17 dels 135 diputats escollits el 21D han patit la repressió de l'Estat per l'1-O

Presos polítics, exiliats, per renunciar al seu escó davant la pressió judicial i política de Madrid o investigats pel setge a la Generalitat, no han pogut exercir amb normalitat democràtica el seu càrrec

El Parlament reivindica els drets dels diputats represaliats
El Parlament reivindica els drets dels diputats represaliats | Jordi Borràs

 

El 21 de desembre de 2017, fruit d'unes eleccions imposades des de Madrid via article 155 de la Constitució espanyola, els catalans tornaven a passar per les urnes. Els primers dies de campanya havien sortit de la presó alguns consellers que es presentaven per ERC o per JxCAT, i també hi participaven els exiliats per videoconferència. Però no el líder d'ERC, Oriol Junqueras, el conseller Joaquim Forn i el líder de l'ANC, Jordi Sànchez, tots tres candidats. Tampoc el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Havia estat una campanya electoral en un context repressiu judicial extrem, però tot i així, l'independentisme tornava a sumar majoria absoluta. JxCAT, 34 escons, ERC, 32, i la CUP, 4. 

 

Però nou mesos després d'aquells comicis, i just un any després de la celebració del referèndum de l'1-O, no tots els diputats i diputades escollits a les urnes han pogut exercir la seva funció. De fet, 17 dels 135 diputats escollits el 21D han patit la repressió de l'Estat per l'1-O, de forma directa, veient suspesos alguns dels seus drets, pressionats fins a tal punt per la justícia espanyola que han renunciat a l'acta, o en el cas de dos diputats d'ERC, mantenint els seus drets i la seva acta de diputat, però investigats per la justícia espanyola arran del setge a la conselleria d'Economia el 20 de setembre del 2017 per intentar impedir el referèndum.  

 

Suspesos per estar processats per rebel·lió

 

A l'espera del resultat de la votació del Parlament sobre el dictamen de la Comissió de l'Estatut del Diputat sobre la situació dels sis diputats empresonats i a l'exili després de la interlocutòria del jutge Llarena del 9 de juliol, els diputats Carles Puigdemont -exili-, Raül Romeva, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull no poden exercir plenament els seus drets tot i tenir l'acta de diputat obtinguda el 21D. El mateix juliol el Parlament els va retirar la seva retribució mensual, i a hores d'ara no queda clar si podran delegar el seu vot i en quina forma. Hi ha un setè diputat afectat, Antoni Comín, que manté l'acta de diputat però no delega el seu vot després que l'euro-ordre contra ell a Bèlgica va decaure. I és que Comín es troba en llibertat, i no podria acollir-se a la via que havia obert anteriorment el mateix Llarena per als presos polítics, i que va utilitzar el mateix Puigdemont quan es trobava a la presó d'Alemanya.  

 

El president Puigdemont i els quatre exconsellers a Brussel·les
El president Puigdemont i els quatre exconsellers a Brussel·les | ACN
 

Diputats a l'exili que renuncien per garantir la majoria

 

Un altre cas són els consellers del Govern Puigdemont Meritxell Serret, Lluís Puig i Clara Ponsatí, que el 29 de gener del 2018, hores abans del ple d'investidura que Roger Torrent havia convocat amb Carles Puigdemont com a candidat, van renunciar. Aquell dia, els tres consellers, amb la decisió del Tribunal Constitucional d'impedir el vot dels exiliats, anunciaven la seva renúncia per tal de ser substituïts per altres diputats de les candidatures que sí que poguessin votar presencialment i assegurar així la majoria per investir el president. "Sempre he dit que sabíem com sumar 68 a la sessió d'investidura de Carles Puigdemont, demà presento la meva renúncia a diputat, conscient que amb Clara Ponsatí i Meritxell Serret fem un acte de dignitat pel nostre país", apuntava el conseller Puig a Twitter poques hores abans de la renúncia. Comptant amb els vots de la CUP, a ERC i JxCAT només li calien tres renúncies dels cinc exiliats: "Mantenint les actes de Puigdemont i Comín es garanteixen l'aforament d'un diputat de cada partit d'entre els que són a Bèlgica", explicava aleshores el republicà Sergi Sabrià.  

 

Renúncies per la pressió judicial 

 

Un altre cas és el setge judicial que han partit tots els diputats que d'alguna manera van tenir relació amb l'1-O, via Govern o via Parlament, que en el cas de cinc diputats i diputades va comportar que renunciessin a la seva acta de diputat. Es tracta de l'exconseller de Justícia, Carles Mundó -va renunciar a l'acta de diputat el 10 de gener del 2018, pocs dies després de prendre'n posessió-, de Joaquim Forn -hi renuncià el 24 de gener, des de la presó d'Estremera i com a part de l'estratègia de defensa-, i de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, la consellera Dolors Bassa i la secretària general d'Marta Rovira, que van renunciar després de l'intent d'investir Jordi Turull com a president de la Generalitat, el dia abans de ser cridades a declarar davant del Suprem. L'endemà, Carme Forcadell i Dolors Bassa ingressaven a la presó d'Alcalá Meco, i Marta Rovira anunciava que s'exiliava a Suïssa. 

 

 

 

Investigats pel 20-S i el 6-7 de setembre

 

A més dels 15 diputats d'ERC i JxCAT que han renunciat a l'escó per la pressió judicial o que es troben a la presó o a l'exili, conservant la seva acta però amb restriccions als seus drets per ordre del jutge Llarena -no cobren el sou i el Parlament votarà la setmana que ve si poden "designar" en un altre company el seu vot-, hi ha dos diputats més que van ser escollits el 21D que, si bé mantenen els seus drets intactes, també han patit les conseqüències de la persecució política i judicial per l'organització del referèndum de l'1-O. Es tracta dels diputats d'ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó. Tots dos van ser detinguts el 20 de setembre del 2017 arran del setge a la conselleria d'Economia com a alts càrrecs del departament. Si bé van ser exclosos de la causa per rebel·lió que instrueix el jutge del Suprem Pablo Llarena, han estat marcats i investigats tots aquests mesos. Aquesta setmana, el TSJC ha anunciat que continuarà investigant un dels dos diputats, Josep Maria Jové, com a exsecretari de la Vicepresidència per si es va produir malversació. 

 

També els diputats Joan Josep Nuet (Comuns) i Lluís Guinó (JxCAT) pateixen la repressió, en ser investigats com a membres de la Mesa quan es van aprovar les lleis del 6 i 7 de setembre. sense presó ni exili, i sense veire afectats els seus drets com a diputats, però també en el punt de mira de l'Estat. 

 

Els substituts dels consellers no restituïts

 

A més dels diputats que pateixen directament la repressió, hi ha efectes col·laterals de la persecució judicial d'electes. Els diputats d'ERC Alba Vergés i Chakir El Homrani han deixat la seva acta de diputat per incorporar-se al Govern de Quim Torra, ocupant les conselleries de Salut i de Treball, Afers Socials i Família, dues carteres que havien de mantenir Antoni Comín i Dolors Bassa, a l'exili i a la presó respectivament, després que l'Estat espanyol impedís al president de la Generalitat nomenar consellers del seu Govern presos polítics i exiliats. Si bé la llei no obliga a renunciar a l'acta de diputat per incorporar-se al Govern, els dos diputats republicans ho van decidir així, mentre que Elsa Artadi i Laura Borràs, que ocupen la Presidència i Cultura –la voluntat inicial de l'executiu era nomenar Jordi Turull i Lluís Puig, respectivament- han optat per mantenir l'escó. Si l'Estat hagués respectat els resultats del 21D i la votació del Parlament que va investir Quim Torra president de la Generalitat, el president hauria dissenyat el seu executiu sense condicionants i seguint l'aposta per la restitució dels consellers de Carles Puigdemont. En aquest escenari, Vergés i El Homrani probablement haurien continuat la seva activitat parlamentària.  

 

Comentaris