Alcoberro: "Quan perds físicament la guerra només falta que perdis la guerra del relat"

El catedràtic d'Història repassa la historiografia sobre com han explicat els historiadors la derrota de 1714

 

 

La història l'escriuen els vençedors. Això ho diu el tòpic, però hi ha una cosa que seria pitjor i és que els vençuts comprin el relat dels guanyadors. Aquesta és la premissa amb què el catedràtic d'Història, exdirector del Museu d'Història de Catalunya exlíder interí de l'ANC, Agustí Alcoberro, ha explicat el que ha titllat de "tòpics" de la Guerra de Sucessió en el curs d'història que imparteix amb altres historiadors a la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent. De fet, ha utilitzat la historiografia per desmuntar la dicotomia de considerar que els Borbònics representaven la modernitat i els austracistes, la marxa enrera, en una conferència impartida aquest matí en el curs «UCE 1968-2018: balanç de 50 anys d'historiografia».  

 

 

"L'explicació era l'efecte del tòpic que considerava que l'Estat modern era l'estat absolut, la modernitat en la figura de Lluís XIV, per tant, la monarquia francesa s'acostava a la modernitat; en canvi,  els austracistes amb l'arxiduc Carles com antecessor directe de l'emperador austrohongarès, era l'antigüitat", ha detallat Alcoberro."Era el que sobretot en el franquisme se'n deia el 'reformismo borbónico', que identificava l'arribada de la monarquia borbònica com la llavor de la modernitat", ha afegit.  

 

 

"Això era una idea equivocada que va influir molt en la intel·lectualitat catalana del XIX i principis del XX", ha advertit.  De fet, per Alcoberro els intel·lectuals es trobaven en una "mena de mancança intel·lectual que els feia assumint el relat dels adversaris". "Quan perds físicament la guerra només falta que perdis la guerra del relat", ha advertit Alcoberro.

 

 

Per això ha fet un intens i interessat inventari dels estudis i llibres que han corregit aquesta errada històrica a través del desmontatge dels Tòpics basats en la Guerra de successió,  el règim de nova planta, el canvi econòmic, el canvi cultural i la societat: velles i noves realitats. Un recull que incorpora des de l'indispensable Francesc de Castellví als assaigs d'Ernest Lluch o la Tesi doctoral d'Oriol Junqueras i els estudis sobre el catastre de García Espuche basats en els estudis de catastre

 

 

 

 

Uns estudis que acrediten des de la repressió que va suposar la Guerra de Successió, "l'epopeia d'un poble que s'enfronta a la raó", la coexistència en una ciutat com Barcelona de refugiats de guerra a ambaixadors i estrenes d'òperes, o la dimensió internacional de la Guerra. És més, un dels tòpics que atesa la historiografia citada per Alcoberro també s'esberla és que amb el 1714 no va néixer l'Estat espanyol sinó que "s'acaba la monarquia composta". "L'estat espanyol no neix, a tot estirar, fins la Constitució de 1812 i perquè parla d'Amèrica", ha recordat. I, de retruc, ha enfatitzat que el sistema econòmic de Catalunya iniciat el 1550 -una mena de precapitalisme artesanal- va permetre sobretot "superar derrotes". 

 

 

Comentaris