sector Públic de la Generalitat, actualment consten inscrites un total de 147 societats mercantils participades per la Generalitat ja sigui de forma majoritària o minoritària, o de manera directa o indirecta.
Concretament l’Administració de la Generalitat participa de forma directa com a titular d’accions i participacions de 19 societats mercantils de les quals en 11 de forma majoritària i en 8 de manera minoritària. A la vegada, algunes d’aquestes societats participades de forma directa i majoritària per l’Administració de la Generalitat, participen en 25 altres entitats de forma majoritària o minoritària per la qual cosa ens situem en un grup empresarial de 44 societats. En aquest gruix d’empreses s’hi compten des de Fira 2.000 SL al Circuit de Catalunya, passant per Infraestructures de la Generalitat, Avalis o el Teatre Nacional. Així aquest “holding empresarial” aglutinarà les 11 societats que la Generalitat té una participació directa i majoritària, les 25 societats participades per aquestes i les 8 societat participades pel Govern de manera directa i minoritària.
Segons les clàusules de l’estudi, els objectius perseguits de la creació d’aquest “instrument unitari” que “actuï com a matriu d’un grup d’empreses”, són “la coordinació, la racionalització i la optimització eficaç i eficient d’aquelles societats participades majoritàriament per l’Administració de la Generalitat com a ens instrumentals”. Afegeix que aquesta maniobra atorgaria “transparència”, “responsabilitat social corporativa”, o la “millora de la governança” en el sector públic.
A més, i atès el document, amb la mesura també es vol implementar una de les obsessions d’Aragonès, la gestió privada de la cosa pública. Tècnicament, les clàusules de l’estudi ho defineixen com assolir a través d’aquesta societat instumental “les polítiques de desenvolupament d’activitats públiques que en alguns casos se sotmetin als principis de rendibilitat econòmica tenint en compte l’orientació en el mercat de determinades societats”. Així com “l’aplicació de polítiques comuns en personal, contractació, protecció de dades o processos organitzatius”.
