12.000 signatures per recordar que "la llengua no es toca"

Plataforma per la Llengua proposa reformar la Constitució per tal que el català sigui llengua oficial de l'Estat

La Plataforma per la Llengua denuncia que a les properes eleccions del 28-A hi ha candidatures que han fet pública "la seva voluntat de regressió, d'atacar el català i els drets dels catalanoparlants". En aquest context, l'entitat considera que ha de fer de "mur de contenció de qualsevol proposta que pretengui atacar la llengua". Per això, la pàgina web lallenguanoestoca.cat recull signatures per tal de "fer pressió" a aquells partits que no s'han compromès amb les propostes de l'entitat perquè ho facin i ja ha se n'han recollit més de 12.000. La Plataforma per la Llengua també ha difós un vídeo en què denuncia els atacs a la llengua de PP, Ciutadans i Vox, i demana a la ciutadania que tingui en compte la llengua a l'hora de votar aquest diumenge.

 

 

 

 

D'altra banda, la Plataforma per a Llengua proposa una reforma de la Constitució per tal que la llengua catalana sigui oficial de l'Estat en considerar que "només així el català podrà tenir el mateix rang, condicions, obligacions i drets que el castellà". A través d'un comunicat, la vicepresidenta de l'entitat, Mireia Plana, ha explicat que no es tracta que el català sigui oficial a Sevilla o a Bilbao, sinó que les institucions de l'Estat també assumeixin com a propi el català i que la Constitució oficialitzi el bilingüisme real". 

 

 

Segons Plataforma per la Llengua, En Comú Podem, Front Republicà, Compromís, Proposta per les Illes i Veus Progressistes ja s'han compromès amb aquesta reforma de la Constitució. Mentre que ERC i JxCat els han assegurat que treballen per impulsar una República catalana que inclogui el català com a oficial a l'Estat, però que no aposten per modificar la Constitució espanyola en aquest sentit.

 

 

"La Plataforma per la Llengua treballem per a tot el domini lingüístic, no només per a Catalunya, i per això considerem necessària aquesta reforma constitucional. Encara que demà mateix s'instaurés una República catalana, les Illes Balears, el País Valencià o la Franja de Ponent seguirien necessitant una Constitució espanyola que defensés els seus drets lingüístics", ha defensat Plana.

 

Comentaris