M’agradaria saber dibuixar per pintar un Mahoma devorant uns peus de porc. Amb traços senzills afegiria un porró de vi negre al costat de les menges i un parell de pistoles damunt del mantell. Acabada i signada l’obra, la posaria en un sobre que enviaria urgent al caricaturista danès Kurt Westergaard amb una targeta manuscrita expressant-li la meva solidaritat per la cacera a la que està sotmès pels terroristes que ho són en nom d’Alà. El virtuosisme en les arts plàstiques m’ha estat negat en rodó, així que la vinyeta que proposo queda abandonada en el calaix on reposen totes les voluntats que no han passat de la intenció.
Amb més entusiasme que encert sí que goso escriure la targeta. La remeto a l’artista i l’exposo també aquí, perquè la solidaritat enfront els terroristes exigeix la seva publicitat:
Sr. Westergaard;
No el conec personalment, així que sabrà perdonar-me l’atreviment de la present carta. Coincideixo plenament amb vostè quan afirma que la llibertat d’opinió no és negociable i m’admira la seva valentia en la defensa d’aquesta veritat. Quan vostè va dibuixar a Mahoma amb una bomba ocupant el lloc del turbant caricaturitzava una realitat que, malauradament, cada cop és més realitat i menys caricatura.
El fanàtic somali que ha intentat matar-lo a vostè, el criminal nigerià que ha estat a punt de fer explotar un avió als Estats Units, la bomba suïcida del Pakistan enmig d’un partit de voleibol que ha acabat amb la vida d’un centenar de persones, demostren que la seva làmina manté intacta la vigència que tenia quan va sorgir del seu llapis.
La seva vida ha canviat de dalt a baix d’ençà de la caricatura de marres. Vostè està condemnat a mort i servidor no. No puc fer-me la idea del seu sofriment. Tot i així, m’agradaria alleugerir-li la càrrega, si això fos possible. Per desgràcia no està al meu abast convèncer als criminals perquè deixin de ser-ho. Ha de saber, però, que no està sol i que som molts els que de grat ens condemnaríem amb vostè perquè no volem un món emmordassat per la por. Som molts els que afirmem en públic que hi ha un islam criminal i assassí contra el qual la concessió no és l’arma més efectiva. Som molts els qui signaríem la seva caricatura si en el repartiment d’aptituds ens hagués estat concedida la de saber dibuixar. Som molts els que veiem en el totalitarisme islamista una amenaça real que a tots ens afecta, encara que les seves pistoles apuntin a un ninotaire danès.
Sé que no és consol per a qui pateix, però de manera simbòlica, mentre els imams de torn no determinin el contrari, voldria compartir amb vostè la seva condemna. Així que m’acuso públicament d’ofendre a Mahoma amb l’insult que més s’escaigui i em poso a la cua dels que han de purgar aquest atreviment envers la xusma islamista. Visca la llibertat!
Atentament,
Josep Martí
