Si el Tribunal Suprem confirma la inhabilitació del president Quim Torra durant divuit mesos sense que ell hagi convocat prèviament eleccions, el Parlament de Catalunya viurà una situació inèdita. El president de la Cambra, Roger Torrent, disposarà dels 10 dies hàbils que estableix la llei de la presidència per fer una ronda de contactes amb els grups parlamentaris, bo i sabent que no hi haurà cap candidat amb majoria suficient per tirar endavant una investidura. ERC i JxCAT no presentaran candidat, per raons òbvies, i l’aritmètica impedeix a l’oposició presentar cap alternativa viable.
Sense candidat no hi ha investidura, ni exitosa ni fallida. Una circumstància que no preveu el reglament del Parlament i que, segons ha confirmat EL MÓN de fonts parlamentàries, ha generat una situació de confusió sobre com caldrà procedir quan arribi el moment per tal de poder activar el rellotge electoral, el compte enrere per a unes noves eleccions sense que la institució del Parlament quedi bloquejada. En condicions normals, hi ha un termini màxim de dos mesos entre que se celebra el ple d’investidura fallit i la convocatòria automàtica d’eleccions, i 54 dies naturals des de la convocatòria fins a la celebració dels comicis. Però què passa si no hi ha investidura, com s’activa el rellotge? De moment, el Parlament no té una resposta clara, i com actuar per no entrar en un carreró sense sortida és objecte de debat entre els grups parlamentaris.
[r:1]
L’experiència del 20-D i Carles Puigdemont
Si bé el reglament no contempla una situació en la qual calgui triar un president a mitja legislatura perquè ha estat inhabilitat –sí que es contempla un relleu amb el mecanisme de la moció de censura–, els lletrats del Parlament van analitzar una situació similar, de bloqueig polític, el 8 de febrer del 2018. Deu dies després que el president de la cambra, Roger Torrent, ajornés –no el va suspendre– el ple d’investidura del candidat que tenia els suports necessaris, Carles Puigdemont, ja aleshores a l’exili. Havia de celebrar-se un ple amb el candidat intervenint de forma telemàtica, però els advertiments de la justícia espanyola van fer que el republicà optés per la suspensió. Aleshores la Mesa va demanar a l’equip jurídic del Parlament un informe sobre els terminis legals i estatutaris relatius a la investidura del president de la Generalitat.
[r:2]
L’informe, que diverses fonts parlamentàries admeten a EL MÓN que podria servir per desencallar la situació, preveu la celebració d’un acte alternatiu al debat d’investidura fallida per poder engegar igualment la maquinària electoral. Aquell 2018, amb el ple ajornat alguns grups parlamentaris van proposar que igualment el rellotge es posés en marxa des del 30 de gener, un extrem que els lletrats van descartar en considerar que “el venciment del termini de deu dies com a dies a quo per a l’inici del còmput de dos mesos suposaria crear un supòsit de dissolució anticipada no previst a la norma, mitjançant una interpretació extensiva, amb perjudici dels drets fonamentals dels membres de la cambra, i posaria en mans del president un instrument exorbitant per provocar aquesta dissolució sense presentar tan sols un candidat, desfigurant el seu paper institucional”.
Roger Torrent parlant amb el secretari general del Parlament, Xavier Muro, i amb Eusebi Campdepadrós
Descartada aquesta opció, l’informe proposava que, “en absència de determinació normativa dels efectes de l’incompliment del termini per presentar candidat a la investidura, es pot tenir en compte el criteri de la doctrina consultiva que l’inici del còmput de dos mesos requereix un acte equivalent a la primera votació d’investidura, el qual pot ser la comunicació a la cambra de la constatació de bloqueig polític que impedeix que prosperi un candidat”. Aquesta comunicació, concretaven els lletrats de la cambra, “correspondria al president del Parlament, atès que és a qui s’atribueix la funció de proposar el candidat, en coherència amb la seva posició institucional”. ?
[r:3]
El document dels serveis jurídics de la cambra també assenyalava que el president del Parlament podria estar facultat per activar el rellotge “si es perllonga la situació d’interinitat o bloqueig institucional amb posterioritat a la decisió del Tribunal Constitucional sobre l’admissió a tràmit de la impugnació –sobre la investidura telemàtica-“. En aquest sentit, apuntaven que “es podria considerar que el president del Parlament, en exercici de la funció institucional que té atribuïda, es troba facultat per activar l’inici del termini per a la convocatòria automàtica d’eleccions mitjançant una comunicació a la cambra en què constatés ?la impossibilitat de la investidura, sens perjudici de la seva capacitat per iniciar una nova ronda de consultes amb els grups polítics a l’efecte de formular noves propostes”.
[r:4]
Finalment, l’informe afegia que en el cas que el president no impulsés l’acte equivalent a una votació fallida, “sense justificació objectiva i transcorregut un termini raonable”, es podria estudiar la possibilitat que “els grups parlamentaris impulsessin aquest acte equivalent”.
La investidura de Puigdemont, ajornada el 30 de gener del 2018
