El pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat ha presenciat un acte d’unitat de l’independentisme com feia temps que no es veia. Bones cares, encaixades de mans i somriures. Diputats de JxSí -a diferència de l’acte solemne del 22 d’abril, en què els consellers i alts càrrecs del Govern van signar un compromís pel referèndum, avui Germà Gordó ja no hi era- i també de la CUP, amb l’absència d’Anna Gabriel i d’Albert Botran per compromisos d’agenda. I no és una excusa de la líder dels cupaires menys amiga dels actes unitaris amb exconvergents. El marge que han tingut els convidats a Palau ha estat escassíssim. Van ser citats dimecres a migdia per wattsapp, després que el president decidís cancel·lar l’anunci que tenia previst per dimecres, arran d’una filtració a la premsa. Premsa espanyola, per cert. Al pati dels Tarongers hi ha hagut, sobretot, impaciència i expectativa. Més encara perquè pluja ha fet que els convidats triguessin una mica més del compte a prendre posició per a la foto de família. I també a saber la data i la pregunta, perquè l’anunci es preveia cap a les 10h-10.10h, i ha estat a les 10.25h, quan Puigdemont ha pres la paraula després de Junqueras.
El cert és que la majoria dels presents no sabien els termes exactes de la pregunta i ni tan sols la data, que podia ser l’1 d’octubre o el 8 d’octubre. Només un nucli molt reduït de persones la sabien. Perquè de fet, el redactat de la pregunta ha estat potestat exclusiva del president, que ha sondejat, això sí, els partits i les entitats de la societat civil. Sí que es va conèixer, tal i com va avançar El Món, que la pregunta satisfaria tothom, perquè inclouria els termes ‘estat’ i ‘república’.
L’1 d’octubre del 2017, d’aquí a exactament 114 dies, els catalans exerciran la sobirania -si l’Estat no ho impedeix amb l’ús de la força- responent a la pregunta “Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?” en el referèndum vinculant que han anunciat aquest matí en un acte al pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat el pesident Puigdemont i el vicepresident Junqueras. El primer a parlar ha estat Junqueras, amb alguns problemes de veu. Ha començat contundent: “L’Estat violenta els drets democràtics fonamentals i exerceix antidemocràticament les seves funcions”. I després no s’ha pogut estar de parlar de xifres, de pensions i també del Corredor Mediterrani. A la sala de premsa, nervis, perquè tothom volia saber la pregunta i la data per poder llançar-la a les xarxes socials.
És, probablement, la notícia de l’any. A l’espera, això sí, de la gran notícia política de l’any, el referèndum i el seu resultat. O el que pugui passar aquest 1 d’octubre. I si la premsa pensava que Puigdemont i Junqueras potser es repartirien les dues notícies perquè quedi clar que en cap cas ERC i el PDeCAT volen marcar perfil propi, i que el vicepresident diria i el dia i el president la pregunta, no ha estat així. El pes polític l’ha dut Puigdemont, que s’ha permès també un toc d’humor quan ha dit que ja coneixen el “no quiero de Rajoy”, i ha dit que “no pots anar a l’altar amb un no quiero”. Perquè que et plantin a l’altar davant de tots els convidats és un trauma que no oblides en tota la vida.
El 28 de setembre de 2016, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, pronunciava al Parlament el compromís de “referèndum o referèndum”. Una via que fins aleshores no formava part del full de ruta de JxSí i que el Govern, pressionat per la CUP després de la fallida dels pressupostos i davant de la qüestió de confiança, va incorporar al diccionari del procés. Els catalans votarien en un referèndum d’independència ho volgués o no l’Estat. Ras i curt, per primera vegada, l’executiu i la majoria parlamentària anunciaven que la sobirania i la legitimitat catalanes passarien per davant de la legalitat espanyola si l’acord amb Madrid no era possible. I avui, exactament 252 dies després, el president de la Generalitat ha oficialitzat la legitimitat d’aquesta via.
