7.000 funcionaris que són la clau de la independència

La desconnexió requereix guanyar el pols amb els funcionaris de l'Estat de les delegacions d'Hisenda i de la Seguretat Social perquè acceptin la nova legalitat catalana i col·laborin en el control de la caixa

 

 

Recapten 70.000 milions d'euros anuals que provenen de la butxaca dels catalans, però estan a les ordres de l'Estat espanyol. Són els 7.000 funcionaris de l'Estat que treballen a les delegacions de l'Agència Tributària (unes 4.000 persones) i de la Seguretat Social (1.600 a la Tresoreria General de la Seguretat Social i 1.400 a la Institut Nacional de la Seguretat Social), dones i homes que tindran ni més ni menys que la capacitat de facilitar la desconnexió o d'entorpir-la fins al punt de posar en risc l'engegada inicial del nou Estat.

 

 

 

 

Comptar amb la col·laboració d'aquests funcionaris serà el pols més delicat en el moment de la ruptura, "quan arribi el moment en què l'autoritat pròpia de Catalunya doni ordres que hauran d'obeir totes les autoritats estatals que en aquell moment estiguin a Catalunya. Si l'ordre està clara i és inequívoca, el nou Estat català podrà dir als seus ciutadans que la nova legalitat és la catalana i tothom haurà de pagar els seus impostos on se'ls indiqui. Ras i curt, Catalunya haurà de controlar Letamendi –seu central de l'Agència Tributària a Barcelona- i els funcionaris d'Hisenda i la Seguretat Social", avisa Albert Carreras, que va ser número dos d'Andreu Mas-Colell al govern d'Artur Mas, quan va començar la musculació de la hisenda catalana que ara continua la conselleria d'Oriol Junqueras. Carreras, doctor en Ciències Econòmiques, insisteix que "no és versemblant pensar que el nou Estat podrà gestionar 70.000 milions d'euros d'un dia per l'altre dient als ciutadans que ingressin els seus impostos en un compte corrent sense comptar amb la maquinària burocràtica actual dels funcionaris de l'Estat, tant pel que fa al personal humà com pel que fa als sistemes informàtics".

 

 

 

 

De fet, l'exconseller Mas-Colell va calcular que crear un cos de funcionaris d'Hisenda paral·lel a l'espanyol requeriria entre 4 i 5 anys per a la seva formació. El pols amb els funcionaris de l'Estat per imposar la legalitat catalana és aplicable a tots els àmbits de la desconnexió que ara estiguin controlats per Espanya: "O tens capacitat d'aconseguir que s'adhereixin al teu projecte, o difícilment te'n pots sortir", sentencia Carreras a El Món.

Caldrà mposar la nova legalitat en matèria tributària | Gemma Aguilera

 

 

D'hisenda de segona a hisenda de primera

 

 

El punt de partida de la hisenda catalana és de debilitat i poca musculatura si la comparem amb la d'altres territoris uniprovincials, que estan fusionades amb les diputacions, amb una llarga tradició de recaptació fiscal. Segons Carreras, l'objectiu que va començar amb Mas Colell i que ara continua Junqueras és "transformar la hisenda catalana en una hisenda autonòmica de primera". "Imagineu si la Generalitat tingués realment absorbides les quatre diputacions als efectes de gestió. Tindríem 1.000 milions d'euros més a lliure disposició. I per altra banda, la Generalitat tindria un bagatge espectacular en gestió tributària perquè les diputacions tenen una base de recaptació fiscal fortíssima i, sobretot, molta informació sobre els contribuents del teu territori".

 

 

 

 

De fet, el Govern d'Artur Mas ja va començar a fer passos per portar al màxim la capacitat fiscal de la Generalitat de Catalunya com a comunitat autònoma, una tasca que com indica Carreras, "passa per aconseguir que la xarxa de recaptació de les diputacions sigui també una eina de major potència de recaptació de Catalunya. La novetat que introdueix la conselleria de Junqueras és fer un pas més enllà per intentar recaptar fins a l'últim cèntim de forma directa. Això vol dir revertir la contractació de serveis externalitzats de recaptació executiva -el cobrament dels impagaments fins ara encarregat a l'Agència Estatal d'Administració Tributària- i la recaptació de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP-AJD), que estava encarregada al Col·legi de Registradors de la Propietat.

Els Mossos no van impedir el 9N, malgrat les ordres de l'Estat i el TC | Generalitat

 

 

 

 

Els Mossos ja van triar el 9-N

 

 

Què faran els 7.000 funcionaris de l'Estat que ara treballen a la Hisenda espanyola i a la Seguretat Social és una incògnita. Però seria raonable que aquests funcionaris, nascuts o no a Catalunya però residents, i que tenen a les seves mans que a Catalunya hi hagi recursos per a escoles i hospitals que probablement utilitzaran les seves famílies, decidissin donar continuïtat a la seva tasca en el moment de la desconnexió, perquè és molt probable que un conflicte en aquest sentit perjudiqués també el seu benestar personal i familiar.

 

 

 

 

Hi ha, però, una incògnita que sembla resolta, el cos de Mossos d'Esquadra. L'experiència del procés participatiu del 9-N va servir per posar a prova què passaria en cas de xoc de legitimitats. Aquell dia, pendents dels diferents recursos que pretenien que els Mossos retiressin les urnes de cartró de les escoles, i amb una ordre directa de l'Estat i del TC que prohibia expressament la celebració de la consulta, la policia de Catalunya va decidir protegir la legalitat catalana i no va retirar ni una sola urna. Al contrari, va vetllar per la seguretat dels ciutadans que volien votar. I a tot el país, només la directora d'un institut de l'Hospitalet de Llobregat, militant de Ciudadanos, es va negar a obrir les portes del centre escolar.

 

Comentaris