El portaveu de les defenses dels detinguts el 23-S a Sabadell en el marc d’una operació contra el CDR, Xavier Pellicer, ha denunciat aquest dijous que les darreres filtracions sobre el cas que s’han conegut formen part d’una “operació que no és de caire jurídic, sinó una maniobra política” contra l’independentisme. En un compareixença davant dels mitjans a Barcelona, Pellicer ha denunciat que la filtració és una cortina de fum “no casual” que l’Estat desplega després “de la bufetada de la justícia anglesa” en la tramitació de l’euroordre de Clara Ponsatí, les declaracions de Pedro Sánchez sobre la fiscalia i les “males perspectives de creixement econòmic” a l’Estat, que es redueixen en un 0,4%.
Pellicer ha opinat també que es tracta d’una maniobra que busca alterar el sentit del vot el proper 10-N. El portaveu d’Alerta Solidària ha parlat d’un “intent a corre cuita per modificar els vots a les eleccions”, de la mateixa manera que, a parer seu, s’hauria intentat amb les detencions del 23-S “aturar les mobilitzacions de l’1-O, les protestes post-sentència” i “atemorir la població perquè no és mobilitzi, cosa que no ha aconseguit”, ha reblat.
Les defenses van poder accedir al sumari a finals de la setmana passada, ja en cap de setmana, i han pogut obtenir “una visió general” de la documentació. Ara bé, han pogut accedir només a vuit volums, dels nou que hi ha, perquè n’hi ha un al qual no se’ls ha permès l’accés. Cada volum consta de 400 pàgines.
Un sumari “dubtós”
Recollida aquesta visió general, les defenses diuen haver constatat i poder reafirmar el que vénen repetint des del primer dia: que el sumari “no conté cap element ferm per sostenir les acusacions” que es fan en contra dels acusats. Ni la de terrorisme, ni la de temptativa d’estralls, “ni la resta d’acusacions, tampoc la tinença d’explosius”, ha remarcat Pellicer. Això els permet sostenir que les acusacions “no tenen cap sentit jurídic” perquè “es fonamenten en càlculs polítics”, en el marc d’una operació que pivota sobre tres potes: política, policial i judicial.
En aquest punt, Alerta Solidària recorda que l’Audiència Nacional espanyola és “hereva” del Tribunal d’Ordre Públic (TOP) franquista i que s’hi segueixen registrant casos de vulneració de drets fonamentals de les persones detingudes i empresonades. Aquest fet afegeix dubtes sobre les actuacions: “El relat de la Guàrdia Civil està fonamentat en una motivació política, justifica actuacions de caire policial i judicial per la ideologia de les persones més que per cap fet que es pugui sostenir”.
Pellicer ha volgut remarcar la voluntat política del cas apuntant que la portada del sumari ha anat mutant, on primer hi apareixien la rebel·lió i la sedició ara hi figura l’acusació de terrorisme, un “canvi d’intencionalitat” que anima les sospites de la defensa sobre “una operació dubtosa” que, a més, no és “clara en els seus fonaments jurídics de fons”. Alerta Solidària s’ha compromès a seguir la defensa dels acusats fins les últimes conseqüències i arribant a les instàncies que siguin necessàries, també les internacionals. “No deixarem cap vulneració de drets impune”, ha assegurat l’advocat.
Ocupar un Parlament és “dret de protesta”
Un dels aspectes més cridaners de les filtracions del sumari ha estat la informació sobre els suposats vincles de Quim Torra amb els detinguts i l’objectiu compartit d’ocupar el Parlament, on el president s’hi hagués atrinxerat el “dia D”. Pellicer ha posat les declaracions dels acusats en remull perquè s’han fet en condicions que Alerta Solidària ha estat contínuament denunciant: hores sense dormir, sense accedir a un advocat de confiança, amb dubtes sobre si a la beguda se’ls podria haver posat alguna substància, traslladats amb caputxes durant el trajecte a Madrid, rebent amenaces.
Tot i això, ha dit que el vincle de Torra amb els acusats és el que hi podria tenir “qualsevol ciutadà o ciutadana”. També ressalta que les converses que han transcendit són resums fets per la pròpia Guàrdia Civil. Pel que fa a una possible voluntat d’ocupar al Parlament, Pellicer ha dit que “parlant en abstracte” es tractaria d’una acció que l’empara el dret a protesta, com quan s’ocupen bancs o altres institucions, i que en cap cas s’hauria de relacionar amb terrorisme. “L’ocupació d’un Parlament no ha de ser motiu de controvèrsia”, ha afegit.
