Yashika Bageerathi a la premsa anglesa

"La seva causa tenia similituds amb la de dues dones pakistaneses a qui es va concedir l'asil al Regne Unit l'any 2009"

L'opinió pública britànica s'ha vist sacsejada aquestes darreres setmanes pel cas de l'estudiant Yashika Bageerathi, de 19 anys, que finalment va ser deportada el dia 2 d'abril.

Yashika va fugir amb la seva mare cap a Londres des de les Maurici l'any 2001 a causa dels abusos reiterats que patia d'un familiar. Des de la seva arribada a la capital anglesa es va incorporar amb normalitat al sistema educatiu britànic tot esperant que prosperés la seva demanda d'asil.

La seva causa tenia similituds amb la de dues dones pakistaneses a qui es va concedir l'asil al Regne Unit l'any 2009. Aquelles dues dones, Shah i Islam, van testificar que fugien de la brutalitat dels seus marits i que si eren deportades al seu país d'origen s'exposaven a patir noves agressions. Si bé inicialment la cort anglesa va denegar-los l'asil, finalment va fallar en positiu arran d'un recurs en què es definia a Shah i Islam com a integrants d'un col·lectiu social perseguit i sense mitjans per defensar-se.

No ha estat aquesta la consideració per Yashika i, a més, pel fet de tenir ara dinou anys la seva causa s'ha instruït al marge del procés contra la seva mare i ha estat expulsada en primer lloc. Els seus defensors han denunciat que l'arribada en solitud a les Maurici afegeix més indefensió a la seva deportació.

Els mitjans britànics han posat l'accent en l'arrelament i en el suport que ha rebut Yashika: companys, mestres i fins i tot el director del centre educatiu on estudiava; les persones que la coneixien del barri on es va instal·lar, així com el suport que ha rebut de bona part de l'opinió pública i publicada.

Potser aquest ha estat l'error. Un tribunal té l'encàrrec de decidir si una dona ha patit o no maltractaments. I és en funció d'aquesta sentència que la dona gaudirà o no dels beneficis que atorga la llei. Però en cap cas un tribunal pot decidir si un maltractament és més terrible per a la víctima al Pakistan o a les Maurici. Assumir que Shah i Islam patien més que Yashika queda fora de les seves atribucions, referma tòpics i es riu de la jurisprudència que va generar el cas de les pakistaneses.

Era igual que Yashika fos més o menys simpàtica o més o menys bona estudiant, tal com s'han esforçat a explicar periodistes i mitjans. Era una menor que patia abusos per part d'un familiar quan va fugir del seu país i els tribunals anglesos ja havien sentenciat anteriorment a favor d'una causa similar i havien atorgat l'asil. No hi havia més tema. La resta ha estat color amarat de groguisme amb resultat d'expulsió.

 
 

Comentaris