Així va intentar Espanya detenir Puigdemont a Estrasburg

L'advocat Gonzalo Boye detalla l’operatiu policial espanyol a la ciutat el dos de juliol

Una de les dades on no es van menjar les famoses crispetes va ser el 2 de juliol d’enguany a Estrasburg (França). Era el dia de la constitució del Parlament Europeu. La defensa jurídica de Carles Puigdemont, el tàndem format per Gonzalo Boye i Josep Costa, esperaven una resolució del Tribunal Europeu que admetés cautelarment la demanda de l’expresident i de l’exconseller Toni Comín, la d'agafar les actes d’eurodiputats que el president Antoni Tajani els havia denegat. Finalment, el Tribunal General de la Unió Europea va rebutjar les cautelars demanades i la defensa de Puigdemont i Comín, van aconsellar-los mantenir-se en terres alemanyes i no trepitjar terra francès perquè “no podien garantir la seva seguretat”.

Un mes i mig després, Boye va esbossar la seva estratègia judicial internacional per a defensar els interessos de Puigdemont i Comín en sengles conferències i debats a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada (Conflent), el passat 22 d’agost. Precisament, en el debat va voler argüir al públic per què va decidir allunyar els seus clients de terres franceses. Boye va assegurar que la policia espanyola tenia preparat un operatiu per detenir i portar cap a Espanya el president i l’exconseller en “només 45 minuts” i això només podia ser per via aèria.

Boye va detallar que el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil van fer un despeglament d’agents de paisà “fàcilment detectables” per controlar l’estada de Puigdemont i Comií al seu hotel d’Alsàcia (Alemanya) i seguir les seves passes fins a França. Uns policies que s’haurien deixat veure fins i tot en l’hotel on s’estaven els exiliats catalans. Segons les seves perquisicions, les policies espanyoles es basaven legalment en dos convenis. El primer, signat amb França durant els anys d’ETA, per a persecucions en calent que permetia l’entrada d’efectius espanyols fins a 300 quilòmetres de l’Estat Francès.  “Si l’haguessin dut a terme, hauríem estat 25 anys amb la judicatura espanyola per veure si estaven comentent un delicte o no”, va apuntar.

boye

Gonzalo Boye en la seva intervenció a la UCE /Josep Maria Montaner

 

 

En segon lloc, també s’autoavalaven amb el Conveni de Màlaga. Aquest acord “migratori” permet als Estats el lliurament de persones reclamades que es troben en una situació irregular en algun dels dos territoris. “És un lliurament administratiu sense control judicial”, va alertar. En els dos casos, segons l’advocat, “la discussió hauria estat jurídica però amb tots dos a Soto del Real”.

Sia com sia, la policia espanyola va enviar agents de control i localització. Però l’equip de Puigdemont va “fer les investigacions pertinents” a una banda i l’altra. “Vam fer una pregunta a qui pertocava”, va detallar Boye amb un to inquietant. Segons han apuntat des de l’equip de Puigdemont,  entre aquestes, es trobava controlar les aeronaus privades aturades a l’aeroport d’Estrasburg. N’hi havia tres. Una d’elles llogada el dia anterior i amb una bandera poc habitual que va despertar totes les sospites. 

També van aixecar les orelles per un helicòpter. Segons l’equip de Puigdemont, la policia espanyola, amb connivència amb la policia francesa, tenia previst detenir Puigdemont i Comín, traslladar-los a l’aeroport i aterrar-los a Espanya en només tres quarts d’hora. De fet, no seria el primer intent. Precisament durant la UCE de l’any passat, la Gendarmerie francesa es va personar a Prada, per constatar que l’expresident Puigdemont no hi era. S’havien confós amb el conseller Jordi Puigneró.

 

Comentaris