Alella. Municipi del Baix Maresme. S’hi arriba per la NII enfilant amunt des d’El Masnou, o bé per l’autopista més antiga de Catalunya, que és el mateix que dir d’Espanya. La mítica C-32, segurament, la carretera més amortitzada del món. És un poble bucòlic, bonic i florit. No arriba als deu mil habitants. Té un aspecte indià i dóna nom a una de les denominacions d’origen de vi català més orgulloses. Segurament és el lloc on no ens sorprendria trobar-hi Juliette Binoche servint bombons o Antony Hopkins regentant una botiga de vins.
Però, aquests darrers dies, Alella ha esdevingut un escenari mediàtic (provocat) en el nou front obert per l’unionisme contra el sobiranisme: la lluita contra els llaços grocs. Una croada que curiosament ha començat al mateix temps que es va constituir un Govern a Catalunya i a Madrid es va consumar la moció de censura a Mariano Rajoy. Abans ningú dins l’espanyolisme -almenys cap referent polític de pes- en feia cas o en feia polèmica.
“És curiós que sigui Alella, el lloc on han volgut crear una polèmica que no existia”, comenta un dels veïns a El Món que tem que la cosa s’esvaloti, sobretot per a qui passa l’estona arrencant llaços. “Aquí n’hi havien, si, però vaja tampoc tenyien els carrers, ara han provocat l’efecte contrari, per cadascun que en treuen jo en veig que ni posen tres vegades més”, apunta una altra veïna. És l’anomenat “efecte Alella”, és multiplicar per dos o tres els llaços o símbols grocs que s’arranquin. De fet, sempre s’hi han passejat els nomenats “Segadors dels Maresme” a fer ràtzies arrenca llaços però sense que hi hagi hagut cap incident remarcable.
En tot cas, els veïns en general conclouen que la polèmica va esclatar la setmana passada, quan en Josep, el ja famós carnisser, va evitar que els líders de Ciutadans, Albert Rivera i Inés Arrimadas, treiessin els llaços grocs de la barana. “Ho vaig fer perquè em va sortir del cor, em van indignar”, va explicar en conversa a El Món. En Josep, “el carnisser d’Alella”, ha marcat estil. El cap de setmana una parella va fer el mateix amb dues persones que protegides amb cascos de moto intentaven arrencar llaços. “Es va embolicar la troca”, explica un veí i va acabar amb algun agredit. La tesi que corre entre els veïns és que els llaços els haurien posat els mateixos de Cs “perquè sinó, no el treus com es veia al vídeo, necessites tisora o cutter”.
La riera d’entrada al nucli urbà del poble -una entrada endreçada i amb aparcaments- està atapeïda de llaços grocs. I la gran premsa de vi de granit que dóna la benvinguda també hi pengen els llaços. Al carrer, però la gent hi està tranquil·la, molt tranquil·la. S’hi veu molta gent que podria ser presentador d’Òpera en Texans. L’únic soroll és el de la brigada municipal muntant la Festa de la Verema. Els taulells d’anuncis informació sobre l’Aula d’Acollida, xerrades independentistes i cartells d’exposicions de Joaquim Moliner, un senyor que treballa el vidre.
L’alcalde del municipi, Andreu Francisco, treu ferro a la situació. I en Francisco sap de què parla. És el seu darrer mandat. Haurà estat 16 anys al càrrec i això que és d’ERC. De fet, durant molts anys era el bastió dels republicans a la comarca i un dels referents dins el partit. Li deien l’Al Gore. Va saltar a la palestra mediàtica l’any 2003, quan arran del viatge de l’aleshores vicepresident del Govern, Josep Lluís Carod-Rovira a Perpinyà, els mitjans van descobrir que Francisco era alcalde amb el suport de dos regidors del PP. Un pacte que va fer saltar els ploms del PP i de la biosfera mediàtica espanyola. Els regidors van plegar però també van estripar el carnet. Alella, aleshores era el mascaró de proa del que s’havia batejat com Oasi català, on el PP podia pactar en un ajuntament amb ERC.
L’Ajuntament no se n’amaga del seu caire. El mateix dia que van arribar Arrimadas i Rivera van penjar la pancarta reclamant la llibertat dels presos polítics a la façana del consistori. El 21 de desembre, Cs va quedar tercera força amb el 20,6% dels vots; JxCAT va obtenir el 30,7; ERC el 24,6%; el 10,6% va anar a parar al PSC; el 5,4 als Comuns; el 3,8% a la CUP i el 3,4% al PP. Els independentistes guanyen amb comoditat. La veleïtat política del procés polític també es nota en la política municipal, perquè Francisco a la seva llista porta exregidors del PPC, excap de llista del PSC o exconvergents.
“Al poble hi viu tothom, s’hi conviu molt bé, qui ha vingut a buscar brega és gent de fora, amb una exregidora del PP, Annerose Bloss.“. Francisco es refereix a la manifestació del cap de setmana passat d’unes quaranta persones que van passejar-se pel poble deixant un rastre no gaire galdós. “Ens deien nazis, catalanes nazis”, expliquen dos veïns encara sorpresos per la fila i les consignes que s’hi cridaven. “Van arrencar l’estelada de Can Lleonart!”, s’exclama un veí en referència la bandera independentista que onejava a un edifici públic emblemàtic d’acord amb un acord de ple municipal.
“Mare de Déu, al poble on hi cap tothom!”, recorda una senyora. Una dona prova la seva afirmació tot fent memòria que tant l’exregidora que arrenca llaços o l’empresari alemany Karl Jacobi, que va etzibar al president del Parlament que havia de ser engarjolat en un dinar al Cercle d’Economia, viuen a Alella. Concretament, al mateix carrer. Com diu en Pere, un home rigurós amb unes boniques ulleres de pasta, “Alella és la zona zero dels llaços grocs”.
