Zero urnes, zero cues

"Aquesta vegada l'Estat no es pot permetre aquelles cues sobre la pista blava d'un poliesportiu de Gràcia que van convertir-se en el símbol del 9N"

"Si vostè posa una urna al menjador de casa seva i voten on aniran de vacances doncs és ben lliure de fer-ho", ha dit Enric Millo a Catalunya Ràdio... Poc a poc, subtilment, el discurs de l'Estat va derivant de la prohibició patriòtica i radical fins a la ridiculització del referèndum de l'U d'Octubre, amb acceptació implícita. El nou argumentari, recentment estrenat, diu que potser sí que hi haurà urnes, però què no serviran de res perquè no seran reconegudes des de l'Estat. En definitiva, una "mobilització social" amb diagnòstic d'ineficàcia compartit des del PP fins els comuns. Però la correcció del rumb arriba tard.

 

Perquè hi ha una diferència molt important. I és que aquesta vegada l'Estat no es pot permetre aquelles cues sobre la pista blava d'un poliesportiu de Gràcia que van convertir-se en el símbol del 9N. Mariano Rajoy, el seu govern i el règim en general tindrien problemes per sobreviure a una repetició d'aquesta fotografia. Certament, els polítics espanyols estan totalment blindats pel que fa a tota mena de comportaments indecorosos o delinqüencials, però no respecte al ridícul. I menys encara si es fa per culpa dels catalans. Així que aquesta vegada no els servirà el recurs del menyspreu; necessiten zero urnes i zero cues.

 

 

Madrid s'ha posat el llistó molt alt. Estúpidament alt. I això els fa més vulnerables, però també més perillosos.

 

Comentaris