L’espectacle que ha muntat Ciutadans al Parlament retirant un llaç groc de la bancada del Govern no té nom. Hem vist gent retirant creus grogues de les platges, d’altres insultant ciutadans que portaven llaços grocs a la jaqueta, alguns despenjant símbols grocs d’espais públics -i privats-, i aquest divendres un diputat del partit d’Albert Rivera i Inés Arrimadas ha decidit que li molestava un llaç groc i l’ha retirat amb tot el menyspreu del que és capaç algú que ha perdut el respecte a les institucions catalanes i als adversaris polítics.
De fet, amb aquest gest, Ciutadans ha avalat que certs grups organitzats es dediquin a treure símbols grocs, sovint fent servir mètodes del tot reprovables. Dedicar-se a això posa de manifest una manera de fer i de pensar molt concreta. Si no els agrada veure gent portant llaços grocs a la roba, una opció seria, per exemple, posar-se’n ells de blaus o de taronges, o del color que els sembli més oportú. Però l’actitud que adopten mai és aquesta. Sempre com a primera opció hi ha la repressió i coartar la llibertat d’expressió i protesta dels que pensen diferent.
I atenció perquè, si hi ha polèmica o batusses, encara és culpa de qui llueix el símbol groc perquè dur-lo és una gran provocació que justifica qualsevol tipus d’insult o d’agressió. En realitat, l’únic objectiu que els mou és l’anihilació del discrepant. Una mentalitat molt arrelada en certa part de l’unionisme més caspós i antic. Una llosa que porta Espanya, i molts dels seus dirigents, després de 40 anys de dictadura, i que xoca frontalment amb el model de República Catalana que es proposa.
