Els advocats de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Rafael Correa i Lula da Silva han denunciat la “judicialització de la política” a l’Eurocambra. En un acte organitzat pels eurodiputats Diana Riba, Pernando Barrena i Puigdemont, els lletrats, Gonzalo Boye, Andreu Van den Eynde, Christophe Marchand i Valeska Teixeira han alertat que els processos judicials dels seus clients tenen al darrera motius polítics i han denunciat l’ús de la judicatura per castigar veus dissidents. “Ja no calen cops d’estats quan pots retorçar la llei”, ha assegurat Boye. Per la seva banda, l’expresident d’Hondures, Manuel Zelaya i l’expresident del Perú Ollanta Humala, també han criticat la “guerra jurídica” contra ells per expulsar-los del poder.
“No és una situació penal, és política”, ha defensat, l’advocat de Rafael Correa, Chirstophe Marchand. Segons ell, en el cas de l’expresident de l’Equador es va utilitzar la llei anticorrupció per perseguir-lo. Correa actualment resideix a Bèlgica on ha lluitat contra l’extradició.
Per a Gonzalo Boye l’objectiu final de la “judicialització de la política” és “generar por” per “modificar l’actuació” de dissidents o minories polítiques. Van den Eynde ha avisat que els símptomes d’aquesta “guerra jurídica” són “l’ús i control dels mitjans, la detenció arbitrària, la reinterpretació de la llei, la manca d’un judici just, les penes desproporcionades i les restriccions als drets humans”.
Marchand, que també és lletrat de Puigdemont, ha assegurat que per lluitar els casos dels seus clients cal “força, coratge i creativitat”. En aquest sentit, ha defensat que el primer pas ha de ser “moure’s geogràficament” i després combatre, per exemple, a través de demandes civils.
L’advocada de l’expresident del Brasil, Lula da Silva, creu que en el seu cas també es va fer servir la llei “estratègicament” per combatre “l’enemic”. “No es lluita contra la corrupció quan no es fa dins d’un estat de dret”, ha defensat Teixeira, en referència a les acusacions de corrupció contra da Silva.
Sobre el cas català, Van den Eynde ha denunciat la “violació massiva dels drets humans” i la restricció de drets”. Van den Eynde ha admès que no sap “cap a on s’encamina la justícia europea” en els casos catalans, però creu que “Espanya no està anant pel camí dels drets humans”. “Per tant, acabarem a Estrasburg eventualment”, ha afirmat.
Per la seva banda, l’advocat basc, Julen Arzuaga, ha avisat que el Tribunal Europeu de Drets Humans “no sempre ha donat la raó” en casos on consideraven que s’havien violat drets humans. Per això, ha recomanat precaució i evitar una posició de “triomfalisme” a les institucions europees.
Arzuaga també ha denunciat l’ampli ús de la llei penal i la llei de partits al País Basc, lamentant la falta de “garanties i la vulneració del principi de seguretat jurídica i legalitat”.
Per la seva banda, l’expresident del Perú, Ollanta Humala, ha alertat que en la “judicialització de la política” també hi ha un component de “gènere” perquè hi ha més acarnissament” contra les dones. Humala ha posat com a exemple el procés judicial que té obert la seva dona, acusada de corrupció.
L’expresident d’Hondures, Manuel Zelaya, ha denunciat que va haver de marxar a “l’exili” a conseqüència d’una “guerra jurídica” contra ell. “Ara els Estats Units ha creat una dictadura a Hondures avalada per la UE”, ha assegurat.
En la seva introducció de l’acte, l’eurodiputat de JxCat Puigdemont ha alertat que “la judicialització de la justícia” és “un tema europeu” perquè “també hi ha detencions arbitràries” a la UE, en referència als presos catalans. L’eurodiputada d’ERC Diana Riba ha denunciat la situació “injusta” que pateix el seu marit, Raül Romeva, així com la resta d’independentistes condemnats en el cas de l’1-O.
Protesta de Vox
Al final de l’acte organitzat per JxCat, ERC i Bildu un membre de Vox ha aixecat cridant una pancarta amb el lema “sense llei no hi ha democràcia”. Una assistent li ha arrencat de les mans produint-se una petita picabaralla entre els dos.
