La resolució feta pública pel grup de treball sobre detencions arbitràries de les Nacions Unides que insta l’estat espanyol a alliberar de “forma immediata” els Cuixart, Sànchez i Junqueras, i a indemnitzar-los pels dos anys de presó preventiva en entendre que “es manté algú detingut per les seves opinions i creences”, s’ha convertit en un pronunciament internacional rellevant que posa contra les cordes l’Estat espanyol. L’informe, elaborat per experts independents en drets humans, conclou que els membres del Govern Puigdemont són a la presó de resultes de “l’exercici” de drets fonamentals d’opinió, llibertat d’expressió i manifestació”. Però Espanya no ha acceptat l’informe i ha posat en marxa la maquinària per desprestigiar els experts. Moncloa assegura que hi ha “un conflicte d’interessos” entre dos dels autors del dossier i l’advocat Ben Emmerson, de manera que demanarà a l’ONU que siguin apartats de les seves funcions. Es tracta del mexicà José Guevara i el sud-coreà Seong-Phil Hong.
Què ha de dir la Unió Europea, tenint en compte que Espanya n’és membre? En conversa amb El Món, Alfred de Zayas, relator independent de l’ONU i expert en dret internacional que exerceix a Suïssa, alerta que l’Estat espanyol ha incomplert diversos preceptes internacionals amb els presos polítics i exiliats, i posa en el punt de mira la institució europea com a garant del compliment de la normativa internacional per part dels membres de la UE. “El govern espanyol i la Fiscalia s’obstinen a violar múltiples articles del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, incloent-hi la prohibició de la detenció arbitrària (art 9), el dret a la llibertat d’expressió (art 19), el dret a la manifestació pacífica (art 21) i el dret a l’autodeterminació (art1)”, relata aquest expert. A més, De Zayas recorda que la Constitució espanyola estableix que les lleis espanyoles han de ser interpretades a la llum del dret internacional i, en particular, dels tractats de drets humans, inclòs el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (PIDCP) .
És per tot plegat que aquest expert en dret internacional avisa que el rebuig d’Espanya a donar compliment a l’informe de l’ONU també constitueix una violació de la legislació europea i de l’article 2 del Tractat de Lisboa. Aquest escenari, argumenta, “hauria de donar lloc a una investigació d’acord amb l’article 7 del Tractat de Lisboa. La inacció de la Comissió Europea és preocupant, perquè queda contrastat que l’Estat de dret a Espanya ha estat severament violat i no és tolerable que hi hagi presoners polítics a Europa. Per tant, la UE està obligada a investigar Espanya per haver violentat l’estat de dret”, assenyala. En aquest sentit, de Zayas avisa que “està en joc la credibilitat de Brussel·les” si la institució no mou fitxa.
El Suprem, escenari del judici als presos polítics catalans
Per al relator independent de l’ONU, la reacció d’Espanya a l’informe sobre els presos polítics és “desmesurada, injusta i vergonyosa”, i lamenta que “pel seu orgull ferit es pronuncia contra la integritat dels membres d’un grup d’experts molt respectats en el sistema de les Nacions Unides”. “En el meu paper d’expert independent en l’ordre internacional democràtic i equitatiu, vaig tenir l’oportunitat de conèixer els experts que han patit atacs ad hominem a la premsa. Això és injust i vergonyós”, conclou de Alfred de Zayas en declaracions a El Món.
Alfred de Zayas és autor de l’informe A-69-272, que va presentar el 2014 davant de l’Assemblea General de l’ONU sobre teoria i pràctica del dret a la lliure determinació, que va ser “totalment acceptat” i que “té una gran rellevància per al cas de Catalunya”. Considera “aberrant” que als catalans “se’ls hagi negat la solidaritat internacional” en declarar la independència el 27 d’octubre del 2017.
Però fins a quin punt Espanya està obligada a complir la resolució de l’ONU? Com a membre d’aquesta organització, l’hauria de complir, però a la pràctica no hi ha mecanismes sancionadors per castigar qui no ho faci. A la pràctica, això condueix els estats a obviar aquest tipus de resolucions. Espanya no complirà, però França i Polònia, ambdós membres de la UE, sí que van complir les recomanacions de l’ONU: el primer cas era la detenció i l’intent d’extradició finalment rebutjada de l’opositor kazakh Mukhtar Abliazov; i en el segon, Mateusz Piskorski, activista polític detingut per espionatge polític que va ser alliberat després que el grup de treball ho recomanés.
