Autor de l’informe A-69-272, que va presentar el 2014 davant de l’Assemblea General de l’ONU sobre teoria i pràctica del dret a la lliure determinació en qualitat de relator independent d’aquest organisme, i expert en dret internacional que exerceix a Suïssa, Alfred de Zayas valora per a El Món la sentència contra els nou líders independentistes.
Senyor de Zayas, finalment els presos polítics catalans han estat condemnats per sedició i malversació a penes d’entre 9 i 13 anys de presó i inhabilitació. Com a expert en dret internacional, creu que la justícia espanyola s’ha ajustat a la normativa internacional que Espanya ha subscrit?
Espanya és ‘Españistán’, no es comporta com un país democràtic europeu, sinó com una república bananera, amb un totalitarisme que no hem vist a Europa des de fa molt de temps. La justícia espanyola ha violat amb aquesta sentència múltiples articles del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, incloent-hi la prohibició de la detenció arbitrària (art 9), el dret a la llibertat d’expressió (art 19), el dret a la manifestació pacífica (art 21) i el dret a l’autodeterminació (art 1). A més, la Constitució espanyola estableix que les lleis espanyoles han de ser interpretades a la llum del dret internacional i, en particular, dels tractats de drets humans, inclòs el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (PIDCP). Tot això ha estat trepitjat.
La UE no ha mogut fitxa d’ençà que va començar tot aquest procés. Preveu que ho faci ara?
La UE s’ha comportat en els darrers anys d’una manera escandalosament immoral, primer amb un silenci ensordidor i després dient que el conflicte polític català era un afer purament intern. Lamentable, perquè a Espanya la independència de la magistratura ja està trencada, i això és un problema d’abast internacional. En tot cas, a partir d’ara veurem quins parlamentaris i líders polítics estan disposats a dir les veritats i a dir que no toleraran que el dret internacional s’apliqui a la carta.
El cap de la diplomàcia europea serà Josep Borrell…
És una pèssima notícia per a la democràcia europea, perquè aquest home s’ha cansat de condemnar el dret d’autodeterminació de tots els pobles. Però que sàpiga que molts no callarem, tampoc el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l’ONU ni la Comissió de Dret Internacional de l’ONU, molt molestos amb el comportament d’Espanya.
Alguns juristes espanyols ja han avisat que Estrasburg no sentenciarà en contra l’Espanya. Han de creure en la via internacional, els presos polítics?
Evidentment que sí. Els advocats de les defenses han de portar el cas a la Cort Europea de Justícia de Luxemburg perquè determini que Espanya està violant els principis dels tractats de Maastricht i Lisboa, i que se’ls doni una compensació econòmica pel dany causat. Recordem que el 25 i 26 d’abril el Grup de Treball de Detencions Arbitràries va fer dos informes sobre els presos catalans, va denunciar Espanya per violar diversos drets i va instar que es castigués l’aparell judicial espanyol per corrompre el dret internacional i els drets humans.
Però el cas també ha d’arribar als líders polítics europeus per obligar-los a posicionar-se. Veurem quins d’ells tenen coratge i integritat i quins tenen por o estan disposats a callar per l’oportunisme econòmic. Espanya es comporta com es comportava l’Àfrica del sud, i com Turquia amb els kurds. I Europa n’és còmplice si, com fins ara, permet aplicar les lleis internacionals de manera selectiva per comptes d’actuar amb criteris democràtics.
La premsa madrilenya envia un missatge totalment diferent, i també la diplomàcia espanyola.
La premsa espanyola és una peça fonamental de l’estratègia de fake news de l’Estat. Menteix i oculta informació substancial, d’acord amb l’Estat i el poder judicial. De fet, ni l’Audiència Nacional ni el Suprem no tenen jurisdicció en el cas. D’acord amb la legislació vigent a Espanya, la cort que té jurisdicció és el TSJC, perquè els delictes, que al meu entendre no són delictes, si van ocórrer va ser a Catalunya. I si els van portar a Madrid va ser per raons purament polítiques, per aplicar pressió sobre els jutges i que el legislatiu i l’executiu donessin la música als jutges, que s’han deixat portar per la pressió psicològica també exercida per la premsa espanyola.
Vostè va escriure a les xarxes socials que amb l’empresonament preventiu dels líders catalans s’havia retrocedit a temps del feixisme. Ho pot argumentar?
Espanya s’ha intentat vestir de democràcia fent alguns canvis, però la substància és la mateixa, manté la seva tradició de totalitarisme que no té necessàriament al centre la dignitat humana. La idea és mantenir el poder com està i que res no canviï, al cost que sigui necessari.
