Àngels Martínez i Castells (Mollet del Vallès, 9 de maig de 1948) és diputada de CSQP, i milita a Podem. La seva carrera professional s’ha desenvolupat a les aules, com a professora de Política Econòmica a la UB. Va militar al PSUC i va participar en la fundació del Partit Comunista Espanyol (PCE) i de l’Assemblea de Catalunya, i posteriorment va ser una de les artífexs d’EUiA. Va crear un cert enrenou al seu grup parlamentari perquè va votar a favor de l’esmena de la CUP a la disposició addicional dels pressupostos que preveu la via unilateral en la celebració del referèndum. Va explicar que, tot i que no és independentista i creu que sense el suport internacional el referèndum no serà vinculant, “és el poble de Catalunya qui ha de legitimar el referèndum”.
Què és l’1 d’octubre del 2017 per a vostè, com a diputada de CSQP i també com a membre de Podem Catalunya?
La nostra aposta és fer de l’1 d’octubre i de tota la campanya una gran mobilització pels drets socials, culturals i nacionals dels catalans i catalanes. I mentre no arriba l’1 d’octubre, hem d’activar un procés de mobilització i participar en la votació entenent-la com una oportunitat de discutir tots aquests drets.
El dia 1 d’octubre el Govern de Catalunya ha convocat un referèndum d’independència.
Volem decidir-hi tot, al marge que la pregunta sigui sí o no a la independència. Però sota quines condicions? Volem decidir sobre tots els àmbits de la vida, com entenem que ha de ser la Catalunya que volem.
Que la Generalitat digui que serà vinculant no és garantia?
Si la gent exerceix la seva sobirania, no només en el terreny nacional sinó social i cultural, aquest 1 d’octubre serà una oportunitat magnífica. I després ja veurem quin resultat serà. La diferència entre nosaltres i el president Puigdemont és que ell diu que després d’un temps determinat serem independents, i jo en canvi ho dubto molt, perquè si el PP continua manant i tenim la UE que tenim… En canvi, que la gent de Catalunya hagi fet un acte d’apoderament i afirmació ens convertirà en una societat més madura, votem sí o votem no.
Vostè proposa un altre 9N. És això?
Jo el que dic és que aquest dia exercirem la sobirania. Però veig molt difícil que el resultat pugui ser vinculant. El Govern ho ha fet malament. De fet, hem de retrocedir per veure que Convergència, amb Artur Mas, no era un partit independentista, però s’hi va veure obligat per les circumstàncies. En tot cas, com a Podem vam estar amb el 15M i en moltes vagues, defensant que la gent no es quedi sense casa, i també en contra de l’euro per recepta. I també hi serem l’1 d’octubre.
Però els catalans i catalanes han d’exercir la seva sobirania de forma simbòlica només?
Les garanties i els avals els posa la gent, que és qui farà vàlid el referèndum, perquè formar part d’un estat plurinacional vol dir que Catalunya tingui la seva sobirania.
I per quina raó aquesta sobirania no es pot exercir plenament?
Quan els poders econòmics diuen el contrari del que diu el poder polític, normalment acaben guanyant els poders econòmics. I a Catalunya, el poder econòmic important diu ‘no’ al dret d’autodeterminació, no només a la independència, sinó que s’oposen al fet que la gent sigui conscient que és sobirana.
I què proposa la diputada Àngels Martínez?
Que ens apoderem i ho fem, però que siguem conscients que si no guanyem aquesta vegada, serà en una altra ocasió, però haurem crescut com a societat.
A què es refereix amb guanyar?
A poder votar. Els independentistes i els sobiranistes som persones que compartim la possibilitat d’exercir el dret d’autodeterminació. Que després la correlació de forces de l’estat ens ho negui… és que la realitat no és sempre com nosaltres volem. Però mai serà com nosaltres volem si no ho provem moltes vegades. La gent de baix ha d’afirmar els seus drets, perquè si no els exerceix no els tindrà mai.
D’alguna manera, vostè supedita l’exercici efectiu dels drets al permís de l’Estat. Diu que s’ha de provar fins que a Madrid guanyi Podemos.
És clar que no és meravellós, anar provant, però vas creixent com a societat. Nosaltres dubtem molt que tal i com s’han fet les coses fins ara es pugui dir que el referèndum tindrà efectes vinculants i de reconeixement internacional. S’ha fet malament.
A què atribueix que s’hagi fet malament?
La gent que el defensa potser no té prou convicció, i a més, a l’Estat no hi ha una correlació de forces favorable ni tampoc Europa està en aquest estadi. A l’Estat vam tenir l’oportunitat de fer fora el PP, però el PSOE no va voler. Ara estaríem en millors condicions. Però la realitat és la que és i no es pot enganyar la gent, perquè no es podrà negociar d’igual a igual.
Creu que el Govern i JxSí no tenen prou convicció?
Hi ha gent que no s’ho creu, i els poders econòmics no els hem sabut posar al costat del referèndum. A més, alguna gent del PDeCAT se sentirà molt pressionada pel que diguin des del Cercle d’Economia. Aquest procés és dificultós i ple de contradiccions, i el dia 1 d’octubre, desgraciadament, haurà de passar un miracle perquè si guanya el sí es pugui dur a terme. Només demano al Govern que deixi d’enganyar la gent.
Podem Catalunya farà la seva pròpia campanya pel ‘no’?
Encara no ho hem decidit.
I la diputada Àngels Martínez anirà a votar, encara que per a vostè sigui una jornada democràtica i no un referèndum?
Sí, hi aniré.
Té decidit el seu sentit del vot?
Lluito per un estat federal, per tant, el meu vot seria no.
Potser els caldrà explicar que el seu ‘no’ no és el ‘sí’ al règim del 78 i la monarquia espanyola.
Votaré no, però el meu ‘no’ serà un ‘no’ d’esperança i de progrés. Un ‘no’ amb una explicació prèvia sobre quina és la meva idea de l’Estat. Però si el PP fes moltes astracanades, no descarto el ‘sí’. Dependrà de l’agressivitat de l’Estat.
Com és un ‘no’ d’esperança en un referèndum d’independència?
Necessitem un ‘sí’ o un ‘no’ per seguir lluitant, un bloc de ‘sí’ i de ‘no’ que representi una possibilitat d’entendre’ns en drets nacionals, culturals i socials. Si això passa, l’1 d’octubre no haurà estat una lluita perduda. Aquest dia tindrà sentit en la mesura en què s’aconsegueixi eixamplar el nombre de forces al voltant d’una proposta diferent per a Catalunya, un exercici clar de sobirania, es voti una opció o una altra. Però vull deixar clar que el nostre ‘no’ no serà mai contra Catalunya ni contra la sobirania del poble català. Al contrari, sempre estarem a favor del creixement com a ciutadans.
I si guanya el sí i el Parlament o el Govern proclamen la independència?
Podem Catalunya acceptarà democràticament el resultat, tot i que serà molt difícil, que es pugui portar a terme perquè no tindrà validesa. Democràticament respectarem el resultat, però no podrem participar de l’engany de dir que com que ha guanyat el sí, el PP es convertirà en demòcrata i ens donarà la independència.
Vostè abandonaria l’hemicicle si es produís una votació o proclamació després del referèndum?
No m’aixecaré ni marxaré, encara que hagi votat no, acceptaré que la majoria de la gent de Catalunya haurà votat el que haurà votat. Jo sempre estaré a favor d’obrir diàlegs i reconèixer sobiranies. Per tant, si l’Estat ens reconegués com a interlocutors de tu a tu per parlar sobre el futur de l’Estat, jo hi estaré a favor.
