“No tinc cap vocació de ser candidat a la presidència de la Generalitat, el meu compromís és acabar un procés que porti Catalunya a la independència, i aquesta nova etapa requereix nous lideratges. La meva tasca acaba quan es convoquin eleccions”. 5 de gener del 2017. Gairebé un any després, Carles Puigdemont és candidat a les eleccions del 21-D imposades per Madrid, i des de l’exili belga. Un escenari que no s’assembla en res al que es podia imaginar aleshores el president, i tampoc el PDeCAT, que havia començat a rodar sis mesos intentant desfer-se de l’herència més desagradable de CiU i CDC però preservant la feina feta, i amb la perspectiva del coixí que els donaven 460 alcaldies arreu del país. Aquell gener del 2017, el PDeCAT tenia nova direcció, però no hi havia cap candidat natural per liderar una candidatura si el procés culminava i hi havia eleccions constituents. Mentrestant, ERC consolidava Oriol Junqueras com a aspirant a ocupar el Palau de la Generalitat i fer el sorpasso.
L’independentisme combatrà l’excepcionalitat de la repressió de l’Estat espanyol, els presos polítics, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola i la represa de la construcció de la República amb tres llistes electorals diferents. Una d’ERC, una de la CUP i una tercera llista que trenca tots els esquemes convencionals, la de Junts per Catalunya. Liderada, i dissenyada, pel president Puigdemont des de Brussel·les, té una presència excepcionalment escassa de l’aparell del PDeCAT -que, a contracor, en el darrer consell nacional va donar plens poders a Puigdemont per fer la llista- i de diputats del partit que van formar part de JxSí en l’anterior legislatura, i en canvi, els principals llocs de la llista a les quatre demarcacions estan ocupades per candidats independents, que no només no paguen quota al partit de Puigdemont, sinó que en alguns casos mai no l’han votat o han militat en un altre partit. Des d’ERC fins a Unió, passant pel PSC i per ICV. Càrrecs de confiança de José Luís Rodríguez Zapatero, candidats d’ERC a les europees i municipals, regidors republicans, exconsellers del PSC i fins i tot un exalcalde d’ICV.
Barcelona, 70% d’independents
La candidatura de Barcelona és la més transversal. Amb el president i quatre dels cinc consellers que es presenten –tots tret de Meritxell Borràs-, el fins ara president de l’ANC encapçalant fins a 58 independents (el 70% de la llista), provinents del món de la cultura, l’economia, el món acadèmic, la societat civil i la ciència. Dels 20 primers llocs de la llista, 14 són independents i 6 són el president, quatre consellers i la presidenta de l’AMI, Neus Lloveras, que de fet, és una de les sis alcaldies (Vilanova i la Geltrú, Vic, Premià de Mar, Torrelavit, Calders i La Garriga) que hi ha a la llista. En total, s’hi compten 21 membres del Govern, ja siguin consellers, directors generals de serveis territorials o també regidors del PDeCAT, i una diputada de Madrid. Dels independents de la llista de Barcelona que provenen d’àmbits ideològics clarament allunyats del PDeCAT destaca l’exalcalde de Cerdanyola del Vallès per ICV, l’exsecretari de Comerç del govern tripartit nomenat per ERC, Emili Valdero, l’exregidora d’ERC a Sant Vicenç dels Horts –on Junqueras ha estat alcalde- Imma Prat, o l’exconsellera del PSC Marina Geli.
Girona i Lleida, equilibri entre independents i partit
La llista de Girona, amb 17 candidats, té força menys independents si es compara amb la de Barcelona. Són el 45%, entre els quals, la cap de llista, Gemma Geis. I és també la llista en què, proporcionalment, hi ha més rastre del PDeCAT, amb 5 alcaldes (Girona, Besalú, Ripoll, Calonge i Anglès), el conseller Lluís Puig, el director general de serveis territorials de Cultura de la Generalitat a Girona i dos regidors del PDeCAT. Tanca aquesta llista Salvador Clarà i Pons, que va ser el candidat d’ERC a l’Ajuntament d’Amer, la vila de Carles Puigdemont. En el cas de Lleida, dels 15 candidats, 7 són independents (un 45%), i també hi ha 5 alcaldes (Mollerussa, Cervera, Foradada, Les Valls d’Aguilar i Castellar de la Ribera). La llista l’encapçala Josep Maria Forné, que ja va participar a la llista de JxSí. També hi ha dues regidores del PDeCAT i la responsable de l’Agència de l’Habitatge de la Generalitat a Lleida.
Tarragona, la llista més independent
La llista de Tarragona té 18 electes, dels quals, 13 són independents (un 72%). Ho és també el cap de llista, Eusebi Campdepadrós, exmilitant d’ERC i candidat dels republicans a les eleccions europees del 2014. La número dos és Teresa Pallarès, que va ser delegada del Govern espanyol a Tarragona durant el mandat del socialista José Luís Rodríguez Zapatero. I en el número 17 de la llista hi ha Aurora Massip, que va ser portaveu del Govern de José Montilla. En aquesta llista també hi va Dolors Sabaté, dona de Pep Andreu, l’alcalde d’ERC de Montblanc. Hi ha 4 alcaldes (Valls, Les Borges del Camp, Barberà de la Conca i Prades), i un regidor del PDeCAT.
En conjunt, les llistes electotals de Junts per Catalunya a les quatre demarcacions reparteixen els 135 candidats d’aquesta manera: El 15% (20 candidats) són alcaldes del PDeCAT, el 65% són independents (86) i el 20% restant (29) són consellers, càrrecs de la Generalitat o regidors, sense pes a l’aparell del partit.
