Les amenaces, les agressions i els insults estan a l’ordre del dia de l’agenda política catalana. Sobretot, per la part ultraunionista que ja compta amb diversos detinguts i investigats. Una estratègia de la que no s’escapa ni el terreny de la fe. Així ho demostra la denúncia pública del monjo de Montserrat, el benedictí Sergi d’Assís Gelpí, que ha admès haver rebut una amenaça després de pronunciar una homilia a favor del referèndum del Primer d’Octubre.
El monjo, que el passat 24 de setembre, va defensar el referèndum com una qüestió de drets humans, ha admès haver rebut l’amenaça en una entrevista a Reviu, la revista local del seu poble natal, Malgrat de Mar. Sergi d’Assís també relata en un post al seu bloc perquè ha guardat silenci fins ara.
“Numèricament és irrisori si es compara amb l’allau d’agraïments que vaig rebre i alguna crítica també. Les crítiques són especialment bones si es fan amb estimació i criteri. Però a mi no se m’acudiria mai amenaçar algú de mort, ni que pensés que n’ha fet una de grossa”, escriu en Sergi que no vol fer declaracions públiques.
“I encara que vingués d’una sola persona, al primer moment em va fer impressió perquè sempre hi pot haver un eixelebrat que faci un disbarat”, apunta. “Però en cap moment no em vaig penedir d’haver defensat els drets humans. És un tema d’escala de valors: no vols que et facin mal (és clar!) però encara menys vols renunciar a la defensa dels drets més fonamentals”, rebla el monjo.
“Algú, en saber-ho, va pensar que vaig callar a les xarxes per aquest motiu. I no és així. El mateix vespre de l’homilia, davant d’una allau tan impressionant, vaig decidir que no volia entrar en una espiral mediàtica sense aturador. No em vaig fer monjo per això. Per aquesta raó vaig fer un tuit implícit dient que l’endemà em tocava anar a Matines. I l’amenaça va venir després”, detalla.
I afegeix: “No us demano que estigueu d’acord amb aquest plantejament. Simplement us l’he compartit tal com el vaig viure”. “Mesos enrere en aquest mateix espai havia dit que l’Església ha de defensar els drets humans. No eren paraules buides. Les crec, i tenen aplicacions concretes. Podem discutir de moltes coses, podem tenir criteris molt diferents i respectables. Però els Drets Humans no són negociables, no creieu?“, conclou socràticament.
