La polèmica política a la societat entre Mossos i ciutadans no és nova. Les acusacions de pertànyer a una banda o altra en un conflicte ve de lluny, fins i tot, des dels seus inicis. Així ho va emfatitzar el catedràtic d’Història Moderna, Agustí Alcoberro, en un curs sobre la Història dels Mossos que s’està celebrant aquesta setmana a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada (El Conflent). Alcoberro va pronunciar una màster class sobre els Mossos i l’Absolutisme Borbònic durant la primera meitat del segle XVIII. Una época de màxima conflictivitat social que va obrir una autèntica guerra entre la institució armada i gran part de la societat civil, fins al punt que es feien escarnis als seus efectius.
Concretament, Alcoberro va detallar el marc polític del moment amb la Guerra de la Quàdruple Aliança que va suposar l’ocupació francesa al nord que va facilitar la insurgència austracista a Catalunya, i de retruc, el bandolerisme. De les tres institucions creades pel Decret de Nova, de 16 de gener de 1716, a fi i efecte de materialitzar el poder borbònic, la Reial Audiència, la Intendència i el capità general, només en queda la primera. La intendència no pot fer les funcions d’hisenda per la que va ser creada i el capità general ha de marxar a aturar l’entrada francesa pel nord.
Agustí Alcoberro, durant el seu curs
Per tant, la Reial Audiència és l’encarregada de dirigir la repressió en forma de penes de mort, execusions, bandejament de civils i religiosos, detencions, desterraments individuals o col·lectius així com mesures fiscals o de propaganda política. Una de les mesures, va ser el rearmament de les Esquadres i de població civil amb “inclinació a la quietud”. Els Mossos, doncs, esdevenien una policia d’aplicació de la legalitat i persecució criminal del bandolerisme o la resistència austracista. Una escomesa que va despertar una animadversió per gran part de població del territori on actuaven, normalment en zones rurals i de muntanya i en rutes comercials entre grans ciutats.
Prova d’aquest malestar social és el primer escarni documentat a un Mosso avui fa 300 anys. Concretament, un informe de la Reial Audiència del 22 d’agots de 1719, sobre el cas de Miquel Batlle, que s’hauria vist obligat a fugir del seu poble, a la Llacuna. Segons aquest document, el Capità General destaca que el cap dels Mossos de la Llacuna, que pertanyia al corregiment de Vilafranca, havia estat “sempre fidel vasall de sa majestat (Felip V)”. “Per haver manifestat el seu zel a les passades turbacions”, explica el capità general, el Mossos “no es pot mantenir al seu lloc” i que “li ha estat precís retirar-se a Barcelona per no estar segura la seva vida vivint a llocs oberts de Catalunya”.
El capità general destaca que “ha hagut de deixar la seva família a Sant Sadurní d’Anoia” sense “tenir mitjans per socórrer-la”. Una situació que davant la lleialtat del Mosso obliga al capità general a demanar que se li permeti seguint cobrant el sou com a cap d’Esquadra. “Y a la real Audiencia pareze es muy digno el suplicante ser atendido”, decideix l’Audiència. El poder borbònic protegia els seus fidels defensors.
