“Pels analistes d’intel·ligència que seguien les activitats de Bin Laden els atemptats de l11-S no van ser un cigne negre. Igual que pels que des de l’àmbit mèdic i prospectiu consideraven les pandèmies com un risc inevitable en un món globalitzat tampoc ha estat un cigne negre aquest COVID-19. Ara bé, per a la resta de la societat ambdós esdeveniments sí constitueixen un cigne negre, en tractar-se d’una sorpresa estratègica de gran magnitud i impacte”. Aquesta és la conclusió d’un autèntic expert en geoestratègia i analisi d’intel·ligència, Javier Jordán, en un article publicat a Global Strategy, la publicació de la matèria de la Universitat de Granada.
Jordán, en un article titulat “És el coronavirus un cigne negre?”, analitza la pandèmia des d’un punt de vista de la seva previsibilitat més enllà de documents de prospectiva geoestratègica o estudis sobre la salut especialitzats. De fet, Jordán ja el 2017 va publicar un informe sobre aquesta possibilitat en un informe del de prospectiva de l’Instituto Español de Estudios Estratégicos del Ministeri de Defensa. Un document on fins i tot, apuntava la possibilitat que s’està vivint aquest dies, d’utilitzar l’exèrcit com a complement de la protecció civil.
Jordán, també professor de Ciència Política a la Universitat de Granada, estudia si el fenomen del coronavirus respon al concepte ideat per Nassim Nicolas Taleb que conté tres elements. En primer terme, si és “una sorpresa per l’observador”. En segon lloc, si genera un “gran impacte” i , en darrera instància, si “un cop ocorregut l’observador tendeix a racionalitzar-lo” i “para atenció renovada a informació que l’hauria ajudat a advertir-lo i, en conseqüència, tendeix a veure’l com alguna cosa previsible i no tant sorprenent”.
En aquest sentit, l’analista recorda que un “esdeveniment no és un cigne negre pel seu grau de probabilitat per ser, sinó pel grau de probabilitat que li assignen les diferents audiències”. “Per qui tingui més coneixement sobre l’àmbit en qüestió, l’esdeveniment potser seria una sorpresa tàctica: desconeix el moment i el lloc”, conclou. Per detallar-ho, posa l’exemple del mateix Taleb amb el Gall d’Indi del dia d’Acció de Gràcies nord-americà. La família que l’alimenta ja sap que en farà de la bèstia, rostir-la. En canvi, l’au que havia agafat confiança amb qui l’alimentava es troba que l’escorxen. Per al Gall d’Indi acabar així és un cigne negre.
Amb aquesta base, Jordán critica el coronavirus sigui per gran part de la societat un cigne negre perquè la intel·ligència de defensa no ha fet bé la seva feina. En aquesta línia defensa, la “necessitat de mantenir la ment oberta davant les discontinuïtats” a fi i efecte que l’Estat no es vegi “sorprès estratègicament per cignes negres”. Així retreu que no es facin “políticas públicas anticipatòries – i no merament reactives. que moderin l’impacte dels cignes negres”, com la crisi del coronavirus.
