"Amb la sentència de l'Estatut ni Tarradellas hagués tornat ni la Generalitat s'hagués restablert"

El periodista Jesús Conte presenta la setmana que ve el seu nou llibre: "Josep Tarradellas, testigo de España". L'obra de Conte és fruit de mesos d'investigació a l'Arxiu Tarradellas. Després de revisar cartes, anotacions i altres documents del President; l'autor n'aporta un nou retrat. El d'un home dialogant però de caràcter contundent. Responsable i protagonista de la restitució de la Generalitat però, alhora, testimoni impotent d'un sistema pensat per tapar el nostre fet diferencial.

El llibre analitza la base documental de l'arxiu Tarradellas. Amb quin objectiu?
En el món periodístic hi havia la llegenda  que a l'arxiu Tarradellas, contenia coses explosives i hi havia els que deien el contrari, que només hi havia retalls de diari. Volia saber si era cert i escriure'n un llibre si trobava material suficient.

Què hi va trobar?
Hi ha retalls de diari, però és una petitíssima part dels 2 milions de pàgines que hi ha a l'arxiu. Durant la República, Guerra Civil i l'exili, Tarradellas va engrandir-lo afegint-hi l'arxiu oficial de la Generalitat que es va endur el president Irla. Entre el 1939 i el 1977 va reunir 95.000 cartes, escrites o contestades per ell i que li feien arribar terceres persones. Tenia una xarxa d'informadors que li subministraven dades, informació i documents sobre tot el que passava al país. També hi ha notes personals, que són molt interessants, reflexions que feia després d'haver conegut una persona, o d'una reunió important.

Entre els que diuen que l'Arxiu és explosiu i els que creuen que només són retalls de paper, amb qui es queda?
Em quedaria més amb els primers que amb els segons sense que això tingui la connotació que tot és explosiu. És a dir, és testimoni d'una època i d'un personatge molt peculiar. Allò del "políticament correcte" no necessàriament existia en el seu tarannà. No tenia miraments per esbroncar ni desqualificar qui trobés que s'ho mereixia.

Hi ha una part que segur que n'és d'explosiva, la referent a la Guerra Civil...
No ho vaig consultar perquè no m'interessava. En tot cas l'accés a aquests documents està encara barrat. El president Tarradellas, si no hagués volgut que això se sabés, ho tenia molt fàcil, només calia llançar els papers. Es tracta d'un capítol negre del nostre país del qual ell també n'és notablement responsable. Es varen fer moltes animalades per activa o per passiva, no frenant incontrolats o amb actes de govern de dubtosa legalitat.

Tarradellas va tenir discussions amb gent d'ideologies molt diverses. Era un autoritari?
Tot el que no passava per ell ho considerava erroni. Això no tenia gaire sentit perquè es trobava a l'exili. Va ser injust amb gent que, des del país, es jugava el físic i que va acabar en ocasions a la presó o executada. Això va fer que tingués problemes amb els comunistes, sobretot amb el PSUC; amb Josep Benet, amb Montserrat, amb Òmnium Cultural i amb Jordi Pujol entre altres. Alhora era un home de diàleg i em sembla que tota la operació retorn va ser un exemple de renúncies mútues.

Què va fer possible aquest retorn?
El govern central, aliat amb la corona, va considerar que portar Tarradellas i restituir la Generalitat podia ser una manera d'apaivagar ànsies del catalanisme en un moment d'efervescència democràtica. La renúncia de Tarradellas va ser reconèixer la monarquia i un mandat sense poder. L'any 1977 Tarradellas torna sense l'Estatut i, per tant, sense pressupost ni funcionaris. Per això el fan també president de la Diputació de Barcelona.

Tarradellas es manté informat i estableix contactes d'alt nivell perquè intueix que, en algun moment, tornarà?
Ell sempre va pensar que Franco cauria. Deia que arribaria el dia que hauria de negociar amb el substitut de Franco. No sabia que seria el rei Joan Carles, de qui coneixia la família des dels anys 40 malgrat no se saludaven.

Què pretenia amb els contactes internacionals que va fer a l'exili?
No es plantejava en cap moment un reconeixement d'una Catalunya independent, que exigeix sintonia amb potències estrangeres. Tenia clar que calia que les autoritats franceses estiguessin al corrent de la seva activitat. Va tenir contactes importants com el de Maurice Papon, home del règim de Vichy que més tard va ser prefecte policial i diputat a l'Assemblea Nacional. Un altre contacte era el Departament d'Estat dels EUA. Va viatjar als Estats Units per donar la seva visió de Catalunya i Espanya com a exiliat.

Tenen mèrit tenint en compte la seva condició...
Ell en aquell moment no era res. A més les reunions als Estats Units coincideixen amb les visites d'Eisenhower a Espanya. Simultàniament a aquest reconeixement el Departament d'Estat nord-americà també volia escoltar la veu de Tarradellas.

Les relacions entre Tarradellas i Joan Carles I eren de conveniència?
La primera trobada el 1977 és d'una gran fredor. Tarradellas es presenta com a president de Catalunya i com a republicà. El rei com a monarca de tots els espanyols. No hi ha tractament d'Honorable, se l'anomena Señor . No obstant Tarradellas en surt reconfortat, a diferència de la que va tenir amb Suárez. L'entrevista amb el rei va desencallar la situació, va permetre que Adolfo Suárez el rebés per segona vegada, i que marxés a França amb la intuïció que tornaria. Aleshores va dir que només ho faria com a President de la Generalitat.

No només volia ser-ho honoríficament. També volia ser el primer President de la Generalitat restituïda...
Sí, a més a més reclamava l'exclusivitat. A una alta personalitat política li va comentar que el que Catalunya demanava no calia que es reproduís al País Basc. Les altres comunitats no existien i ningú es podia imaginar que Cantàbria, Múrcia o Andalusia poguessin tenir estatut.

Va acabar decebut?
Sí perquè a més en els mateixos acords Suárez-Martín Villa, els que possibiliten la restitució de la Generalitat, ja s'apunta que hi haurà una generalització del sistema. Hi ha una dada que apunto al llibre, que contextualitzada té la seva importància. Té a veure amb una reunió entre el rei i Laureano López Rodó, diputat electe per AP i exministre de Franco, el mateix dia que Tarradellas aterrava a Madrid.

De què es va parlar en aquella reunió?
López Rodó va traslladar a Joan Carles I la por d'un esclat nacionalista a Catalunya. El rei li va contestar que l'exèrcit ho evitaria i, segons les memòries de Rodó, va afegir que havia pactat amb Suárez que els diputats castellano-lleonesos demanessin un estatut. El cafè per a tots ja s'estava gestant abans que Tarradellas arribés. S'ho va haver d'empassar.

No hi havia alternativa?
En tota negociació sempre hi ha renúncies mútues. Amb la sentència de l'actual Estatut ni Tarradellas hagués tornat ni la Generalitat s'hagués restablert. La sentència diu que Catalunya és autònoma ja que forma part de l'estat de les autonomies recollit en la Constitució. El retorn de Tarradellas és previ a la Constitució i es fa en base a un dret històric de Catalunya. Avui no s'hagués reconegut aquest dret.

 
 

Comentaris