Aquest adjectiu tan curiós prové del castellà “truhan” però ja s’usa en català al segle XII, el sentit no ha variat amb el temps: home enganyador, de males arts, o sigui el president Zapatero.
Ja és de tots sabut que ha mentit a tort i a dret, que especialment pel que fa als catalans, no sols això, sinó que en col•laboració amb la marca Tripartit ens ha humiliat i vilipendiat, ha fet escarni de les nostres lleis (Estatut) i de les nostres institucions (Generalitat, ajuntaments).
No cal insistir, sí que val a dir que no som un poble gaire capaç a l’hora de defensar-nos. Els que ens governen no valen un ral, però quan fa poc més d’un any ja amb proves fefaents de la burla a la que es sotmetia els catalans amb la ministra de Foment, ZP va treure 25 diputats a Catalunya, encapçalats per la ministra Chacón, que ha deixat un llast d’incapacitat notori en el ministeri de la vivenda (i ara fica la pota dia sí dia també a l’exèrcit (infecció de virus de la grip callada, nens de visita a les casernes tot sabent-ne el risc, retirada de les tropes de Kosovo…) doncs què volen que els digui, em dol molt però ens ho tenim merescut.
Precisament avui quan veia les imatges del senyor Zapatero amb el coll de l’americana un pam per darrera del seu, talment com si li fes angúnia portar-la, i aquelles manetes balbes, que es mouen sense expressió, com dos draps que passen per davant de la cara, sense saber ben bé on posar-les ni què fer-ne… jo no me’n refio mai de la gent que té les mans balbes, són aquests que quan les hi estrenys, sembla que t’hagin donat una paperina a mig botir. Els llatins parlem amb les mans, expressem amb el gest allò que va més enllà de les paraules, així ho feien els grans oradors de l’àgora clàssica segons els testimonis històrics, així ho fan els grans retòrics d’avui en dia. És per aquest motiu que no entenc com deixen que el president aparegui amb aquest posat de salta taulells i les extremitats sense vida i ballarugues.
Ara que ZP se’n va a parlar amb el president dels EUA surt més torracastanyes que mai, i diu allò tan suat com si Kennedy tingués alguna cosa a veure amb ell. De fet el president Zapatero no ha perdut oportunitat d’ofendre els americans: només començar el primer mandat sense aixecar-se en la desfilada militar quan passava la seva bandera. Això no li ho perdonaran mai, ni demòcrates (que tampoc s’assemblen en res a ZP) ni republicans.
Una ofensa que tampoc esborraran és la línia amistosa iberoamericana de ZP: Abrandada defensa de la Cuba castrista, abraçades amb Chávez (fins i tot la Casa Reial se’n va adonar i va fer el què va poder per desmarcar-se del nostre premier amb el “Por qué no te callas”) amor a primera vista amb Evo Morales i tots els nous líders revolucionaris que estan massacrant els camperols i arruïnant les economies febles dels seus països en pro d’una revolució autoritària, sanguinària, antidemòcrata i cruel. No és que EUA s’hagi portat gaire bé amb els iberoamericans, però amb aquestes aliances, tinguin per segur que la consideració que els mereix ZP és més aviat insultant.
Què ha hagut de fer? Doncs posar-s’hi fulles i de moment enviar 450 soldats a Afganistan (aquest juliol) amb el compromís d’enviar-n’hi més si cal (jo crec que hi hauria d’enviar la Chacón, doncs és la responsable directa que s’hagi hagut de prendre aquesta mesura, quan sense encomanar-se a ningú va anunciar que retirava les tropes espanyoles de Kosovo).
Ja ho ha dit el secretari del Consell de Seguretat Nacional, Mike Hammer, parlant de la propera entrevista del president Obama amb ZP, “será simpático” o sigui, li posaran les peres a quarto com qualsevol presidentot de república bananera, però de tractar-lo d’igual a igual res, per començar hauria de dissimular les seves simpaties pels terroristes palestins, tema que preocupa a tots els líders seriosos del món occidental mentre intenten aturar els salvatges que s’immolen a la cua d’un bus o en un cinema, enlloc d’organitzar manifestacions a favor com per vergonya nostra fa ZP i el gran Saura. Amb tot encara estem als anys seixanta, és per plorar.
