689 vots i ni un sol regidor, el rèdit de les llistes fantasma del PSC i el PP

Van presentar candidatures incompletes i amb candidats forans en 117 i 22 municipis, moguts per les subvencions electorals i el repartiment de poder a les diputacions

És una pràctica emparada per la legislació espanyola. L’elaboració de llistes electorals fantasma –candidatures en una població amb candidats que no resideixen al municipi, o llistes amb un sol aspirant encara que el consistori estigui integrat per diversos regidors- s’ha convertit en una realitat a les eleccions municipals. Partits amb poca implantació territorial hi recorren per poder engreixar uns números que tindran repercussions econòmiques, en forma de subvencions electorals, però també a l’hora de repartir el poder a les diputacions.

I és que les cadires als consells comarcals i les diputacions es reparteixen pel nombre de vots, no pas pel nombre de regidors obtinguts per cada candidatura, i per tant, cada sufragi compta a l'hora de tenir o no tenir presència en aquests ens supramunicipals. Per pocs vots que 'rasquin' en els municipis on presenten llistes fantasma, més en tindran per al còmput de consells comarcals i diputacions. I en aquests organismes no només es gestiona un pressupost elevat, sinó que hi ha possibilitat de col·locar un gran nombre d’assessors de cada partit.

Però el cert és que el balanç d’aquesta operació, legal però poc ètica de cara als ciutadans, no li ha sortit gens bé al PSC, que va presentar 117 llistes fantasma el 26M del total de 542 candidatures a arreu del país. El Món ha fet el recompte en aquests municipis i el partit de Miquel Iceta només ha obtingut 637 vots i ni un sol regidor. El PP, per la seva banda, només en va fer 22, no per falta de ganes –el 2015 en va fer 145-, sinó per falta de voluntaris. El balanç? Zero regidors i 52 vots. I tant el PSC com el PP han confirmat amb aquest resultat aquestes llistes fantasma. En més del 60% de les llistes han obtingut zero vots, perquè ni el mateix candidat s’ha pogut votar en no residir al municipi.

Alejandro Fernández, Cayetana Álvarez de Toledo i José María Aznar a Barcelona

Alejandro Fernández, Cayetana Álvarez de Toledo i José María Aznar a Barcelona

 

Des del punt de vista polític, l’operació ha estat un fracàs. No han aconseguit cap regidor –el 2015 el PSC va treure un regidor en un poble del Pirineu lleidatà, però l’electe residia al Maresme i mai no va exercir-, i els vots arreplegats no els donaran cap avantatge a l’hora d’aconseguir cadires a les diputacions. Però econòmicament, hi ha un petit premi. La presentació de tantes llistes fantasma els ha permès d'arribar a cobrir el 50% dels municipis de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Són 150.301,11 euros per cada província, és a dir, 601.204.44 euros per les quatre províncies. Per contra, ni el PP ni el PSC no obtindran els 270,90 euros per regidor electe, ni tampoc 0,54 euros per cada vot aconseguit per una candidatura que hagi obtingut almenys un regidor.

 

Més informació
 

Comentaris (5)
Remigio || Fa 4 mesos
Els que haurien de ser a presó són els legisladors per tanta barrabassada junta .
jona Fa 4 mesos
Que es pensaven, aquests estafadors, corruptes, nomes miren per la seva butxaca desgraciats
Són uns miserables Fa 4 mesos
Com correspon a qui abraça la ESPAÑA MISERABLE
Lluís Nicolau Fa 4 mesos
Amb aquesta pràctica es demostra que legal i ètic no sempre és el mateix. La llei ha de ser ètica i justa i si no ho és cal canviar-la. Aquests diners que cobraran són un frau que empara la llei. Haurien de ser jutjats i segurament anar a la presó per lladres.
Sergi Fa 4 mesos
Quina cara més dura. Quina colla de lladres. Sort en tenen dels analfabets que els voten.