L’opinió pública britànica s’ha vist sacsejada aquestes darreres setmanes pel cas de l’estudiant Yashika Bageerathi, de 19 anys, que finalment va ser deportada el dia 2 d’abril.
Yashika va fugir amb la seva mare cap a Londres des de les Maurici l’any 2001 a causa dels abusos reiterats que patia d’un familiar. Des de la seva arribada a la capital anglesa es va incorporar amb normalitat al sistema educatiu britànic tot esperant que prosperés la seva demanda d’asil.
La seva causa tenia similituds amb la de dues dones pakistaneses a qui es va concedir l’asil al Regne Unit l’any 2009. Aquelles dues dones, Shah i Islam, van testificar que fugien de la brutalitat dels seus marits i que si eren deportades al seu país d’origen s’exposaven a patir noves agressions. Si bé inicialment la cort anglesa va denegar-los l’asil, finalment va fallar en positiu arran d’un recurs en què es definia a Shah i Islam com a integrants d’un col·lectiu social perseguit i sense mitjans per defensar-se.
No ha estat aquesta la consideració per Yashika i, a més, pel fet de tenir ara dinou anys la seva causa s’ha instruït al marge del procés contra la seva mare i ha estat expulsada en primer lloc. Els seus defensors han denunciat que l’arribada en solitud a les Maurici afegeix més indefensió a la seva deportació.
Els mitjans britànics han posat l’accent en l’arrelament i en el suport que ha rebut Yashika: companys, mestres i fins i tot el director del centre educatiu on estudiava; les persones que la coneixien del barri on es va instal·lar, així com el suport que ha rebut de bona part de l’opinió pública i publicada.
Potser aquest ha estat l’error. Un tribunal té l’encàrrec de decidir si una dona ha patit o no maltractaments. I és en funció d’aquesta sentència que la dona gaudirà o no dels beneficis que atorga la llei. Però en cap cas un tribunal pot decidir si un maltractament és més terrible per a la víctima al Pakistan o a les Maurici. Assumir que Shah i Islam patien més que Yashika queda fora de les seves atribucions, referma tòpics i es riu de la jurisprudència que va generar el cas de les pakistaneses.
Era igual que Yashika fos més o menys simpàtica o més o menys bona estudiant, tal com s’han esforçat a explicar periodistes i mitjans. Era una menor que patia abusos per part d’un familiar quan va fugir del seu país i els tribunals anglesos ja havien sentenciat anteriorment a favor d’una causa similar i havien atorgat l’asil. No hi havia més tema. La resta ha estat color amarat de groguisme amb resultat d’expulsió.
