17A: Cronologia d’una tragèdia

Dos anys per perpetrar uns atemptats que va esquivar els controls socials i policials

16 d’agost de 2017. Són les onze de la nit. Abdelbaki Es Satty, Youssef Allaa i Mohamed Houli Chemlal acaben de sopar al jardí d’un xalet ocupat a l’urbanització Montecarlo d’Alcanar. Houli Chemlal es queda al jardí. Els seus companys retiren els plats i entren cap a la cuina. No en tornen a sortir. Un quart d’hora després tot esclata pels aires. Houli Chemlal queda ferit.

 

A les primeres de canvi, els serveis d’emergència ja veuen coses rares. No és una explosió normal. Està minat de bombones de butà. Els magazins matinals de ràdio s’aboquen a la notícia frenèticament. És ple mes d’agost i l’actualitat ve marcada els atacs contra busos turístics a Barcelona.

 

A primera hora de la tarda de l'endemà, una retroexcavadora que treballava en el desenrunament del xalet d’Alcanar topa amb més material explosiu.  Una nova explosió. Operaris, policies i bombers queden ferits. Les alarmes es disparen per unes explosions en una tranquil·la zona de segona residència.  La incògnita s’aclarirà poques hores després.

 

Les Rambles, el segon sotrac

 

Falten deu minuts per les cinc de la tarda. Una furgoneta FIAT Talento atropella la zona peatonal de les Rambles, plena de turistes. La Rambla de Canaletes, d’Estudis i Sant Josep esdevè un escenari dantesc i tràgic. La furgoneta s’atura al mosaic de Miró just davant del Pla de la Boqueria. Ha recorregut 800 metres i ha deixat un rastre 14 morts, dos nens entre els cadàvers, i 128 ferits.

 

El conductor de la furgoneta, Younnes Abauyaaqoub, fuig. La tragèdia, els nervis i el sotrac li donen cobertura. Arriba al nord de la ciutat, a la Zona Universitària gairebé una hora després. Falten deu minuts per a dos quarts de set de la tarda. Pablo Pérez Millán torna cap a casa per la Diagonal. No hi va arribar mai. Younnes l’aborda, li va clavar un ganivet al pit i el mata. L’assassí agafa el volant i continua la fugida. Envesteix un control dels Mossos i prosegueix la macabra carrera fins un aparcament d’un Caprabo de Sant Just Desvern, on abandona el vehicle i la seva darrera víctima. Younnes desapareix. Es converteix en l’enemic públic número u de Catalunya fins que el 21 d’agost és abatut pels Mossos a Subirats, al Penedès, amb un cinturó simulat d’explosius , després d’una localització de pel·lícula amb l’ajuda de la col·laboració ciutadana.

 

Amb el país estabornit, els aleshores consellers Jordi Turull i Toni Comin es troben a Prada de Conflent, a la Universitat Catalana d’Estiu que inauguren. Marxen cap un gabinet de crisi a Barcelona. No triguen ni dues hores en arribar. La policia i el Govern comencen un operatiu de comunicació efectiu. Cal restablir l’ordre i donar senyals públics de seguretat.

 

Mentrestant, amics d’en Younnes, i només una hora després de l’atropellament, Mohamed Hichamy, Omar Hichamy, El Houssane Abouyaaqoub, Said Alla i Moussa Aukabir, la majoria de Ripoll i criats junts des de l'infantesa es troben en una benzinera de Montbrió del Camp. Omplem un Audi A3 d’un germà dels nois i marxen cap a Cambrils, on compren, ja de nit, ganivets i una destral. Armats es dirigeixen cap Riudecanyes on celebren la cerimònia del “camí de no retorn”, un ritual amb què els gihadistes s’acomiaden de la seva presència terrenal.

 

Tots cinc s’enfilen al cotxe, entren a Cambrils, estimben el vehicle contra una patrulla dels Mossos, atropellen mortalment una dona i en fereixen 14. Surten del cotxe, branden els ganivets i porten un cinturó d’explosius simulats. Els Mossos els abaten. La por s’instal·la al relat social. Les xarxes bullen. Els mitjans s’abonen al fil de la tensió. La policia agafa el protagonisme i gaudeix d’un blindatge social inèdit a Catalunya. Els Mossos tanquen el país i comença una investigació rapidíssima.

 

El triangle del mal

 

Alcanar, Barcelona i Cambrils s’ha convertit en un triangle del mal. Tot està entortolligat. Enmig de l’astorament de la societat catalana, els Mossos intenten aclarir els fets. Barcelona està col·lapsada i Catalunya en estat de xoc. Poc a poc, les coses es van aclarint. Un dispositiu policial sense precedents comença a descobrir la suposada clau de volta de tot plegat. La clau mestre que ho explicaria tot: l’imam de Ripoll, d’on eren els terroristes, Abdelbaki Es Satty. La persona que hauria articulat una cèl·lula gihadista de manual durant prop de dos anys, esquivant la pressió social i policial i amb moltes zones fosques encara per aclarir.

 

D’Es Satty és la lletra de la nota trobada entre la runa d’Alcanar “diumenge 27 del mes de Dhu-l-qada de l’any 438 Hg”, que correspondria al 20 d’agost de 2017. El dia que la cèl·lula orquestrada per Es Satty tenia previst atemptar amb centenars de quilos d’explosius comprats, fins i tot, per Wallapop, a llocs claus de Barcelona com la Sagrada Família. El pla s’estronca amb l’explosió d’Alcanar. La cèl·lula va decidir aplicar el Pla B que havien sospesat durant les reunions i les trobades ‘operatives’ a Ripoll, Gombrèn i Alcanar. Un pla menys mortífer, però també sanguinari.

 

Principis de 2015

 

Tot comença a principis de 2015. Es Satty ha sortit de la presó de Castelló. Quatre anys de garjola per tràfic de drogues. El CNI i els serveis d’Informació de la Guàrdia Civil, l’entrevisten. Interior i Seguretat de l’Estat al·leguen que és un “protocol habitual”. És la gran zona fosca de la investigació que ha despertat tot tipus de suspicàcies. Una relació opaca i confusa que s’incrementa quan el responsable de la darrera mesquita de Ripoll on va treballar assegura que fins a tres cops el Cos Nacional de Policia va preguntar per ell durant els mesos previs als atemptats.

 

 

Es Satty comença a exercir d’imam a la comunitat Al Fath de Ripoll. A la capital ripollesa ni el llogater, ni el seu company de pis en deien gran cosa per no dir res. Només el propietari del Kebab més veterà de Ripoll en va malparlar i el va arribar a titllar de “fanàtic”. A les seves pregàries hi acudien els joves de la cèl·lula. El procés d’adoctrinament havia començat. L’avantatge és que tots es coneixien des de la infantesa. Youssef Allaa, Younes Abauyaaqoub i Mohamed Hichamy es conformen com el nucli dur de la cèl·lula.  Incorporen amics i germans. Els investigadors destaquen primers missatges en xarxes socials al gener de 2015 de Moussa Oukabir vantant-se que li agradaria matar infidels.

 

L’imam aplica el manual. El juliol de 2015 és acomiadat de la mesquita. El 15 d’octubre emigra a Brussel·les on s’hi està fins el 31 de gener de 2016, quan torna a Catalunya. Paral·lelament, Youssef Allaa s’instal·la a Castelló, a petició de l'imam. Es Satty no ronda gaire per Catalunya i torna a marxar a Bèlgica el 3 de febrer. Intenta trobar feina d’imam i no se’n surt. D’aquesta época és quan la policia local de Vilvoorde es posa en contacte oficiós amb els Mossos preguntant pel seu historial. Els Mossos no tenen cap fitxa oberta. Els serveis d’informació de l’Estat sí, havien contactat amb ell a la presó, tal i com consta al sumari. La seva estada coincideix amb l’atemptat de Zavetem, de 23 de març de 2016.

 

Es Satty torna a Catalunya el 13 d’abril i pocs dies després d’incorpora com el nou imam de l’altre mesquita de Ripoll, Annour, una escissió del seu antic patró, al comunitat Al Fatah. En aquesta fase comença l’ofensiva final. És el Ramadan, entre el 6 de juny i el 5 de juliol de 2016, la cèl·lula celebra una reunió en un parc discret de Ripoll. Expliquen les intencions. A la tardor posen en marxa la maquinària. Es reuneixen tres cops per setmana i en el pla apareix la possibilitat d’atacar amb furgonetes i ganivets si no poden amb els explosius.

 

El nucli dur de la cèl·lula viatja al Nadal a París i Bèlgica. Es Satty marxa al Marroc a l’abril de 2017. Comença la compra de material. Un escrupulós informe de la URIAX, la Unitat d’Investigació de Radicalisme a la Xarxa, en fa la reconstrucció a través dels mòbils recollits en els escorcolls. Un dossier que consta especificat al sumari del cas de l’Audiència Nacional i que enfila com a valor a través dels testimonis protegits que deslloriguen el cas. Entre maig i juny es reuneixen a Ripoll, al carrer i a la mesquita. Intenten fer d'una casa de Gombrèn el quarter general. Al juliol ja tenen tot el material comprat a través de wallapop i amb compres en efectiu arreu de Catalunya: des de Gurb a Amposta. 

 

Marxen de Ripoll al juliol cap a la casa ocupada d’Alcanar on ultimen els detalls. Volen marxar de la ciutat que els ha vist crèixer per no despertar suspicàcies. S'acomiaden d'alguns. Hi ha gent que sospita coses. Gairebé tot està enllestit. Entre l11 i el 12 d’agost, Younnes Abauyaaqoub i Hichamyvan a Paris. Es miren la Torre Effiel. Però tornen a Alcanar. Abans es venen les seves darreres joies d'or a Vinarós. El 16 i 17 d’agost lloguen les furgonetes. El mateix 17, en Dris Aukabir es fa enrere. El seu germà continua. Va ser el segon detingut i qui va obrir la investigació. Esclata Alcanar. Canvi de plans.

 

La cèlul·la posa en marxa el pla B. Mohamed Hichamy i Younnes Abauyaaqoub es troben en una àrea de servei. Aquest marxa cap a Barcelona. L’altre cap Alcanar i ordena a la resta del grup anar cap “el riu”. Després marxaran cap a Cambrils. La resta de la història ja se sap. Ripoll i Catalunya encara es pregunten per què i com va poder passar. Més enllà de l’obscurantisme de la figura de l’imam van fallar moltes peces d’una màquina que tothom va considerar més o menys segura. Un fracàs col·lectiu, una història amb zones fosques. Un judici per celebrar. Hi ha dubtes. Dos anys i ningú se'n va adonar. Dos anys, viatges i un imam controlat pels serveis d'informació. Tot plegat, massa garbuix per resoldre enmig de la desgràcia. 

 

 

Comentaris