Si ningú no mou fitxa al tauler d’escacs, Espanya es veurà abocada a un nou bloqueig institucional i a la convocatòria de noves eleccions, les quartes en quatre anys, més una moció de censura. Més enllà que aquest fet evidencia que el règim bipartidista imposat per la Transició com a garantia de pau institucional per la via de l’alternança en el poder de la dreta i l’esquerra fa aigües, i provoca una crisi per la incapacitat d’acceptar governs de coalició, suposa també carregar a l’erari públic una despesa afegida que acaben pagant els ciutadans. Espanya ha gastat 539 milions d’euros en tres eleccions generals, del 2015, del 2016 i del 2019, i si el proper 23 de setembre el PSOE no ha trobat socis per investir Pedro Sánchez, el 10 de novembre els ciutadans tornaran a ser cridats a les urnes, amb una factura extra d’uns 170 milions d’euros.
El líder del PSOE, Pedro Sánchez
En què es gasten aquests 170 milions? La partida més potent és per a la logística que suposa tenir a punt els col·legis electorals, el material –urnes, paperetes, sobres i bolígrafs- (12,6 milions), el personal de l’administració necessari per garantir el funcionament de la jornada i el desplegament policial extraordinari per a aquell dia (55 milions), i també la despesa associada als enviaments de la documentació del cens a través de Correus (48 milions), l’escrutini i la difusió posterior (12,8 milions) i altres despeses (uns 10 milions), segons dades oficials. El cost d’aquesta partida el 28 d’abril del 2019 va ser de 138.961.516,72 euros.
Una segona partida són les subvencions que reben els partits polítics per fer campanya electoral i enviar propaganda electoral als ciutadans. En els darrers comicis es van pagar amb diner públic 41,1 milions d’euros a les organitzacions polítiques que han obtingut representació al Congrés o al Senat. Per cada escó obtingut en qualsevol de les dues cambres es paguen 21.167,64 euros, de manera que entre els 350 seients del Congrés i els 208 del Senat, els partits han rebut 11,8 milions. Per altra banda, els partits cobren 0,81 euros per cada vot al Congrés que obtenen els partits (21,3 milions), i 0,32 euros per cada vot al Senat (8, 3 milions d’euros). Per partits, el que més ha ingressat en concepte de subvenció electoral ha estat el PSOE, amb 8,6 milions d’euros, el PP, 4,9 milions, en tercer lloc Ciutadans, que ha cobrat 4,5 milions, i Unidas Podemos, 3,9 milions. L’extrema dreta de VOX s’embutxaca 2,6 milions d’euros. ERC ha rebut 2,2 milions d’euros, mentre que JxCAT es queda en 650.000 euros.
Míting final de campanya de Vox
Per tant, les eleccions del 28-A van costar 180 milions d’euros. Però si es tornen a posar les urnes el 10 de novembre, la xifra total de despesa serà uns 10 milions menys que la del 2019, perquè, com a novetat, la partida de subvencions a partits quedaria reduïda un 30%, després d’una reforma de la llei electoral (LOREG) impulsada pel PP, Cs i el PSOE. La nova normativa estableix que si hi ha una repetició electoral després d’una investidura fallida, els dies de campanya es reduiran a la meitat, 8 dies, i el pressupost per als partits serà el 70% del que s’hagués atorgat en la campanya fallida.
