Aquest 19 de setembre se celebra el primer aniversari d’un dels fets que, durant l’1 d’octubre, seria fonamental pel que fa a la resistència pacífica que des de la ciutadania s’oferiria contra l’intent de les forces de seguretat de l’Estat d’aturar el referèndum: el registre per part de la policia espanyola de la seu d’Unipost de Terrassa amb l’objectiu de localitzar documentació que havia de servir per celebrar l’1-O. Arran, l’organització juvenil de l’esquerra independentista, va jugar un paper fonamental en aquells dies desenvolupant un rol, segons recorda ara un exmembre d’Arran que participava en la mobilització d’aquells dies, en la dinamització del que passava al carrer. “El registre d’Unipost va ser el primer lloc en què es va posar el cos per intentar aturar la policia”, explica en conversa amb ‘El Món’ aquest exmembre d’Arran recordant aquelles jornades convulses i com es van viure des de dins de l’organització independentista. Arran va crear aquells dies “comandos” —és així com els va batejar— per desplaçar-se a cada nou registre policial amb l’objectiu que la gent que es concentrés anés un pas més enllà en la confrontació amb els cossos policials, sempre des d’una perspectiva de no violència.
Durant els dies previs a l’1-O un grup reduït d’Arran s’encarregava d’analitzar constantment com es desenvolupava el referèndum amb contactes del grup parlamentari de la CUP i la informació que els passava del Govern. A partir d’aquesta informació es decidia cap on havien de tirar els trets i quina havia de ser la funció de l’organització en cada moment. Aquest grup es reunia amb discreció i els dies previs al 19 i 20 de setembre va prendre un acord que, sospitosament, “al matí següent ja estava publicat a la premsa” espanyola, concretament al diari madrileny ‘ABC’.
Arran sospita que el contingut d’aquella reunió, que aplegava molt poques persones de “pleníssima confiança”, es va poder enregistrar des d’algun cotxe amb un sistema de micròfon dirigit. No és la única sospita de seguiment. Aquells dies també diferents persones del grup van notar que els seguien de ben a prop. Podria haver estat obra d’un talp, però aquest no seria el cas, diu la font consultada, encara que “sí que hi ha hagut més d’un cas de persones de les quals hem sospitat que volien obtenir informació i no sabem si venien pel seu propi peu”.
En aquella reunió, de la qual ‘ABC’ en va donar detalls, es va parlar del paper que Arran havia de tenir en els registres que s’estaven produint. “Vam pensar que el que podíem aportar en aquell moment era una feina més de base per garantir que en espais més amplis i populars s’adoptessin pràctiques necessàries a l’hora de defensar l’1-O”. Així doncs l’organització va decidir no marcar perfil propi amb accions que podien allunyar gent d’implicar-s’hi. Arran es reservava el paper de “dinamitzador” de les concentracions, facilitant que la gent adoptés actituds de resistència pacífica efectiva per impedir l’acció de les forces de seguretat.
Un any després d’aquells fets, aquest exmembre d’Arran comenta que la valoració de la tasca de l’organització és bona. “Evidentment no creiem que l’1-O no hagués anat com va anar si no fos per això, però el registre de Terrassa va ser el primer precedent de confrontació entre manifestants i policia: van decidir que les forces de seguretat no fessin tranquil·lament la seva feina i el 20 de setembre a les primeres hores del matí, al departament d’Economia, les persones que estàvem allà ho vam repetir”.
Provocar violència: objectiu d’Estat
Que aquells dies Arran va estar en el punt de mira de les forces de seguretat espanyoles no ho evidencia només que fossin objectiu de determinada premsa espanyola a la qual arribava informació policial amb molta facilitat i de forma sincronitzada. L’organització creu que l’Estat va buscar de forma intencionada que l’acció d’Arran derivés en violència per tal de poder justificar qualsevol acció repressiva que es pogués haver fet en els dies següents. L’exmembre d’Arran recorda que el dia 19 a la nit la policia espanyola va detenir un militant d’Arran pel cas de l’ocupació de la seu del PP.
Les detencions per aquest cas que s’havien fet abans les havien practicat els Mossos d’Esquadra i en aquest cas va ser directament la Policia Nacional. Al cap de mitja hora de fer-se la detenció, la premsa espanyola ja publicava la informació amb noms i cognoms. “Buscaven que el 20-S ens desmarxéssim i tot s’emboliqués; de fet aquest mateix dia, quan ja s’havia envoltat la seu de la CUP van detenir un altre militant d’Arran amb la voluntat d’escalfar els ànims”, comenta la font. Aquest exmembre d’Arran creu que l’Estat tenia la “necessitat que passés alguna cosa per legitimar qualsevol actuació”. “Ens volien fer servir perquè el 20-S hi hagués violencia”, conclou convençut.
