3.800 experts reunits pel CNI estudien Tsunami i Anonymous Catalunya

Prestigiosos analistes de ciberintel·ligència ho posen com exemple de com influir en procesos electorals o generar intel·ligència

Tsunami Democràtic i Anonymous Catalonia, objecte d’estudi dels analistes de ciberseguretat i ciberintel·ligència mundial.  La xarxa d’aquets perfil ha estat analitzada i estudiada a les XIII Jornades STIC del Centre Criptològic Nacional, el braç de la ciberdefensa i ciberseguretat del Centre Nacional d’Intel·ligència, que s’han celebrat dimecres i dijous d’aquesta setmana a Madrid. Amb el títol, Comunidad y Confianza, bases de nuestra ciberseguridad, aquest conclave és le més important del sector a tot l’Estat i ha reunit més de 3.800 experts. En l’intens programa l’obsessió amb la guerra informativa sobre el procés ha estat constant fins al punt que perfils a les xarxes de mobilització independentista han estat analitzats amb profunditat com a fenomens que la ciberintel·ligència ha de tenir present.

L’exemple d’Anonymous Catalonia ha estat comparat amb les campanyes de desinformació pel Brexit o amb la campanya de Bolsonaro al Brasil. Dos dels investigadors que més van aprofundir van ser Maite Moreno, una reconeguda assessora d’equips de resposta a incidents per “organitzacions públiques i privades” i Anton Adrian, analista encarregat de protegir l’estructura electoral de la Generalitat Valencia. Tots dos van protagonitzar una aplaudida ponència de la comunitat d’intel·ligència sobre la “Vigilància electoral als processos electorals”.

 

Un moment de l'exposició amb Anonymus Catalonia i la seva anàl·lisi de tasques

Un moment de l'exposició amb Anonymus Catalonia i la seva anàl·lisi de tasques

Una exposició que versava tant de ciberatacs a les eleccions -com la campanya presidencial de França al 2017 o les generals a Polònia de 2014- com exfiltració d’informació o desinformació. Tuits o missatges de Telegram d’Anonymous eren els exemples estudiats de com es configura una “amenaça híbrida a Espanya” a través de la desinformació, del ciberatac a infraestructures o bases de dades així com difusió d’informació extreta d’aquests ciberatacs.

 

De fet, en els estudis presentats per altres ponents, com el reconegut analista -ara responsable d’Ingenia- Francisco Carcaño- que amb el títol Desinformación 2.0, va exposar el perill de la  “infoxicació i desinformació” així com les principals característiques i psicologia d'aquestes campanyesi protocols per detectar-les. Un dels principals casos, gairebé el principal, que va exposar van ser les noticies al voltant del procés, els canals de Telegram així com les fotografies virals dels dies previs, durant i posteriors al Primer d’Octubre.

Tampoc va faltar un dens anàl·lisi de dos reputadíssims analistes com Carlos Seisdedos i Vicente Aguilera van detallar com estudiar a través de fonts obertes el canal Tsunami Democràtic. Fins i tot, la seva capacitat de reacció organitzant l’intent de col·lapse a Barajas. De fet, van utilitzar Tsunami per mostrar com obtenir intel·ligència processable per intentar “identificar persones” o complementar informacions bàsiques per protegir el control de l’ordre públic.

df1e6e75 5ee9 4bb9 a457 401ec504d9cc

La insistència en la desinformació durant el procés del referèndum

 

Comentaris