Fins a tres anys de presó per 15 minuts de baixada de bandera

La Fiscalia sospesa demanar l’article 203 del Codi Penal si els Mossos identifiquen els que van arriar la bandera espanyola del Palau

Tot just un quart d’hora. Aquest és el temps que el pal de la bandera de Palau de la Generalitat va estar despullat de la bandera espanyola el divendres passat. I tot en el marc de la protesta per la decisió de la Junta Electoral Central d’inhabilitar el president Quim Torra i l’eurodiputat Oriol Junqueras. Un acció que podria arribar a costar fins a 3 anys de presó si la Fiscalia opta per posar les coses es posen magres.

 

Els Mossos estan enllestint l’ampliació de les diligències policials però la Fiscalia ja sospesa, segons fonts consultades per El Món.cat,  basar una virtual querella pels delictes previstos en els articles 203 i del 543 del Codi Penal. És a dir, l’entrada en un domicili de persona jurídica i el d’ultratge a la bandera. El delicte del 203, en la seva pena màxima podria arribar als tres anys de presó, i el d’ultratge -d’una interpretació molt lliure- incorpora com a màxim una multa de fins a 12 mesos.

 

Tot i que des de la Fiscalia apunten que encara és “prematur”, si les diligències de l’arriada de bandera del Palau de la Generalitat i de la Paeria de Lleida constanten indicis prou raonables, el ministeri públic basaria la seva acció en aquests dos delictes. El 203 determina que “serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a tres anys, el que amb violència o intimidació entrés o es mantingués contra la voluntat del seu titular al domicili de la persona jurídica pública o privada, despatx professional o oficina o establiment mercantil o local obert al públic”.

 

Pel que fa l’ultratge, el codi penal regula que “les ofenses o ultratges de paraula, per escrit o per fet a Espanya, a les seves autonomies o als seus símbols o emblemes, efectuats amb publicitat, es castigaran amb la pena de multa de set a dotze mesos”. El fet d’arriar la bandera en una manifestació independentista i contra institucions de l’Estat, podria, segons algunes interpretacions ser objecte d’aquest articles en qualsevol de les seves elements sobretot per la publicitat amb la que s’hauria dut a terme.

 

 

Les primeres perquisicions, però, no indiquen l’existència d’elements violents que permetin encabir en un delicte d’aplanament de morada d’una institució l’acció de protesta reivindicada per l’ANC. En qualsevol cas, tant la fiscalia a Lleida com a Barcelona volen tenir tots els elements de l’atestat policial per començar a sargir l’acció jurisdiccional.

 

 

Comentaris